Alimentar l’ànima, quina gran missió!
VINARÒS 10 juliol, 2021 Vinaròs News
TOTES I TOTS SOM VINARÒS. Cecília Pastor
El dia 4 de juliol s’ha inaugurat el segon festival d’arts escèniques de la ciutat de Vinaròs, amb una programació d’enorme qualitat que fica a la nostra ciutat i al Festival Vinaròs Arts Escèniques a l’altura cultural d’altres com Almagro, Sagunt, Mèrida, Alcalá De Henares, etc. És un privilegi que la gent de Vinaròs i comarca, tinguem l’oportunitat de gaudir d’aquesta proposta cultural de tan gran nivell, presentada per la regidoria de cultura ,amb la regidora Anna Fibla de Totes i Tots Som Vinaròs al capdavant.
Una proposta valenta, arriscada que ha demostrat que en temps tan difícils la cultura és segura i que ha donat un altre sentit a un lloc emblemàtic, que es trobava tan infrautilitzat com és la plaça de bous de Vinaròs. Gaudim d’aquesta magnífica programació, d’aquesta aposta cultural valenta, perquè la cultura és segura, i és l’aliment de l’ànima, un aliment sense el qual ens sentim buits i buides. Jo tinc molta més llàstima d’un home que vol saber i no pot, que d’un famolenc. Per què un famolenc pot calmar la seua fam fàcilment amb un tros de pa o amb unes fruites, però un home que té ànsia de saber i no té mitjans, sofreix una terrible agonia (Federico García Lorca).
Si pensem exclusivament en la vida material i els beneficis econòmics, si pensem exclusivament en el pa per al cos, qui s’encarregarà d’encendre “les torxes de la ment”?: “Però si vull ardentment i apassionadament el pa de l’obrer, el pa del treballador, que és un germà, vull, a més del pa de la vida, el pa del pensament, que és també el pa de l’ànima (Victor Hugó). Igual que el cos, l’esperit té necessitats (Rosseau.). Si, totes les persones estem compostes per cos i esperit, també totes tenim el mateix dret i necessitat d’alimentar les dues parts. Els humans com a éssers composts per un eix diferenciat del cos ,busquem alguna cosa més que la mera supervivència. Necessitem més i passem la vida buscant aquesta cosa desconeguda que, amb absoluta certesa, ens fa falta. Busquem plaer, diversió, bellesa… Qualitats que trobem en les arts i les ciències. I aquestes qualitats es troben sense cap dubte en la cultura.
Tenint en compte que la cultura és (o hauria de ser) un dret transversal en la societat com a éssers humans mereixedors d’alguna cosa més que la mera supervivència, es podria definir com: tota expressió artística o social; els costums, la llengua, els rituals o les normes de comportament dins del teixit social a més, de les infinites expressions de cada disciplina artística. La consciència és la més pesada desgràcia i el més encertat pensament de l’ésser humà, per tant una vegada conscients de tot el desconegut, de tot allò fora del nostre control i de les més estretes cadenes imposades pel sistema en què vivim, només ens queda la cultura per a trencar les cadenes una vegada conscients de l’existència d’aquestes per a mitigar l’angoixa intrínseca en ella.
Perquè tota expressió artística alimenta l’ànima o, en paraules de Rosseau l’esperit L’Art té una dimensió única, l’infinit, i aquest és un misteri, aquest una cosa meravellosament indefinida i indefinible que està més enllà de la nostra ciència, de la nostra comprensió i de la nostra veritat intel·lectual i física. Caldria multiplicar les escoles, les càtedres, les biblioteques, els museus, els teatres, les llibreries. Caldria multiplicar les cases d’estudi per als nens, les sales de lectura per als homes, tots els establiments, tots els refugis on es medita, on s’instrueix, on un es recull, on un aprén alguna cosa, on un es fa millor “Sense el pa de l’esperit, sense els llibres, l’educació, els teatres i els museus, la música i l’art, sense aquests sabers injustament considerats inútils perquè no produeixen beneficis, serià i serà impossible educar als joves en la solidaritat i l’amor al bé comú. Correm perill de conrear una humanitat cada vegada menys humana i més egoista, presa fàcil de l’odi, el racisme, l’antisemitisme l’homofòbia, les injustícies i les desigualtats socials i econòmiques.
“La sensibilitat consisteix a contemplar, pensar, sentir, escriure, pintar, esculpir, interpretar música, aprendre, llegir, meditar, filosofar, etc. la decisiva presència de la qual eleva a l’home per sobre de tota la resta”. (Arthur Schopenhauer)