Contalles a la vora del foc: els anys 2025 i 2026

PACO VIVES

Ens ho digueren els nostres pares i a ells els seus pares i a ells … fins el segle XIV.

Dos recents amics –Els anys 2025 i el 2026- seieren a la vora del foc. Era el 31 de desembre de l’any 2025, Molt a prop de les 12 de la nit. Tenien tots dos moltes cosas a dir-se, l’un per vell i experimentat i l’altre per la necessitat de concells no sabia què era el temps. Per començar la conversa el 26 li digué al 25:

-. Com has passat aquest any que s’acaba?

-. 2025 M’acomiado amb molta tristesa

-. 26 Per què ¿ Que tens nostàlgia?

-. 25 No, no. De fet tenia ganes d’acabar.

-. 26 No ho digues això.

-. 25 Durant aquest any han passat moltes calamitats: inundacions, incendis, guerres, morts a les carrateres … i et desitjo per a tu que tot vagi molt millor.

-.26 El mal fa molt de soroll, en canvi el bé és més assosegat Fixat en les coses bones que han succeit aquest any. Els fonaments de la vida no estan fets de coses grans sinó de coses petites i d’aquestes n’hi ha moltes.

-. 25 Els grecs, quan parlen del temps, utilitzen dos paraules: Kronos i Kairós. Kronos medeix el temps en hores, dies, setmanes , anys… Kronos en fets que mostren com s’ha viscut aquest temps… Fins i tot s’han inventat celebracions de noces per cada any que passa. Les més famoses són les noces d’argent, les d’or, les de diamant …, però tots els anys tenen les seues noces.Tenia uns amics que al complir 12 anys i mig del seu casament es van inventar les noces de Filferro i ho van celebrar amb tots els amics. Tu tindràs molta sort.

-.26 Per què?

-.25 Perquè tindrás un temps de kairós molt important

-.26 Quin temps?

– .25 El teu any a Vallibona será ANY DE ROGATIVA!

-.26 Què és això d’any d’una Rogativa?

-.25 Una Romeria que es fa cada 7 anys a la Mare de Déu de la Font de Pena-Roja de Tastavins per donar-li gràcies pels favors que ha fet a Vallibona i renovar la germanor entre els dos pobles. Jo vaig tindre el goig de fer l’Anunci a les festes d’aquest any.

-.26 I quan es va?

-.25 La vespra de la festa de l’Ascensió del Senyor, aquest any el 16 de maig. A les 7’30 del matí, als tocs de la campana grossa, cantant l’Exsurge Domine i les Lletanies dels Sants surt, la Rogativa des de l’Església de Vallibona. Cantalgros amunt, pujant el single del Grau, són 7 hores de caminar. 7 és el número magic: 7 casaments, cada 7 anys, No és estrany que la cultura tradicional impliqués el número 7 en tantes creacions com els 7 dies de la setmana, els 7 sagraments … o els colors de l’arc de Sant Martí… o les 7 meravelles del món …

Al voltant de les 5 de la tarda s’arriba a Pena-Roja. Al Pont xafat es troben els dos pobles, és un encontre emotiu. Els vallibonencs que porten el Sant Crist l’entreguen a les xiques de Pena-Roja que porten l’estandart de la Mare de Déu que l’entreguen als vallibonencs, tot enmig de grans aplaudiments. Llavors es saluden els dos alcaldes i fan també intercanvi de la “Vara de Mando”, i els dos pobles units arriben a la plaça de l’Esglèsia on es saluden els dos capellans i es canta la Salve Regina. Després comença la baixada a l’Ermita on es celebra la Santa Missa i es renova el Vot.

Des de l’any 1984 es representa l’obra de teatre de Desideri Lombarte: “Vallibona i Pena-Roja, pobles germans”. I a continuació el gran sopar de germanor,

A l’endemà la tornada és per Herbers on tot el poble surt a rebre la Rogativa amb tots els estendards, com si fos festa major. Ben entrada la vesprada la Rogativa arriba a Vallibona i comença el conte enrere: D’aquí a 7 anys tornarem a Pena-Roja.

-26 Me n’has fet entrar ganes. Crec que m’agradarà molt. Moltes gràcies.