Vora l’Ebre: Els noms d’alcaldes al nomenclator

JOAN FERRÉ

La gran Nieves Concostrina, periodista col·laboradora del programa la Ventana de la Cadena SER que presenta i dirigeix un altre gran periodista, Carles Francino, quan parla dels carrers que porten el nom d’alguna persona, sempre diu que ‘abans de ser carrers van ser persones’.

Per a bé o per a mal, la gran majoria de nomenclàtors, històricament, han tingut nom d’alguna persona famosa (molts més homes que dones), sobretot durant l’època franquista tot i que, encara avui se’n conserva algun d’aquella època sovint per ignorància de la ciutadania. El que ja no és tan freqüent, és que portin el nom d’un alcalde de la mateixa població. El nomenclàtor d’Amposta té (si no vaig errat) tres vies públiques dedicades a tres alcaldes de la nostra ciutat i que ho van ser en diferents etapes de la nostra història.

El primer de tots, i segurament el més controvertit és Joan Palau i Miralles que dona nom a l’avinguda que hi ha entrant pel pont penjant i que va ser alcalde en dos períodes molt distints; el primer entre 1906 i 1923 i el segon entre 1934 i 1936, durant la Segona República Espanyola. Els altres dos alcaldes són Josep Villalbí Verge (1936) i Alfred Escrivà Prades (1931-1934), també ho van ser durant la Segona República.

De vegades m’he preguntat el perquè no s’han afegit al nomenclàtor ampostí altres noms d’alcaldes que ho han estat des de la restauració dels ajuntaments democràtics el 1979 i, la veritat que a l’hora de buscar motius, no me n’han faltat.

Des d’aquella llunyana data del 3 d’abril de 1979 en la que es fan fer les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista per a elegir els regidors a tots els municipis espanyols, a Amposta hi ha hagut cinc alcaldes, Josep Gil Morales (1979-1983), Josep Maria Simó Huguet (1983-1987), Joan Maria Roig Grau (1987-2007), Manel Joaquim Ferré Montañés (2007-2015) i Adam Tomàs Roiget (2015-actualitat).

Els dos últims, per un principi coetanietat amb el temps actual, en tractar-se de dos polítics en actiu, quedarien exclosos automàticament. Per tant, els candidats a rebre l’honor de figurar al nomenclàtor de la nostra ciutat quedarien reduïts a tres.

Josep Gil, Matasants, va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura franquista encapçalant la candidatura del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), tot i que va presentar-se com a independent. A les següents eleccions, també com a independent, va encapçalar la candidatura de la coalició Convergència i Unió (CiU).

A part de posar en funcionament els nous ajuntaments, que no és poca cosa, durant el seu mandat, el govern de Matasants va començar a projectar alguns equipaments que, encara avui, són fonamentals a la nostra ciutat, com per exemple el col·legi de l’Àngel i el pavelló d’esports.

Josep Maria Simó va ser qui va projectar l’Amposta del futur fins al punt de que la majoria dels equipaments que s’han fet a Amposta d’ençà que ell va ser alcalde, són fruit de la seva planificació. Tot i que només va estar quatre anys, en general, la ciutadania d’Amposta guarden un bon record de la seva gestió. Sense cap mena de dubte és, dels tres candidats, qui més es mereixeria el reconeixement.

Joan Maria Roig, amb vint, ha estat, fins al dia d’avui, l’alcalde més longeu de la nostra ciutat, almenys des de la restauració dels ajuntaments democràtics. Quan algú es manté a l’alcaldia durant cinc legislatures consecutives, quatre de les quals amb majoria absoluta, demostra l’estima que li tenen els seus votants. Però Roig, igual com despertava passions, provocava antipaties per part de l’electorat que no el votava. El poble estava molt fragmentat entre favorables i detractors, sobretot arran del moviment antitransvasament de l’Ebre, al que es va oposar de forma contundent sense considerar que estava dividint la ciutadania d’Amposta i de les Terres de l’Ebre. 

Als temps actuals, on els ajuntaments solen anar canviant de color cada certs anys, la possibilitat que es concedeixi a un alcalde l’honor d’incorporar-se al nomenclàtor municipal d’Amposta és pràcticament nul·la, ja que les discrepàncies polítiques entre els diferents partits han estat molt grans, almenys a la nostra ciutat.

Els únics alcaldes que, fina avui, podrien generar més consens serien, des del meu punt de vista, Josep Gil i Josep Maria Simó. Però sí un dia no massa llunyà s’arriba a plantejar aquest tema, l’excusa oficial que es donaria des de l’ajuntament, la tinc molt clara, ‘no hi ha dos sense tres’. O sigui, també es demanaria el mateix honor per a Roig.