Amor pel cinema

Rosa Roca Brau (Plataforma per la reobertura del Cinema J.J.)

El meu amor pel cinema va començar de molt jove. Fent una lectura revisionista, puc dir que la vida m’ha portat a un constant flirteig en totes les etapes. És una relació tan increïble com poètica. Jo l’anomeno: l’ improbable-possible. Però la vida està plena de situacions d’aquest estil.

En plena postguerra (anys 60),  època dura i repressiva, de poca informació i formació, ser amiga de la filla del director del banc o del metge del poble, era tenir passe gratuït a totes les pel·lícules que es projectaven als cines de Vinaròs.  En aquells anys teníem: el cine Ateneu o cine de dalt i el Moderno o cine de baix, incloent la terrassa d’estiu on era un goig poder gaudir de la fresca en  mesos de tanta calor.

Sempre recordaré amb estima i enyorança les amigues Margarita i Adela, que per ser filles d’aquets personatges, gaudien del privilegi del passe gratuït… i a mi em col·laven també de franc .Els porters al final ja ens coneixien i fent una picadeta d’ullet ens deixaven passar sense problemes. Així que el cine va passar a ser part de la nostra vida. Anàvem pràcticament totes les tardes, no ens perdíem ni una .

Uns anys després a Vinaròs es va obrir el cine Coliseum. I mes tard El J.J. Va ser una època d’esplendor cultural . Els cines plens i amb bona programació. No se si vam ser molt conscients del  que teníem al poble i la importància del fet, però el que no s’entén és com van  anar desapareixent aquests cines en  pocs anys i la gent veient-ho no vam sortir a protestar.

Seguint amb el meu retrobament amb el cinema, vaig tenir la sort de formar part del primer Cine Club que es va obrir a Vinaròs, també en època fosca  del franquisme, any 1968 . Era molt arriscat portar segons quines pel·lícules, perquè després del passe, havia col·loqui on intervenia el públic. Sempre pendents del que es comentaria ,conscients que estàvem vigilats per la censura de l’època. Va ser indubtablement un avançament cinematogràfic i cultural important  per a Vinaròs  Es impossible d’enumerar la quantitat de pel·lícules  d’una qualitat excel·lent, que vam poder gaudir . Directors com Chaplin, Buñuel, Visconti, Fellini, Bergman, Godard, Truffaut. Revisió de l’època daurada del cinema nord-americà, Orson Welles anys 40, els westerns de John Ford, etc.

Esperava amb deler que arribes  dilluns la nit, per reunir-nos els amics que formaven la junta , al reservat del Cafè Liceu, on gaudíem de parlar de cine en  llarguíssimes sessions.

Allí vaig aprendre el Cinema en majúscules . Es parlava dels directors mes importantans . El missatge o denuncia que feien en la seues pel·lícules . Actors i actrius . Conèixer els diferents gèneres, moviments i estils  cinematogràfics : Neorealisme Italià. La Nouvelle Vage a França. El cine Nòrdic de Bergman, el surrealisme de Buñuel i els bons directors espanyols.El Cine ha estat la meua Universitat . Un xoc de realitats amb el que poder entendre el mon .

Una de les millors coses que et poden passar en la vida es l’acte d’ anar al Cine, sola o acompanyada. Aquest refugi, aquest plaer, les sensacions que provoca , els somnis, la capacitat de descobrir altres mons, que et conten histories apassionants imaginatives o realistes.La connexió amb els teus sentiments mes profunds, es inesgotable i atorga vida. Cap art ha traspassat la meva consciencia de la manera que ho ha fet el cine.

La darrera cita o flirteig , és el compromís que he adquirit  amb  els meus companys de la Plataforma per la reobertura del JJ.  Es la última sala de Cinema que ens queda a Vinaròs i no deixarem de lluitar fins que puguem reobri-la, per continuar gaudint del cine.

Aquests any se celebra el centenari del naixement de  Pier Paolo Pasolini. una de les figures més representatives de la intel·lectualitat europea del segle XX. És un dels directors més qualificats del “ Neorealisme Italià “en la seva primera etapa. “Accatone” i “Mamma Roma”, que conta amb la genial interpretació d’Anna Magnani. 

També cal recordar que ara fa 50 anys de la trilogia d’ “ El Padrino” de Francis F. Coppola . 

“El Padrino es de les millors coses que li han passat al Cine” .

Carlos Boyero