Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Tentadero de la Penya “Pan y Toros» patrimoni viu de Vinaròs El Tentadero de la Penya “Pan y Toros» patrimoni viu de Vinaròs
MARIANO CASTEJÓN El tentadero de la Penya “Pan y Toros” de Vinaròs és molt més que una simple instal·lació taurina. És el testimoni tangible... El Tentadero de la Penya “Pan y Toros» patrimoni viu de Vinaròs

MARIANO CASTEJÓN

El tentadero de la Penya “Pan y Toros” de Vinaròs és molt més que una simple instal·lació taurina. És el testimoni tangible de l’esforç col·lectiu d’un bon grapat d’aficionats i aficionades als bous que, des de la fundació de la Penya el 1959, han sabut preservar al llarg de diverses generacions les seues tradicions. Gràcies a una visió oberta i integradora, allò que va nàixer com un espai exclusiu per als bous s’ha transformat en un patrimoni viu i útil per a tot Vinaròs: un recer de convivència, festa i germanor que continua escrivint la seua història de cara al futur.

Parlar de la tradició taurina i de la vida associativa de Vinaròs obliga ineludiblement a referir-se a la Penya Taurina «Pan y Toros». Fundada el 14 d’octubre de 1959, amb aquella Junta Directiva que hem rescatat i reproduïm les fotografies acolorides amb I.A.

Continua sent l’entitat que representa una de les agrupacions recreatives i culturals més longeves, constants i estimades de la ciutat. Des de fa 67 anys, la penya ha estat un punt de referència ineludible per als aficionats al món dels bous i, amb el pas del temps, ha transformat la seua identitat fins a convertir el recinte del tentadero en un autèntic i polivalent espai de convivència oberta a tot el municipi.

L’embrió de la penya va sorgir en una època en què l’afició taurina a la comarca del Maestrat vivia moments de gran fervor popular. Constituïda formalment el 1959, la Penya «Pan i Toros» va prendre un nom ben evocador, arrelat profundament en la cultura popular espanyola. Durant les primeres dècades, l’activitat de l’entitat es va centrar especialment en la promoció d’esdeveniments taurins, en el suport a les festes tradicionals de Sant Joan i Sant Pere, on històricament han organitzat festejos i col·laborat estretament amb la programació local i en la creació d’un espai de germanor entre els socis.

La importància de la penya en la història de Vinaròs ha estat documentada per cronistes i historiadors locals que li han dedicat notícies, articles i obres monogràfiques per analitzar la trajectòria de l’entitat. Més enllà del seu local social urbà, ubicat històricament al bar la Gandesana fins l’any 1976 en que la Penya va adquirir i remodelar el local del Hotel Baviera en la plaça dels Tres Reis com a seus social que encara perdura.

La Junta Ordinària del 24 de febrer de 1973 va acordar la materialització del tentadero que es va construir en un any, sense projecte, sense tècnics ni arquitecte, amb la ferma voluntat, suor i treball dels socis. Això va representar un gran salt estratègic i patrimonial per a la penya.

El Tentadero està ubicat a la zona de la serra de l’Ermita en uns terrenys que són de titularitat o propietat de l’Ajuntament de Vinaròs. La situació urbanística i patrimonial és clara. El terreny va ser cedit o afectat per un període de 50 anys, per acord del ple municipal del 19 de juny de 1971 presidit per l’alcalde Luis Franco Juan. L’ajuntament cedia l’usufructe de l’ús a l’entitat, mentre que la totalitat de la construcció del complex, la plaça circular, les barreres de maçoneria, les edificacions annexes i els paellers la van dur a terme directament els socis de la penya amb els seus propis recursos.

Es conserven les fotografies de la seua construcció realitzada pels mateixos socis, des de la primera pedra, la construcció inicial i les ampliacions posteriors. En un principi es va concebre com un recinte privat tancat a l’aire lliure que reprodueix l’estructura tradicional de les places per tentar el bestiar brau: la plaça o rogle circular està delimitada per barreres de maçoneria i fusta adaptades per a la pràctica taurina i el maneig segur de les vaques i ramats.

Amb els anys es van anar incrementant les infraestructures de suport, com les edificacions annexes de planta baixa i pis amb porxades d’arcs de mig punt, sales de reunions, espais de magatzem, amplis paellers i zones cobertes dissenyades per acollir nombrosos comensals durant els dies grans de celebració. La construcció d’este espai va exigir un esforç titànic per part de les diferents juntes directives i socis de generacions passades.

El tentadero va nàixer amb una vocació taurina, com un recinte recreatiu i taurí privat d’ús habitual per a capees, trobades socials, dinars populars i esdeveniments privats. El recinte disposa d’un àrea exterior d’esbarjo i aparcament en terreny rústic per a vehicles i autobusos . Com a plaça de tentadero tradicional, la xicoteta arena redona té un diàmetre aproximat d’uns 20 a 25 metres.

Compta amb burladeros de protecció, callejon i graderia d’observació al seu voltant. Els xicotets Corrals i Chiqueros són les zones posteriors d’admissió i maneig del ramat, amb sistemes de portes de seguretat per al desencais i accés al ruedo.

L’espai cobert está ben preparat per a dinars, reunions i celebracions de la penya o particulars. A les festes del poble la penya sempre dedicava un dia als ancians acollits al asilo i els oferia la festa que il·lustra les fotos adjuntes.

És un punt de trobada cultural i associatiu, atès que són nombroses les entitats locals, com ara les comparses de carnaval, la Societat Musical La Alianza, els clubs esportius o diverses associacions culturals i regionals, que lloguen o utilitzen el tentadero per a celebrar dinars de germanor, calderades, paelles de fi de temporada i actes festius. El recinte s’ha obert també a col·lectius de la ciutat de diversa índole, acollint esdeveniments comunitaris i festes d’altres col·lectius residents a Vinaròs, i fins i tot esdeveniments familiars i privats.

Un dels aspectes més fascinants de la seua història recent és la transmutació i obertura social del recinte. Amb el pas de les dècades, i adaptant-se als nous temps, la Penya “Pan i Toros” ha sabut entendre que la supervivència d’este espai depèn de la seua integració en la comunitat. Avui dia, el tentadero s’ha convertit en un autèntic centre cívic i festiu transversal de Vinaròs.

Comparteix