Deconstrucció social: Al mal temps, bona cara

RAMON PUIG

La censura mediàtica occidental es va fer palesa fa dos anys quan, el 1923, les devastadores tempestes Ortis i Daniel no van ser previstes pels sofisticats mecanismes meteorològics de què es disposen. El primer va causar milers de víctimes a les ciutats d’Acapulco i Guerrero i la destrucció total de la infraestructura turística. El segon assolà Grècia, s’endugué el 25 % de la terra fèrtil als deltes costaners tot deixant-la impracticable per al cultiu, travessà el Mediterrani i endinsant-se a Líbia destruí la ciutat de Delma, ofegà 13.000 persones i desenes de milers de desapareguts.
La majoria de nosaltres ni ens hem assabentat per què els mitjans de comunicació ens ho han amagat per no intensificar l’alarma social en una conjuntura en què no hi ha cap notícia esperançadora per donar. El que no se sap s’ignora i no existeix. Tanmateix, tothom sap que alguna de grossa està congriant-se tant al cel com a la terra. Desgel als pols, sequeres persistents, riuades apocalíptiques, caos circulatori, governs incompetents, caps d’Estat suïcides, Gaza, Ucraïna, etc. En quin món vivim?
La cultura rural dels nostres avantpassats tenia com a principi deixar la terra a les següents generacions, igual o millor de com l’havien trobada. L’actual cultura urbana no té més principi que viure sense més fre que el de la butxaca i les generacions posteriors ja s’ho faran.
A tot això, cal advertir que el nostre planeta no és ni el més menut ni el més gran del sistema solar, però és l’únic que té vida “intel·ligent”. La resta pot albergar vida bacteriana, però en absolut tal com nosaltres l’entenem. Existim per un cúmul de circumstàncies irrepetibles: vulcanització, terratrèmols, impactes d’asteroides, glaciacions, moviments tectònics i mil fenòmens més succeïts al llarg de milers de milions d’anys que han fet de la Terra un planeta únic.
Atenció, únic per a nosaltres ja que és l’únic on aparegueren formes de vida unicel·lulars, en el fons dels oceans, que evolucionaren de mutació en mutació per adaptar-se als canvis climàtics i atmosfèrics durant milers de milions d’anys fins l’aparició dels homínids, es deu. Un planeta especial que ha generat una bombolla anomenada Natura, fora de la qual no podem viure. Deixant de banda aquesta anomalia universal transitòria, el planeta és exactament igual que tots els altres i seguirà el cicle vital fins desaparèixer quan s’apague l’estrella solar que el sustenta.
Res més efímer que la vida terrestre, però això no vol dir que no hem de fer el possible per conservar la bombolla que ens protegeix, en les millors condicions per no desaparèixer abans d’hora. Vivim dintre d’una urna i qualsevol petita escletxa acabarà amb la nostra existència. No ens serveix de res culpar els polítics de la situació perquè som nosaltres qui els donem el poder de prendre les decisions, tampoc ens eximeix de la responsabilitat mirar cap a una altra banda amb el convenciment que nosaltres ja no ho veurem.
Malauradament, la nostra estúpida ceguesa de deixar la capacitat de decidir a mans dels funcionaris de la política, ens incapacita per resoldre el trivials problemes del dia a dia, de la família, del barri i del poble. Com pretenem aturar la política suïcida i genocida que ens ha dut fins aquí? Alguns, ni posant tota la voluntat podem posar bona cara al mal temps.