Manual de desobediència civil
ELS LECTORSVINARÒS 17 octubre, 2019 Vinaròs News
Associació Cultural Jaume I
El passat divendres, dia 11, es va fer la presentació del llibre el títol del qual encapçala aquest text. La va dur a terme el mateix editor, el vinarossenc J. Francesc Gil, que ja ens ha acompanyat en altres presentacions, com ara El franquisme que no marxa o Castor, la bombolla sísmica, títols emblemàtics de l’editorial Saldonar, creada per Gil ara fa uns anys, i que destaca pel seu compromís envers la realitat cultural i social del país, com evidencia el nom amb què la batejar, de profundes arrels vinarossenques
Amb una sala ben plena, i després d’unes paraules de Núria Gil en nom de l’associació, J. Francesc Gil ens va assabentar del naixement del llibre, el qual va conèixer i llegir en anglès, se’n va entusiasmar i decidí publicar-lo, amb aquiescència dels autors, amb la novetat que la traducció al català és la primera que es fa del llibre en qualsevol altra llengua.
El títol, com resulta evident, no és el mateix de l’original i evidentment, tampoc la il·lustració de la portada, que en aquest cas representa un peix gros, fet de molts peixos xicotets, a l’encalç d’un altre que te una certa entitat, veritable paradoxa d’allò tan repetit que el peix gros es menja el menut. I com no podia ser d’altra manera, el text arrenca de moviments alliberadors com l’antiracisme de Martin Luther king i la no violència de Ghandi, entre molts d’altres processos de caràcter emnacipador.
En el mon actual, va dir, vivim alçaments populars relacionats amb el canvi climàtic o els drets dels immigrants en què les noves generacions s’impliquen, amb una nova estratègia basada en la lluita no violenta, inspirada en aquells moviments que van propiciar canvis polítics a la Índia o el reconeixement de drets a la comunitat negra en els estats Units. Però com va dir, la sortida a la llum de tals lluites no te res d’espontani. En el llibre es demostra que quan aquests moviments es fan visibles, és a dir, quan esdevenen notícia, porten darrere una reflexió madurada sobre les possibilitats d’èxit, cosa que els poders acostumen a menysprear, atès que es tracta de moviments amb pocs recursos, però que compten amb la força de la raó que els pot conduir a veritables transformacions socials.
Els moviments de desobediència civil tenen com a arma principal la no violència i la confiança en la capacitat de la gent de canviar les coses i aquest convenciment els dona serenitat i aïlla de la por. Perquè quan hi ha por ja s’ha perdut.