Comença la 26ª campanya d’excavacions a la residència fortificada de S. Jaume d’Alcanar adaptada a la covid-19

Aquesta setmana ha començat la campanya anual d’excavacions a la residència fortificada de Sant Jaume d’Alcanar, després de la parada del 2020 per la covid-19, i s’allargarà fins a finals d’agost.

A causa de les mesures marcades pel Procicat per a contenir la pandèmia, però, la vint-i-tresena campanya del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona (UB) estarà formada per un nombre reduït de deu arqueòlegs.

David Garcia, arqueòleg i director de la campanya, explica que està previst treballar “en quatre espais diferents: primer a la capella de l’àmbit A7, on bàsicament enllestirem la seva excavació; i després a l’espai A14, que és el més petit i recòndit de l’assentament i del qual encara no tenim molta informació. També treballarem a la zona de l’entrada de la residència, que no deixa mai de donar sorpreses interessants; i a l’espai extramurs entre torres, on tenim especialment ganes d’excavar per conèixer millor el gran forn exterior, de més d’un metre de diàmetre, que hi va aparèixer i els extraordinaris fonaments de calaixos, de tradició fenícia, descoberts en el seu moment en aquest sector i al damunt dels quals s’aixeca l’edifici”. Un any més, la campanya d’excavacions compta amb el finançament que atorga l’Ajuntament d’Alcanar i l’aportació del Departament de Cultura de la Generalitat.

Les diferents campanyes han confirmat la qualitat del jaciment de la Primera Edat del Ferro. Segons els experts, la seua situació costanera va permetre mantenir un contacte intens amb els primers comerciants mediterranis que van arribar fins a les nostres costes, els fenicis, i això va generar un contacte comercial entre les rutes de l’Ebre i la Mediterrània.

A més de resultar molt ric en troballes materials, els arqueòlegs valoren l’excepcional estat de conservació de les estructures, que en alguns casos compten amb murs originals de fins a dos metres d’alçada originals. A més, els descobriments que s’hi ha realitzat han permès fer reinterpretacions del món preibèric al país, en aspectes com l’organització social, o els elements constructius i de defensa.

Les principals línies d’estudi actuals del GRAP parteixen de la campanya d’excavacions de l’any 2019, en la qual hi va haver sorpreses, com la descoberta d’un espai sagrat o el fet que la residència fos construïda sobre fonaments de tipus fenici. També s’està estudiant en la hipòtesi que el jaciment fou orientat cap a algun lloc en concret, com la lluna o el sol, per determinades creences.

Un museu virtual

El GRAP també està treballant en l’elaboració d’un museu a la plataforma Sketchlab que permetrà observar de ben a prop i en 3D les peces que al llarg dels anys s’han anat descobrint a diferents jaciments com el de Sant Jaume o la Moleta del Remei. David Garcia assegura que amb aquesta iniciativa “es vol fer un pas en la divulgació del patrimoni iber arribant a tot el món i a públics ben diversos”. El GRAP també treballa en un projecte d’impressió 3D per reproduir la vaixella que es va trobar al jaciment de Sant Jaume Mas d’en Serra.

Fotos GRAP UB