Deconstrucció social: A Carlos
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒSVINARÒS MAIL 23 febrer, 2022 Vinaròs News
RAMON PUIG
No t’he pogut acompanyar en el comiat que vas voler íntim i senzill, només uns dies després d’assabentar-me que estaves molt malalt. No t’havia vist d’ençà de la pandèmia encara que, realment, en els últims temps havíem parlat molt poques vegades, però trobar-nos pel carrer era sempre motiu d’alegria i quan succeïa, parlàvem molt. Sempre vas parlar. T’agradava i, a més, sabies escoltar perquè no podies concebre la vida sense diàleg, sense comunicació.
Ens vam conèixer fa més de cinquanta anys, quan aterrares a Vinaròs com a empleat d’Hidroelèctrica. Vingueres sol del teu Madrid natal i de seguida vas evidenciar l’ànsia d’afecte i l’enorme capacitat d’oferir-ne a mans plenes. Van passar uns anys i, ansiós de família, vas crear la pròpia amb la qual cosa, els amics de joventut varen passar al lloc que els pertocava. Però mai no vam ser absents.
La voluntat de servei que sempre feres evident va fer que la teua afiliació a un sindicat et convertís, no en un líder, sinó en algú en qui confiar plenament, totalment a banda de pactes, negociacions i reunions a porta tancada. Tu vas ser quelcom diferent. Et posaves en la pell de qualsevol persona desposseïda, explotada, desnonada. I t’hi posaves tan endins que senties com a propi el seu abandonament, per això la sabies acollir i acompanyar. Són tantes les causes aparentment perdudes que vas lliurar que resultaria prolix esmentar-les. I tot i que ben poques se’n van poder guanyar, mai no les considerares perdudes perquè, per a tu, la dignitat era el valor més preuat que sempre vas salvaguardar.
Si bé és cert que tota persona és una dualitat i les circumstàncies vitals li fan aflorar en algun moment la part fosca que tots portem dins, no conec qui, a tu, te l’haja pogut descobrir. Els qui tinguérem la sort d’haver-te conegut només hem vist la part bona, honesta, tendra i humil, perquè per alguna circumstància la naturalesa et va privar de tota malvestat. Sota la teua aparent fragilitat física hi havia un esperit fort, forjat en el treball d’una existència plena de contrarietats, que vas entomar amb un esperit de lluita encomiable. Per això tothom t’estimava.
Enguany no podem imaginar un Primer de Maig sense tu. Ens mancarà el coratge, el discurs abrandat contra les injustícies, la denúncia contundent dels abusos i, sobretot, aquella mirada franca que reflectia la humanitat de les teues conviccions. Et trobarem molt a faltar, ens sentirem orfes en un mon cada volta més deshumanitzat, però el teu exemple seguirà viu per mantenir l’esperança que, de tant en tant, naixen persones que , com tu, trenquen els esquemes i posen els valors humans en el lloc que els pertoca.
Gràcies, company!