Cròniques des del Canà: Se li ha de canviar la medicació

J. JOAQUIM BUJ

Fa temps que no escrivia un article d’opinió, però arriba un moment en què ja no es pot aguantar més, s’ha de deixar de callar i desmentir tot allò que no és cert. El ‘cap de l’oposició’ espanyol (per anomenar-lo d’alguna manera) menteix premeditament i ‘a posta’ com diem a estes terres, per treure’n un rèdit polític del ‘cas Canet’. En realitat, tant li fa la llengua que s’ensenye a l’escola o el benestar de la família (elevada a la categoria d’heroïna per l’ultradreta i caverna mediàtica afí) del xiquet de cinc anys que han posat enmig de la polèmica (un alumne de P5 com a ‘arma’ contra els governs català i espanyol!! Ens estem tornant bojos o què?), es veu que tot s’hi val per arribar a la Moncloa.

Cadascú és lliure de defensar la immersió, el bilingüisme, més hores de castellà o matemàtiques o filosofia als centres educatius. Ara bé aquesta lluita ha de ser amb arguments pedagògics, no s’ha de fer basant-se en mentides, crispació,  enfrontament social i desprestigiant la faena dels que, com jo, treballem en el món de l’ensenyament a Catalunya. Enguany, ha fet 30 anys que vaig començar el meu treball com a mestre substitut, afortunadament, després de molt d’esforç- I per què no dir-ho?, haver superat una prova de castellà quan vaig aprovar les oposicions- funcionari des de fa dos dècades. En aquest llarg període he impartit català a Tarragona ciutat amb un alumnat majoritàriament castellanoparlant i castellà a Flix amb alumnes catalanoparlants. Mai he tingut cap conflicte lingüístic i, en els dos exemples que he posat (a la transició entre l’EGB i la Primària quan ningú qüestionava la immersió) en acabar els alumnes em van buscar per agrair-me la faena feta.

Ara, el líder del PP vol crear un conflicte on no n’hi ha i, per això, conta mentides i maximitza les bajanades sense trellat de quatre individus a les xarxes socials, com si fos el més habitual al nostre país. No és capaç d’anar al centre de Barcelona a fer els seus discursets, perquè sap que falta a la veritat. De l’alçada d’un campanar és dir bestieses com que «a los niños que hablan en castellano no se les deja ir al lavabo» o «se les margina y apedrea». Per cert, no l’he vist apropar-se a Canet de Mar per donar suport les famílies o preguntar als mestres de l’escola el que n’opinen, tot des de la distància. S’ha convertit en un reaccionari, només perquè veu que Vox li està menjant terreny per la dreta. El PP ja fa temps que ha donat per perduda Catalunya, on és un partit residual, i la utlitza com a plataforma per a treure vots en altres punts d’Espanya aprofitant la ignorància (en el sentit de no estar prou ben informat) que proporciona la distància geogràfica. 

Tira mà dels tòpics: el castellà està perseguit a Catalunya, els catalans estem més ben finançats que altres llocs, etc. És com si comencem a dir que tots els andalusos són un dropos i viuen de les peonades o que els gallecs viuen del narcotràfic… Tòpics i generalitzacions absurdes.

Per desgràcia a Espanya (i em temo que també a Catalunya) ha desaparegut la dreta democràtica, europeïsta, conciliadora (si és que ha existit mai i si encara es pot parlar de dreta i d’esquerra), els radicalismes, vinguen d’on vinguen, no són bons companys de viatge i estem entrant en una espiral molt perillosa que no pot portar res de bo. 

Senyors polítics i mitjans afins: canvien de píndola, deixen de fer demagògia i preocupin-se’n dels problemes reals de la ciutadania.

Vos recomano l’article La fantasía de la España monolingüe d’Elena Álvarez Mellado per a comprendre el rerefons del cas Canet. Algú ho havia de dir!