Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG  Al 1931, el canvi de monarquia a republicà només va suposar el canvi de banderes amb els republicans còmodament asseguts a les...

RAMON PUIG 

Al 1931, el canvi de monarquia a republicà només va suposar el canvi de banderes amb els republicans còmodament asseguts a les Corts i ala Generalitat per defensar el programa de reformes amb el qual la burgesia intentava frenar el moviment obrer. A la comunitat valenciana van triomfar els de la republicana però les manifestacions populars enlairaven quadribarrades i l’alcalde de València se’ls va dirigir en català. A Catalunya, ERC no sabia que fer amb la majoria absoluta i Macià, en ple deliri, va declarar la República Catalana.Tres dies desprès s’hagué de desdir, acceptar la reprimenda de l’Estat i empassar-se l’Estatut imposat des de Madrid .La Generalitat presentava les minses reformes concedides per Madrid com si foren fites revolucionàries per tal de blanquejarel qüestionat govern d’Azaña. En conseqüència, les eleccions del 33 van escombrar el republicanisme català del parlament espanyol, a les Illes no van obtenir cap escó i a la comunitat valenciana la derrota va ser escandalosa.

La Generalitat promulgà la Llei de Contractes favorable als “rabassaires”, l’Estat les anul·là d’immediat i ERC s’empassà les retallades. Mesos desprès esclatà la revolta asturiana i Companys tenia que decidir entre la CEDA o la insurrecció. Comptava amb guàrdies d’Assalt, Mossos d’Esquadra, escamots armats i la multitud al carrer exigint armes i independència. ERC va posar el cap sota l’ala davant del general Godet que empresonà el govern català, anul·là l’Estatut, clausurà el Parlament i els 129 alcaldes més actius van ser empresonats.

Les eleccions de febrer del 36 van donar la victòria absoluta al Front d’Esquerres català que davant la primavera revolucionària es va mantenir al Limbo social com si no passés res. ERC aconseguí controlar els seus aliats del Front i mantingué domesticat el moviment sindical, no així les mobilitzacions populars que posaren en marxa un nombre de conflictes comparable als del 33.

La conspiració militar ordia la rebel·lió en silenci i Esquerra mirava cap a una altre costat malgrat conèixer al detall de les intrigues militars. A la Generalitat no li preocupava un nou pronunciament militar, sinó que els treballadors aprofitessen la confusió per fer-se amb el poder. En esclatar l’alçament, Azaña i Companys es van posar d’acord en no cedir a la demanda d’armes del poble per por a la revolució. Tots dos aconsellaren per ràdio que tothom anés a dormir que ni passava ni passaria res. Una actitud suïcida que fou corregida perla reacció de la població i l’audàcia dels dirigents de CNT-FAI, els potencials vencedors contra l’alçament militar a Catalunya.

Rendit Godet, Companys va oferir-se als dirigents de la FAI, “però si no voleu responsabilitzar-vos del Govern, deixeu almenys que governem nosaltres”. Endevinava que els faistes estaven disposats a combatre el feixisme però no a enderrocar el sistema demòcrata-burgès que representava la República. En canvi, Azaña es negà a entregar armes a la Generalitat mentre existís el Comitè de Milícies i Companys es va trobar entre un Estat que no estava disposat a permetre la via d’emancipació nacional encetada el 19 de juliol i un procés revolucionari que el deixava sense capacitat de governar. L’única alternativa que li quedava era aprofitar l’escletxa que li havien deixat: el poder polític nominal.

S’acostà al PSUC, proposà al POUM i la CNT la formació d’un govern populista amb la intenció d’integrar-los a l’aparell institucional. A l’agost publicà un decret de sindicació obligatòria per neutralitzar la CNT, controlar els treballadors i acotar les Milícies i el Consell Econòmic. El repte entre revolució i contrarevolució va perdurat fins al maig del 37 amb un sol vencedor: el PCE-PSUC. El govern central, supeditat als estalinistes, aprofità l’ocasió per militaritzar Barcelona i desplaçar la Generalitat de les atribucions de Defensa i Ordre Públic i el propi Companys va comunicar per ràdio la designació del general Pozas com a titular de Defensa.

Durant els primers mesos de guerra civil la Generalitat havia anat a ròssec dels anarquistes i desprès dels “Fets de maig ”ho feu dels estalinistes. ERC va quedar totalment desplaçada, les ordres venien directament del Central i la direcció política republicana estava controlada per una camarilla d’agents soviètics ales ordres de l’italià Palmiro Togliatti.

ERC va preferir entregar la Generalitat a Negrin i a Franco abans d’encapçalar el procés d’alliberament nacional i social que les classes populars havien encetat el 19 de juliol del 36.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies