Castejón: “La superioritat moral no resol els problemes reals”

MARIANO CASTEJÓN

Era d’esperar que el PSOE local, amb la habilitat política que el caracteritza, procure canviar el focus de l’actualitat, que no li afavoreix ni a nivell local, autonòmic, ni nacional. Però m’ha sorprès que, en este nou intent, mostre certa incapacitat, al recorre a les acusacions d’odi de conveniència per amagar la falta de projecte.

Utilitzar el comodí de l’odi en una publicació que pretén pontificar sobre la realitat social i política, em sembla més un argumentari socialista que l’únic que ofereix es molta retòrica moral, cap informació objectiva, comprovable ni basada en fets reals i una absència total de solucions.

El text es construeix sobre un conjunt d’afirmacions sense aportar cap prova ni diagnòstic rigorós. S’assumeix d’entrada que qualsevol debat o preocupació ciutadana sobre la gestió dels recursos públics, la capacitat d’absorció dels servicis essencials o el compliment de les lleis és, automàticament, un acte d’odi o la creació d’un enemic. Este punt de partida és fals i redueix una qüestió complexa a una caricatura de bons i dolents.

I jo em pregunto: més enllà de la crítica, quin és el pla? La representant socialista es limita a enumerar els problemes coneguts —saturació sanitària, escassetat d’habitatge, pressió a les escoles— per desviar immediatament la responsabilitat cap a conceptes abstractes com “el mercat” o “els fons d’inversió”. No aporta ni una sola proposta concreta, ni una estratègia, ni un full de ruta executable per resoldre la manca de metges, d’habitatges, la gestió de la seguretat o la planificació dels servicis públics. Els socialistes critiquen, però el seu diagnòstic deixa la ciutadania exactament en el mateix punt: sense respostes.

Resulta difícil no percebre una profunda hipocresia i un cinisme total quan s’acusa els altres de simplificar mentre s’utilitza una recepta idèntica: esquivar la gestió real i desviar l’atenció. Sembla més prompte un argumentari prefabricat dissenyat per justificar la inacció de determinades polítiques, cobrint amb una superioritat moral la incapacitat d’oferir solucions efectives als problemes reals de la ciutadania.

Garantir uns servicis públics de qualitat, un habitatge accessible i una convivència segura no s’aconsegueix amb decrets improvisats, amb discursos d’autoconvenciment ni assenyalant culpes morals. S’aconsegueix amb pressupostos, -que ni estan ni s’esperen- planificació, gestió rigorosa i realisme. I d’això, malauradament, els socialistes no en diuen ni una paraula.