Carla Masip guanya la seva primera medalla absoluta i se situa entre les millors migfondistes

NOTA DE PREMSA

Els passats dies 17 i 18 de febrer, el Palau d’Esports Lluís Puig de València es va vestir de gala per acollir la màxima cita de l’atletisme nacional; acostumada a acollir importants esdeveniments (València serà seu del Campionat del Món de marató al mes de març), la Federació Valenciana d’atletisme no va estalviar esforços per organitzar amb èxit el Campionat d’Espanya Absolut en Pista coberta, un campionat on els millors atletes del panorama nacional havien de lluitar pels màxims guardons en pista coberta, al temps que apuren la seva preparació per al Campionat del Món de Birminghan. 

I com no podia ser menys, el CE Vinaròs va tenir la seva representant, Carla Masip. La corredora benicarlanda competia als 1500m, amb la màxima il.lusió i expectatives, després de la seva gran victòria al Campionat d’Espanya Sub-23 de la setmana passada, amb seu a Salamanca i també als 1500m. Amb 20 anys Carla pot presumir ja d’un palmarès envejable; 5 medalles d’or (i tres bronze) als campionats d’Espanya en categories júnior i Sub-23, més una plata i un bronze als campionats nacionals universitaris, dos récords autonòmics júnior en 800 i 1500m i la 6ª plaça al Campionat d’Europa de l’estiu passat. A més, la temporada passada va fregar el podi als Campionats absoluts, amb dos quarts llocs (1500m en pista coberta i 800m a l’aire lliure).

Però un campionat absolut són paraules majors, i la pròpia semifinal de dissabte ja comportava les seves dificultats; la sort va voler aplegar les tres millors corredores Sub-23 a la mateixa sèrie, que semblava la repetició de la final del campionat de Salamanca; Lucia Rodríguez (campiona de 800), Míriam Costa (3a als 1500m) i Carla Masip, la campiona; això sense oblidar la resta de corredores que també tenien les seves opcions i que ho donarien tot per un lloc a la final…per a només dues places directes. Un cop més, la migfondista del Vinaròs va controlar amb autoritat la carrera, i va guanyar la cursa més ràpida de les tres disputades; també van aconseguir classificar-se per temps les seves companyes de categoria.

Diumenge matí, a una hora estranya per a una final de tant nivell (10’35h), es donava el tret de sortida a la final femenina dels 1500m; hi havia dues carreres en una; d’una banda, les dues super-favorites, Marta Pérez i Solange Pereira, atletes de nivell internacional i dominadores absolutes del mig fons nacional dels darrers anys, que s’hi jugaven l’or i la plata; i per darrere, moltes favorites (Lucia Rodríguez, Míriam Costa, Clàudia Junquera, Laura Méndez i per descomptat Carla Masip) en busca de la medalla de bronze.

La carrera va començar lenta, tàctica, com és habitual als grans campionats, però de seguida, passats uns 400m, la saguntina del Playas de Castellón, Laura Méndez, va decidir que les seves opcions passaven per una cursa ràpida i va decidir arriscar; molt valenta, amb un fort canvi de ritme, va trencar el grup de corredores i va marxar en solitari; al seu atac, només reaccionarien uns segons més tard Marta Pérez i Solange Pereira, que marxaren en la seva persecució; per darrere, la resta de corredores es mantenien en grup. El guió estava escrit, les cartes repartides i ara tocava jugar la partida. I un cop més, Carla Masip, va ser la més intel.ligent de totes; de fet, com si fos una atleta molt més experimentada del que permet la seva edat, va fer una lliçó de com competir a alt nivell. No es va posar nerviosa mentre les tres escapades obrien un espai cada vegada més gran, i va deixar el pes de la persecució a les seves rivals, que es van desgastar en l’esforç d’enllaçar amb una Laura Méndez que no es donava per vençuda i seguia lluitant per mantenir l’avantatge. Per endavant, les dues favorites ja feia estona que havien marxat en busca de l’or, i finalment, Marta Pérez, l’única atleta de les participants amb mínima per al mundial als 1500, es va imposar en un llarg i emocionant esprint.

Faltava decidir el bronze, només restaven 200m i encara mantenien opcions Lucia Rodríguez, Laura Méndez, Míriam Costa i Carla Masip; la campiona de Vinaròs va veure que era el seu moment, la seva distància, la seva gran oportunitat, i no la va desaprofitar; Carla és la corredora amb millor final, i un cop més, un fort canvi de ritme, en què bassa totes les seves victòries, impossible de seguir per les rivals, la va dur a complir el seu gran sommi; una medalla al campionat «dels grans», un lloc entre les millors migfondistes del país, un bronze de gran prestigi al Campionat d’Espanya Absolut.

Els que estàvem allí -familiars, amics, entrenadors- ho vam celebrar en gran; és una fita històrica per un club com el CE Vinaròs-Aigües de Vinaròs, un triomf per a tots els atletes i socis, un estímul per a cadascun de nosaltres per seguir treballant. Carla també es va desfermar i va rebre centenars d’abraçades, de felicitacions, fotos amb uns i altres…Un parell d’hores després encara no s’ho acabava de creure i disfrutava revivint els moments de la final, així com les altres curses d’aquesta temporada de pista coberta i que serà inolvidable; al mateix temps, amb la humilitat d’una principiant i sempre amb els peus a terra, preguntava quin entrenament li tocava aquesta setmana i pensava que havia d’enllestir uns treballs de la universitat…

Aquest cap de setmana el Club Esportiu Vinaròs- FACSA Aigües de Vinaròs va organitzar la primera Jornada Municipal conjuntament amb el I Control Absolut en la pista d’atletisme.

Les proves disputades van ser variades, des de salt de llargada i alçada, llançament de javelina, pilota i pes, carreres de velocitat i marxa, per a categories des de prebenjamins fins a veterans.

Felicitar a cadascun per participants, ja que molt d’ells van aconseguir millorar les seves marques personals.