Deconstrucció social: a l’espera de tornar-ho a fer

RAMON PUIG

Aquest és el clam que ha mogut, històricament, la voluntat d’un poble a no sucumbir sota les botes de la dominació. Va més enllà del 2017, de quan es posaren les primeres pedres de la Catalunya sobirana arran d’enfrontar-se castellans i francesos per controlar-la. Els camperols tenien motius sobrats per aixecar la falç contra l’explotació feudal, però encara en tenien més per defensar la sobirania del seu poble. La batalla iniciada el 1640 va acabar amb la mutilació d’una part del territori que s’endugueren els francesos. Ho tornaren a fer el 1714 contra el centralisme del Borbó Felip V. Ho tornaren a fer el 1936 en nom d’una revolució anarquista que, sense pretendre-ho, només va quallar a Catalunya. Ho tornaren a fer els anys setanta amb l’absurda crida a la llibertat, amnistia i estatut d’autonomia que derivà en una Generalitat espanyola. Ho tornaren a fer el 2017, sense armes ni violència, amb tant convenciment que els partits “independentistes” s’espantaren com en el 36 i s’agenollaren de nou a l’obediència espanyola.

Tots venim de l’España indivisible i vivim el mal anomenat règim democràtic sense haver-nos deslliurat del pòsit de l’espanyolisme franquista, la unitat patriòtica, l’autonomisme inoperant i una consciència nacional de segona fila. No obstant això, les societats evolucionen perquè les minories conscients, les que no s’acomoden a viure en la desigualtat i la injustícia, són transmissores de “ho tornarem a fer i ho farem millor”.

Franco volgué eliminar de les generacions futures l’estigma del rojerío, inconscient que la bestialitat del mètode i la repressió de postguerra, ompliria la península de lluitadors clandestins. El populisme d’Hitler carregà contra esquerrans i jueus en nom de la raça alemanya, sense endevinar que la seua ombra retornaria a Europa contra emigrants, gitanos, homosexuals, avortistes, i la voluntat de tornar-ho a fer per recuperar l’Alemanya de Bismarck. Netanyahu, en emular Hitler sense Hitler, no pot entendre que el genocidi de Gaza marcarà per sempre els sobrevivents que esperaran el moment de tornar-ho a fer.

Joves, adults.., la gent intel·ligent que ha tingut el coratge d’abandonar la seua vida urbana, esclava, buida i malsana, per tornar-ho ha fer al camp com ho feien els nostres avantpassats deslliurats dels valors materials. Els nostres avis plantaven arbres conscients que no menjarien els fruits però si que ho farien els seus fills. Malgrat la seua generositat, la majoria dels seus nets ni tan sols posarien els peus a les finques, perquè la seua subsistència ja no depenia d’una terra, ara, abandonada. Però la terra roman al seu lloc, somorta sí, però preserva totes les capacitats per quan arribarà el moment en què noves generacions la tornaran a fer productiva.