Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Al còlera el matava el fred, al covid ni el fred ni la calor Deconstrucció social: Al còlera el matava el fred, al covid ni el fred ni la calor
RAMON PUIG Tot i no tenir dades provincials de com va evolucionar el còlera del 1885 no hi ha dubte que Vinaròs, amb el... Deconstrucció social: Al còlera el matava el fred, al covid ni el fred ni la calor

RAMON PUIG

Tot i no tenir dades provincials de com va evolucionar el còlera del 1885 no hi ha dubte que Vinaròs, amb el port de major trànsit entre Tarragona i València, era un focus d’expansió important. Les dades del registre parroquial anoten una mitjana de 14 morts diaris durant el mes de juliol i una remuntada de 73 defuncions només en els primers quatre dies d’agost.

Espantat, el consistori envià un telegrama a governació i comandància de Marina de Castelló fent-los saber que s’havien esgotat els recursos municipals i encara quedava la canícula d’agost, quan la crueltat del virus era més impietosa i la població restaria a mercè “de su negro destino y mi autoridad imposibilitada de ejecutar ninguna medida cuyo planteamiento exija recursos, por más que sea necesaria y aconsejada por la ciencia”.

L’alcalde Dozal puntualitzava una obvietat: el virus del còlera s’acarnissava en la majoria treballadora i tots els esforços per pal·liar els sofriments eren inútils en haver-se buidat la caixa municipal i els recursos aportats voluntàriament pel veïnat. La desesperació que destil·lava l’escrit va tenir l’efecte esperat i a les poques hores rebien mil pessetes del governador i la corporació envià els agraïments corresponents als diputats provincials Rafels Garcia i Josep Escrivano, fent-los extensius al governador i a sa Majestat.

En canvi, continuaren les trifulgues amb el clero amb una nota dirigida a l’arxipreste anunciant-li que “teniendo en cuenta el deplorable estado de esta población con motivo de las actuales circunstancias coléricas por que atraviesa, ha tenido a bien acordar la suspensión de la procesión que había de tener lugar pasado mañana por la tarde en honor a Nuestra Señora de la Asunción”. El problema de l’actual pandèmia es gestionar salut amb economia i el 1885 conjuminar ciència i tradició religiosa. L’alcalde Dozal era de tradició militar i no entenia de consensos ni diàleg, lo seu era arremetre contra qui posés en qüestió les seues decisions.

Va clausurar el setmanari de l’oposició republicana federal, El Vinarocense, però de seguida reaparegué com El Nuevo Vinarocense que, en el primer número, posava de volta i mitja les mesures de la corporació fins al punt que l’alcalde llegí a viva veu els paràgrafs més crítics en la sessió municipal corresponent. Com era d’esperar, el corporativisme va funcionar a la perfecció i els regidors en peu donaren vot de confiança a l’alcalde “por la campaña anticolérica que viene sosteniendo, merced a la cual debe Vinaroz que la enfermedad reinante no haya causado muchísimas más víctimas en esta población”.

Acomboiat, Dozal dictà mesures preventives més estrictes amb prohibició total d’actes públics, processons i rogatives, vetar l’entrada a firaires vinguts de zones afectades i clausurar les escoles. Sabia que els clericals se li llançarien a sobre però confiava que els anticlericals farien de contrapès. Com que no tenia la intenció de desviar recursos econòmics d’altres partides a l’atenció sanitària decidí donar un cop d’efecte populista: dedicar unes hores al dia a visitar malalts, proveir-los dels productes de primera necessitat i oferir-se d’infermer si la situació ho requeria.

L’estratègia de l’alcalde aconseguí l’objectiu previst: neutralitzar la influencia de mossèn Falcó sobre la població i predisposar les forces vivies de la ciutat a sumar-se contra l’epidèmia. Pressionat per l’ambient unitari que havia generat Dozal, l’arxipreste no podia creuar-se de braços i s’avingué a acceptar les mesures de l’alcaldia sobre els actes religiosos públics i demanar autorització cada vegada que se’l requeria per a un viàtic o una missa de difunts.

Amb les primeres brises de setembre la malaltia començà a remetre i a l’octubre es donaren per acabades les mesures prevenció amb una encaixada de mans entre l’ajuntament i l’església. El consistori nomenà Àngel Dozal fill predilecte de la ciutat, en reconeixement als esforços esmerçats a combatre l’epidèmia, i l’Església s’encarregà de beneir la derrota del còlera amb Tedèum, Rèquiem, acte cívic-religiós amb la participació de la banda “Euterpe” i missa cantada a l’ermita amb repartiment de calderades d’arròs per als pobres.

Tot i començar malament, no pogué acabar millor, autoritats municipals i clericals reconciliades i disposició general en favor de les famílies afectades, Fins i tot, la societat “La Funerària” feu una donació a l’ajuntament de cent taüts de franc a repartir entre les famílies més pobres. Era un “detall” d’interès promocional ja que els morts s’havien d’enterrar, l’ajuntament no posaria un cèntim i el de la funerària sabia de la insolvència de les dues-centes trenta-tres víctimes mortals d’un total de dos mil tretze afectats. L’epidèmia s’havia concentrat a les zones més insalubres de l’extraradi mariner i llaurador i, a banda del trànsit normal d’una ciutat marinera, en facilità la transmissió el mal costum de llançar aigües brutes als carrers, al mar, a la sèquia de Sant Tomàs, l’atzucac de Sant Nicolau, solars convertits en abocadors i femers distribuïts pels afores.

“Hi ha carrer sense vicari, que, si passes descuidat, de líquid prou ordinari ixes xop i hasta teixat; tant que certa replaceta la passo doblant lo pas en paraigüa a la ma dreta i en l’atra tapant-me el nas”.

El còlera s’acarnissava amb els més fràgils de salut (els pobres) i el coronavirus amb els més vells (els pensionistes).Tot dintre de la normalitat capitalista.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies