Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Carta al personal de l’Hospital Comarcal de Vinaròs Carta al personal de l’Hospital Comarcal de Vinaròs
Enric Garcia Jardí Periodista, Tarragona (fotos, arxiu) Sento que fa massa temps que us hauria d’haver dedicat aquest article. Us el devia. M’explico. La... Carta al personal de l’Hospital Comarcal de Vinaròs

Enric Garcia Jardí Periodista, Tarragona (fotos, arxiu)
Sento que fa massa temps que us hauria d’haver dedicat aquest article. Us el devia. M’explico. La matinada del 15 d’agost de 2017 vaig ingressar a les urgències de l’Hospital Comarcal de Vinaròs, després d’haver patit un accident de trànsit greu. Aquella nit, en una recta fosca i llarga, a l’altura de Benicarló, tornant a casa, em vaig adormir al volant i vaig topar, frontalment, amb un camió, el conductor del qual, per fortuna, va sortir il·lès del cop.
Aquells primers dies d’hospitalització van ser durs, perquè m’havien d’operar, no se sabia quan, d’uns quants ossos, entre els quals el cap del fèmur, que havia quedat força malmès. Ara puc dir, amb satisfacció, que estic recuperat, i que les seqüeles físiques són menors, però aleshores no estava pas clar que seria així. El dolor corporal era intens, malgrat els calmants, els interrogants sobre la meva salut eren considerables, i tenia motius de sobres per estar enfadat amb mi mateix, per haver comès una imprudència.
Amb tot, els pocs amics i familiars de Tarragona que van tenir ocasió de venir a visitar-me a Vinaròs, defineixen el meu estat, durant la meva estada a l’hospital comarcal, com a pletòric. La meva actitud enèrgica, alegre i resolta a tirar endavant els sorprenia. A mi, en canvi, que sempre he tendit a mantenir una visió pessimista de les coses, em va semblar el més natural. Des d’un inici em vaig encomanar de la serenitat, l’optimisme, el bon humor i l’afecte del personal d’aquest equipament. M’hi vaig sentir tan ben tractat que quan em van traslladar a Tarragona, el 18 d’agost, una part de mi es resistia, en silenci, a anar-se’n. No vaig protestar perquè era conscient que calia ser a prop de casa, per no trasbalsar més la família, però hauria preferit quedar-m’hi, perquè a Vinaròs estava en molt bones mans. Algú dirà que exagero, però és que no se m’ocorre cap retret que els pugui imputar, encara que hi doni tombs. L’atenció que vaig rebre va ser, simplement, excel·lent. El que passa és que de vegades sembla que només estiguem avesats a ressaltar allò que no funciona.

Em dol, perquè han passat pocs anys i jo, que sóc de memòria curta, i que a causa de la meva professió converso, periòdicament, amb moltes persones diferents, ja no recordo els noms dels sanitaris que em van atendre, la majoria dones, però us puc dir, amb certesa, que eren uns professionals de cap a peus. Em faria una il·lusió que poguessin llegir aquestes línies d’agraïment, en aquests temps difícils que ens ha tocat de viure.
Imagino que, els qui continueu exercint en aquest àmbit, aquestes setmanes heu hagut d’assumir una sobrecàrrega de feina enorme. Aquell agost no tan llunyà del 2017, em sembla que érem pocs, els ingressats, a la UCI de l’hospital. Darrerament, per contra, deveu haver anat desbordats.  Penso sovint en vosaltres, aquests dies. La meva germana Cristina, que durant anys s’ha dedicat a la infermeria, sempre m’havia advertit que el més important, en la seva professió, és la dimensió, diguem-ne, humana, de l’atenció, de les cures. A Vinaròs, aquesta lliçó la vaig aprendre de primera mà, en qualitat de pacient, gràcies al vostre suport inestimable.
M’incomoda una mica que, arran de la propagació de la Covid-19, alguns responsables polítics us defineixin com a herois, perquè sembla que tingueu poders sobrehumans, i que es justifiqui que, segurament, no hàgiu pogut treballar en les millors condicions. I no. Darrere de la gestió d’aquesta emergència sanitària, hi ha persones. Ben sovint, persones amb una vocació de servei extraordinària, com les que vaig tenir la sort —sí, la sort, malgrat l’accident i tot el que ha comportat, durant mesos i, fins i tot, anys— de conèixer a l’Hospital Comarcal de Vinaròs. Gràcies, de cor, pels ànims que em vau infondre, i que jo ara us voldria retornar amb aquest article. Tant de bo quan passi aquesta pandèmia siguem capaços, com a societat, de valorar la tasca que porteu a terme com us mereixeu.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies