Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: 1901. Eleccions tacades de sang Deconstrucció social: 1901. Eleccions tacades de sang
RAMON PUIG La dècada precedent a les eleccions de 1901 no era el Far-West però si semblava, és cert que les tavernes feien de... Deconstrucció social: 1901. Eleccions tacades de sang

RAMON PUIG
La dècada precedent a les eleccions de 1901 no era el Far-West però si semblava, és cert que les tavernes feien de “saloon” i l’aiguardent treia les navalles de la faixa, però també hi tenia a veure, i molt, la controvèrsia catòlics i anticlericals. Els primers tenien una bona representació: les franciscanes de la “La Divina Providència”, dedicades a la vida contemplativa i a l’adoctrinament de xiquetes; les monges de la Consolació assistien l’hospital i les dels Ancians Desemparats dirigien l’asil inaugurat de la plaça de Sant Miquel. També hi havia un modest col·legi a disposició de les famílies preocupades per la formació catòlica de les filles, la Conferència de cavallers de Sant Vicent de Paül disposada a socórrer els pobres, la “Escuela Dominical” del camí Carreró i les diferents confraries. Però el nucli vital de l’activisme era el Cercle Catòlic Obrer, en actiu des de 1897.
L’ambient bel·licós que imperava es reflecteix en la documentació dels Jutjats de primera instància i municipal. Entre 1899 i 1901 s’incrementaren els processaments per delictes contra l’ordre públic amb resultat de lesions, més o menys greus i, algunes amb resultat de mort. Sebastià Miralles va ser acusat de disparar contra el propietari Francesc Baila Miralles; el forner Agustí Esteller “Esquerré”, el llaurador Manuel Marmaña, el carreter Agustí Fontanet, el mariner Ramon Alcoverro “Potra” i el jornaler Miquel Aragonés “Rullo”, foren encausats per promoure una baralla amb diversos lesionats; el jornaler Antoni Gonel per amenaçar de mort el propietari Mariano Suñer; el mariner Agustí Saura “Conill” el condemnaren per agressió amb lesions a un any i mig de presó; Josep M. Gombau “del Sastre” i Francesc Quixal els processaren per causar lesions en una baralla; el pastor Joan Alcón per atemptar contra els guàrdies de camp; Jaume Albert per disparar contra Baptista Colom Albiol; J. Maties Casanova per causar la mort de Gabriel Esteller Obiol i ferir a Baptista M. Sales; a Baptista Agramunt Forner el detingueren per resistència a l’autoritat; i Francesc Llonart Soriano fou empresonat sota l’acusació de causar la mort a Pasqual Miró Llusach.

