Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Compromís demana en la tramitació de la Llei de Memòria Democràtica que el Fondó de Monòver i el Parador de Benicarló siguen llocs de memòria Compromís demana en la tramitació de la Llei de Memòria Democràtica que el Fondó de Monòver i el Parador de Benicarló siguen llocs de memòria
COMPROMÍS Compromís ha demanat entre el seu quasi centenar d’esmenes al Projecte de Llei de Memòria Democràtica la inclusió del Parador de Benicarló i... Compromís demana en la tramitació de la Llei de Memòria Democràtica que el Fondó de Monòver i el Parador de Benicarló siguen llocs de memòria

COMPROMÍS

Compromís ha demanat entre el seu quasi centenar d’esmenes al Projecte de Llei de Memòria Democràtica la inclusió del Parador de Benicarló i del Fondó de Monòver entre els Llocs de Memòria Democràtica.

“El Projecte de Llei proposa ja alguns espais de partida que s’inclourien en un futur inventari. Tenim molts espais bèl·lics en el que va ser el front, fàbriques o refugis, però n’hem volgut plantejar dos que pensem no han tingut el focus que mereixen, com són l’actual parador castellonenc i les infraestructures junt a la pedania del Fondó, a Monòver, on es va establir el Govern abans de partir cap a l’exili”, ha assenyalat el portaveu de Compromís al Senat.

El Parador de Benicarló, nascut a partir d’un alberg de carretera va tenir com a hostes a intel·lectuals estrangers com Pablo Neruda, André Gide, André Malraux o Octavio Paz, entre altres, que anaven a assistir a l’II Congrés d’Escriptors Antifeixistes a València en 1937; al poeta Antonio Machado o a LargoCaballero, president del Consell de Ministres i Cap del Govern, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya o Manuel Azaña, president de la República, que va incloure a aquest escenari i ciutat en la seua obra La velada en Benicarló, considerada el seu testament polític. L’alberg de Benicarló va viure notables reunions polítiques i va allotjar a destacades personalitats en el context de la contesa civil espanyola després del colp d’estat, que “han de ser recordades per tractar-se de reunions de vital importància política durant la Guerra Civil”, assenyala Mulet.

Existeixen proves documentals d’aquestes visites i un important espai correspost per l’interès de molts investigadors de la Guerra Civil i turistes per conèixer aquests escenaris que van acollir moments crucials de la nostra història, especialment a partir del trasllat del Govern republicà a València al novembre de 1936.

Últims dies del Govern

El Fondó va acollir els últims moments del legítim Govern de la II República Espanyola i la pedania del Fondó es va convertir en el centre polític més rellevant del moment, en partir des del seu aeròdrom cap a l’exili les personalitats polítiques més importants del govern de la Segona República.

El Fondó acull un espai memorialista amb un centre d’interpretació històrica que divulga els fets allí ocorreguts amb recursos didàctics, un refugi antiaeri creat pel Comitè Nacional per a la Defensa Passiva amb capacitat per a 200 persones amb dibuixos de xiquets i xiquetes en les guerres d’Espanya i Síria; un habitatge-caserna que va acollir als soldats de l’aviació i a l’última reunió del buró polític abans de pujar-se en dos avions bimotors Douglas de les Línies Aèries Postals Espanyoles (LAPE) cap a l’exili.

Des de l’aeròdrom El Mañar van partir el 6 de març de 1939 cap a l’exili en La Senia (Orà, Algèria francesa) i Tolosa (França) dirigents del Govern com el president Juan Negrín, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació Vicente Uribe, el director general de l’Institut de Reforma Agrària, Enrique Castro, Ángel Álvarez Fernández (Angelín), el ministre d’Estat Julio Álvarez de Vayo, el governador Civil d’Alacant i Conca i secretari general del Ministeri de Defensa Jesús Monzón, el secretari d’organització del PCE Pedro Checa, el director general d’Agricultura Manuel Delicado, el dirigent del PCE Fernando Claudín, l’intel·lectual, polític, representant del Komintern i Brigades Internacionals i secretari general del PC italià Palmiro Togliattiel poeta de la Generació del 27 Rafael Alberti i la seua dona María Teresa León, l’Estat Major el coronel Antonio Cordón i la diputada Dolores Ibárruri “Pasionaria”, la seua secretària Irene Falcón, el general Hidalgo de Cisneros cap de l’aviació republicana, Enrique Líster, el diputat comunista francès Jean Cattelas i altres comandaments militars com el general de brigada Juan Guilloto ‘Modesto’.

L’espai memorialista recorda que, en les setmanes prèvies a la presa de las comarques d’Alacant per l’exèrcit revoltat, mig milió de persones va fugir a França per por a represàlies. “Aquest espai en el qual van tenir lloc els últims moments del Govern de la Segona República ha de servir de punt de trobada per a reflexionar entorn de la tragèdia dels exilis humans i és un innegable museu històric a l’aire lliure”, recorden en la seua proposta.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies