Castejón: «La “nostàlgia hereditària” dels socialistes els impedeix vore el progrés de Vinaròs»

MARIANO CASTEJÓN
Mentre avancen les obres del refugi climàtic, amb suport de la Diputació Provincial que en estos darrers anys ha aportat a la nostra ciutat una dada que impacta arribant als 1,5 milions d’euros, molt per damunt de lo diuen les cridaneres publicacions del PSOE, que queden en fum de canyot quan s’enfronten a unes realitats que no són fruit de cap herència, sinó del treball metòdic i constant d’un equip de govern al qual no li queda temps per a replicar provocacions, motiu pel qual ho faig jo.

No s’alarmen si els arriba la campanya d’eslògans, gràfics i cartells electorals del PSOE de Vinaròs. Des de que els van apartar del govern, semblen viure en un univers paral·lel. Resulta increïble que els mateixos que van tindre responsabilitats de govern, amb els resultats que ja coneixem, -incloent el Corral de Batet- s’aventuren ara a intentar reescriure el passat per a amagar una evidència aclaparadora: la gestió del govern socialista va estar marcada per la inoperància, la inacció i un rosari d’incompliments crònics.

És comprensiu que a determinats perfils polítics els coste assumir la nova realitat. Quan un equip governa des de l’eficàcia, resolent problemes reals i posant en marxa projectes encallats durant anys, s’evidencia de manera crua allò que no es va fer en el passat. Davant d’això, l’estratègia d’intentar projectar una imatge personal cuidada a base de relats buits i dades parcials i per tant manipulades, com he denunciat moltes vegades sense cap socialista que em contradigue, pot semblar una sortida fàcil, però té un problema majúscul donat que les dades objectives i la realitat quotidiana dels vinarossencs i vinarossenques són fàcilment contrastables.

Convé recordar, per a qui pateix amnèsia selectiva, els motius reals que van portar a l’actual situació de govern a Vinaròs. La moció de censura no va sorgir d’un caprici, sinó d’una necessitat per desbloquejar una ciutat sumida en la paràlisi, la inacció i la incapacitat manifesta de complir les promeses fetes als vinarossencs. Per no tindre, no tenien ni pressupostos. Durant massa temps, Vinaròs va patir una gestió immobilista on els projectes es quedaven en els calaixos i els problemes del dia a dia s’acumulaven sense solució. Canviar aquella dinàmica era una exigència democràtica i ciutadana. Avui governa la gestió eficaç, la planificació i el treball constant, uns estàndards que semblen inassolibles per a aquells que entenien la política des de l’autocomplacència.

Resulta xocant com contínuament s’intenten construir relats basats en mentides que s’enfonsen només en contrastar-les amb fets reals. Este tipus de comunicació, feta de fum, postureig i un estil de confrontació permanent, només pot trobar refugi en sectors fanàtics o radicals que, tot i saber que allò que senten no s’aguanta, prefereixen repetir-ho per inèrcia sectària. Però Vinaròs és molt més que això; la ciutadania té criteri i sap distingir perfectament entre qui treballa pel futur del municipi i qui busca el titular buit i la salvació personal. Una altra cosa es la ideologia de cadascú.

És el moment de mirar endavant amb rigor, un rigor que es tradueix en fets constatables, inversions que arriben i una ciutat que avança. Aquells que no van saber o no van poder estar a l’altura quan governaven haurien de fer un exercici de responsabilitat i respecte cap a un Vinaròs que, afortunadament, ja ha passat pàgina d’aquella etapa grisa i inoperant.