Es va obrir sumari per causar lesions als mariners Sebastià Burchelo “Campos”, el barber Enric Obiol “Conill” i Joaquim Gasulla “Barraca”. El xocolater i exregidor republicà, Domingo Costa Mariano “Amelero”, fou processat per injúries contra l’autoritat; Francesc Miralles Gerada “por desacato a la autoridad” i resistència a la guàrdia municipal; Baptista Domènech Forner “Xispa” per amenaces al guàrdia Domingo Pedra i acusar de lladregots als regidors municipals; al picapedrer Baptista Bas Cavaller, per amenaces al guarda Miquel Torres i el guàrdia de camp Josep Sanz Llonart “lo Moro” fou empresonat per abús de poder i lesions al llaurador Isidre Chaler. Queda clar que no tots els problemes sorgien de les tavernes, la majoria palesaven resistència als registres confiscadors i a la fidelitat interessada dels agents municipals respecte l’autoritat, la qual cosa solia crear situacions d’abús de poder envers individus considerats seguidors de l’oposició.
L’escalada de violència va culminar el mateix dia de les eleccions legislatives amb un assassinat propi de novel·la negra en temps de la màfia nord-americana. Els dos candidats rivals del districte vinarossenc eren de Benicarló: la majoria fou per al representant liberal (abans conservador) Joan Pérez de Sanmillán, marqués de Benicarló, amb 5.372 vots, mentre que el cossier conservador (abans liberal) Manuel Palau Estevan, n’obtingué 2.879. Aquest resultat era el que apareixia en els papers oficials però res tenien a veure amb el contingut de les urnes. A Vinaròs, la confrontació entre cossiers i anticossiers feia mesos que havia tensat la corda i els dos bàndols van utilitzar tota mena de fórmules per aconseguir vots: promeses de favors, coaccions encobertes o amenaces directes, compra de vots amb diners o concessions, entre d’altres abusos, de manera que el dia abans de la contesa tothom parlava de les maniobres electorals d’ambdós bàndols.
La plana major del “Cossi” es reuní per estudiar com afrontar la més que probable topinada dels liberals a favor del marquès de Benicarló, candidat del govern. A les sis de la matinada, la quadrilla de guardaespatlles dels conservadors es distribuí en parelles a les portes dels col·legis electorals amb la intenció d’intervenir davant de qualsevol incident que pogués afavorir el candidat liberal. Quan a les vuit del matí s’obriren els col·legis, la presència de la guàrdia pretoriana conservadora fou tan efectiva que dues hores desprès no havia entrat ningú a votar que no fos al candidat Manuel Palau.
Per la seua banda, l’alcalde Felip Ferrer “Varet” havia convertit el cafè “Universal” en centre d’operacions electorals i en assabentar-se dels fets, va preparar la contraofensiva. Amb el bastó de comandament a la mà i flanquejat per Julià Sanz i Daniel Delmàs sortí del local seguit a pocs passos pel secretari municipal Ramon Comes carregat de blocs de paperetes replegades pels súbdits de l’alcalde. L’objectiu primer era el Teatre Principal on tenien la certesa que tots els vots eren per al candidat rival.


Anaven custodiats per una formació paramilitar reclutada entre el lumpen de Benicarló, Peníscola, Alcanar i la Ràpita. Els mercenaris anaven enquadrats pels agents dels consums, guàrdies de camp, amb l’escopeta al muscle, i la guàrdia municipal. Més que en un seguici, la crònica fa pensar en una brigada de combat, camí de la trinxera, totalment disposada a destruir l’enemic de la manera més contundent. Es deixaren veure pel col·legis de l’Escola Superior, a la plaça Jovellar, el Parc de Bombers, del carrer de Sant Ramon, la Casa Capitular i l’instal·lat a les escoles de la plaça de Sant Agustí. El selectiu trajecte només pretenia impactar en els contrincants presents ja que l’objectiu de l’escamot era el col·legi instal·lat al Teatre de la Mera.
El guàrdia de portes pretengué evitar l’entrada en grup, però l’alcalde mostrà la vara d’autoritat i féu un senyal a la comitiva de seguir-lo fins a l’interior, mentre la patrulla quedava a l’aguait per si sorgien problemes. Ja a dins, amb el to imperatiu que li esqueia, “Varet” ordenà al president de la mesa obrir l’urna, davant la consternació dels components de la mesa que restaren atònits i sense reaccionar. El president era el mestre Silvestre Selma que no mogué un dit mentre un sicari de “Varet” l’obria i el secretari s’acostava per introduir el fardell de paperetes. Els delegats cossiers intentaren impedir-ho sense massa convicció i el regidor de l’oposició, Pau Borràs Gimeno, s’interposà mentre exigia al president impedir la violació de l’urna. Aquest, impotent davant la situació, abandona la mesa i el col·legi desentenent-se de la responsabilitat.
Tot va passar molt ràpidament.L’interventor Josep Landete es va mantenir en el seu lloc observant com Borràs s’aferrava a l’urna per impedir que la obrissen i ni ell ni els que restaren a la mesa esperaven aquell desenllaç. El regidor abraçat a l’urna d’esquena als sicaris que intentaven prendre-li-la quan, tot d’una, se li llança a sobre Agustí Esteller, l’enxampà pel coll i en el moment que el feia girar per apartar-lo de l’urna, una persona vestida de fosc, que ningú dels presents assegurà haver-li vist la cara, li va clavar ganivetada al ventre.
Els detalls, en la pròxima entrega.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies