Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Causa tristor, ràbia i impotència assumir que unes barricades de containers incendiats poden emboirar l’esplendorosa llum de centenars de milers de catalans...

RAMON PUIG

Causa tristor, ràbia i impotència assumir que unes barricades de containers incendiats poden emboirar l’esplendorosa llum de centenars de milers de catalans que han col·lapsat Barcelona desprès de caminar 100 quilometres en tres dies. Però no és només això, també poden esborrar de la memòria 10 anys de manifestacions multitudinàries i immaculades que van meravellar el món. Davant les imatges d’aquestes nits, les vísceres vomiten ràbia compartida contra policies i manifestants, però, el cervell ha de refredar la sang escalfada, baixar l’adrenalina i donar pas a la reflexió. Què està passant?

1.- Als adults convençuts de la revolució dels somriures, clavells i violes, se’ls ha glaçat la sang en veure titulars i imatges d’una Catalunya incendiada que senyalen els seus fills i nets. Uns adults que han deixat de ser espanyols i volen independitzar-se malgrat no tenir líders institucionals que els facen costat. La societat civil catalana ha desbordat els polítics autonomistes i es mou en el buit institucional: no hi ha independència però tampoc autonomia. Una dècada de mobilitzacions pacífiques ha acabat amb presó, exili, centenars d’imputats, desenes de detinguts, porres i bales de goma que han deixat centenars de ferits i quatre joves bornis en una setmana.

2.- Milers d’adolescents i joves sense present i futur, estudiants indiferents a un model d’ensenyament incapaç de preparar-los per afrontar la crua realitat social que trobaran, immersos en un sistema dissenyat per explotar-los laboralment i degradar-los psíquicament amb tràfic induït de drogues, “botellons” autoritzats per les autoritats i aculturació programada per les institucions municipals, autonòmiques i estatals. Excepte els “folloneros” crònics, la majoria eren una barreja d’independentistes i antisistema impotents i frustrats; uns perquè se senten marginats socials i els altres arrossegats pel cul de sac en què es troba la revolta del somriure. Quan l’edat en què l’adrenalina es troba en el potencial més actiu de la vida, centenars de joves agrupats, colze a colze, són un còctel molotov al qual només li cal una espurna per explotar.

3.- L’espurna és la presencia de la policia disposada a intervenir a la mínima oportunitat, que pot ser provocada des de dins o des de fora. A hores d’ara només els polítics institucionals neguen amb la boca petita l’existència d’infiltrats. Mai no hi ha hagut manifestacions sense infiltrats, però no sempre hi són per provocar, també per escoltar i fitxar manifestants “radicals”. Aquestes nits ha estat més evident que mai la presencia de provocadors que en ser descoberts es protegien darrere les barricades policials. L’actuació de la policia nacional i autònoma, per dir-ho de manera suau, han estat plena “d’irregularitats” que han incitat més que evitat l’ordre públic. És temps perdut parlar del paper d’una policia creada per perseguir oprimits i protegir opressors.

4.- Negar la violència en una societat que ha avançat històricament a cavall de l’Apocalipsi és una retòrica d’ús entre polítics que viuen en el núvol del “políticament correcte”. Hi es present en la vida quotidiana i familiar, a les nits de cap de setmana, entre grups de joves, en la retòrica parlamentària, soflames polítiques, etc. La violència és la raó fonamental d’existir dels estats i poders fàctics. Quina violència hi hauria si no es visualitzes la policia? Si una manifestació pacifica no la rebenten els infiltrats, la rebenta la intervenció policial.

Ara sí! La voluntat de marxar dels catalans ha col·locat PSOE, PP, CS i Vox a la mateixa trinxera. Han incendiat el sobiranisme amb la intenció d’enfonsar-lo i s’han trobat amb centenars de milers de catalans ocupant els país durant una setmana i milers de ciutadans de les espanyes ocupant places d’arreu de l’Estat fent un pas al davant en favor de Catalunya i contra les conseqüències de la sentencia Marchena.

El polítics espanyols no han entès que si 10 anys de manifestacions multitudinàries i immaculades han acabat amb presons aberrants i exilis provisionals, havia de produir-se un canvi de paradigma. La radicalització de les noves generacions ha vingut per quedar-se convençudes que amb una flor a les mans no tenen present ni futur. Incendiar Catalunya no donarà més vots al PSOE i consolidarà encara més l’independentisme.

On volen arribar? Si continua la barbàrie, el que s’incendiarà serà el Reino de España.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies