Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG És natural que fanàtics, militants i simpatitzants del futbol desitgen que guanye sempre el seu equip tal com ho desitgen fanàtics, militants...

RAMON PUIG

És natural que fanàtics, militants i simpatitzants del futbol desitgen que guanye sempre el seu equip tal com ho desitgen fanàtics, militants i simpatitzants de partits polítics a cada ronda electoral. Tanmateix, no crec equivocar-me quan dic que els resultats del recompte d’aquestes eleccions són imprevisibles a excepció de dos dades que semblen haver arribat per quedar-se: no hi haurà majoria absoluta i la configuració parlamentària dels dos blocs no variarà.

Als inicis del parlamentarisme espanyol tot era més senzill. Després de 75 anys de guerres carlines i “pronunciamientos”, Cánovas planificà un nou model de govern que deixava els militars a un segon terme i proclamà la primera restauració borbònica el 1875. La fórmula no pogué ser més eficaç: conservadors i liberals s’intercanviaven la presidència cada dos anys cosa que feia innecessàries les campanyes electorals. Un segle desprès s’inaugurà la segona restauració borbònica parlamentària, mal anomenada “transició democràtica”, adaptada a les necessitats estatals sobre una societat dividida entre nostàlgics del règim i lluitadors antifranquistes.

Era una societat convençuda de les diferències entre dreta i esquerra, marcada per la ultradreta disposada a dinamitar la consolidació del parlamentarisme, i una esquerra que, adoctrinada per l’ampli espectre del marxisme, pretenia un canvi radical focalitzat en la proletarització de les relacions de producció. No obstant això, per consolidar la transició calia neutralitzar la ultradreta i domesticar la lluita del moviment obrer i popular. Desprès de dos governs introductoris, arribà el projecte definitiu: el cop d’Estat de Tejero de 1981 va segar l’herba als peus de la ultradreta i l’accés del PSOE al govern, el 82, va anestesiar l’esquera i deixà fora de joc els sectors radicals.

Els poders fàctics, assessorats per instàncies internacionals, assumiren que l’objectiu de la transició no era la governabilitat sinó domesticar la societat per abordar un seguit de canvis en l’estructura estatal per poder entrar al club del estats europeus. Entengueren que les fórmules repressives radicalitzaven les classes populars i optaren per “democratitzar” la dreta en el paper d’oposició parlamentària i mantenir al govern la socialdemocràcia del “progrés i la modernitat”.

Amb una dreta “civilitzada”, allunyada de símbols i gestos del passat franquista, la reforma del servei militar, la professionalització de l’exèrcit obert a les dones i la neutralització dels nacionalismes amb autonomies de “cafè para todos”, s’obrien els braços europeus a la “moderna” monarquia espanyola. La transició es va basar en el lideratge enlluernador del felipisme amb un discurs radicalment populista, brillant i demagògic que aconseguí seduir les masses, aïllar l’esquerra radical i aconseguir victòries per majoria absoluta. Només aquest PSOE podia eliminar tots els avenços socials que el moviment obrer i popular havia aconseguit en les lluites dels seixanta i setanta, sense que es produís una revolta.

Feta la feina bruta, socarrimat el PSOE i premiats els líders amb nòmines astronòmiques de les directives de l’Ibex 35, els poders fàctics optaren pel canvi i s’inicià l’època Aznar amb dos majories absolutes entre 1996 i 2004. A partir d’aleshores i amb la bombolla especuladora a la vora, la societat despertà de l’encanteri esquerranista i s’inicià un distanciament progressiu entre els polítics i la societat civil.

La crisi climàtica no només posa en perill la salut del planeta sinó la continuïtat de la nostra espècie, abans però, l’estabilitat política ha quedat tocada per una tempesta estructural del sistema. Desprès de la tempesta vindrà la calma, però no sabem quin paisatge ens deixarà. De moment, el vent de la tempesta s’ha endut per sempre l’estat de benestar, l’estabilitat dels governs, el crèdit dels polítics i les majories absolutes.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies