Carta oberta a la gerent del Departament de Salut de Vinaròs

SEBASTIÀ FABREGAT AYZA
Bon dia.
Vaig començar a fer aquest correu des de la mateixa sala d’espera d’urgències del Centre de Salut de Vinaròs el dijous 15 de desembre de 2022 i amb una indignació pujada de to.
Fa més de DEU dies que vaig demanar visita per al meu metge de família i avui, per fi, podia exposar-li els meus problemes de salut.
Reconec que en un principi la visita no era urgent, però ja sabem el que passa, aprofitant la cita, acumules coses i causes que vas afegint a la causa inicial, i aquestes coses sí que no són massa ajornables.
Doncs bé. Avui pujant les escales del Centre de Salut, em truquen al mòbil i em diuen que passe pel taulell del mateix Centre de Salut i em conten que avui el metge no estava i volien donar-me una nova cita i, ara per ara, les estaven donant per al GENER.
La meua reacció ha estat alçant-li la veu a l’administrativa que m’ha atés (li he demanat perdó tot seguit), però no s’ha estalviat de la meua reacció. Molt amablement ha acceptat les meues disculpes i ha entés el meu enuig (cabreig monumental). Estan acostumades i és molt normal i freqüent aquestes reaccions, m’ha dit.
També amablement el metge d’urgències, a qui momentaneament m’ha derivat, m’ha atés i m’ha escoltat un moment, però dient-me que sols em podia fer una visita d’acord amb la seua funció: D’URGÈNCIES.
La visita efectivament me l’han donat per a l’11 de gener, és a dir VINT-I-SET dies més tard.
Si això no hi ha per pujar-se’n per les parets no sé què serà.
El Conseller de Sanitat, davant de la problemàtica airejada pels caps de servei de l’Hospital de Vinaròs, va venir de forma urgent i els va intentar tapar la boca prometent inversions en material i noves instal·lacions. Res que no s’hagués promés amb anterioritat, que no tinguéssem dret i que JA HAURÍEM D’HAVER TINGUT, almenys, COMENÇAT. Però de forment ni un gram, cap solució.
Són aquestes quatre ratlles en les quals vull manifestar la meua insatisfacció i el malestar que tinc, que tenim, amb la sanitat pública. I que conste que reconec que el meu és un cas menor en comparació amb altres molt més punyents i que porten a la demostració tangible del fet que la qualitat d’aquesta sanitat pública que tant defenem no sols s’estiga desmuntant, sinó més bé, veiem com s’està caient a trossos.
FAIG AQUEST ESCRIT AMB L’ÀNIM DE QUE SI NO PROTESTEM DE FORMA UNÀNIME NO ACONSEGUIREM RES.
La problemàtica que tenim a Vinaròs és especial, el mal de la sanitat és general i, a la fi, també sóc conscient de que és un problema difícil de resoldre.

De fet ja els ho vaig dir de forma personal en el darrer CONSELL DE SALUT.

No m’agrada parlar amb primera persona i menys exposar-li un cas meu particular, però els números i les dades són tan concretes que clamen al cel.
JA HO SÉ, JA HO SABEM, però els que ho han de resoldre no som els ciutadans, són els responsables polítics i aquells a qui posen al davant per la seua gestió. I no estem veient solucions per cap lloc.
Volem solucions, volem que la nostra salut siga important.

Atentament.

PD.- La solució a la Madrilenya tampoc m’agrada.