Els pobladors del jaciment de Sant Jaume (Alcanar) pescaven com els fenicis

JOAQUIM BUJ, FOTOS GRAP-UB i J.BUJ

És una petita peça de plom, molt menuda, molt humil, molt senzilla: tres centímetres d’ample, només. Es tracta d’un pes de xarxa, el primer pes de xarxa que apareix a Sant Jaume, i també el plom de xarxa més antic de Catalunya.

«I, més encara: és fenici», afirma el director de les excavacions, David Garcia. «Fins ara sabíem que la gent que vivia a Sant Jaume construïen, es defensaven militarment, cuinaven, teixien, produïen joietes de bronze, resaven, empraven vaixella ceràmica, tot plegat a la manera fenícia», rebla Garcia. «Ara sabem, a més, que també pescaven a la manera fenícia». Més difícil de determinar és l’art de pesca que feien servir per a obtenir l’aliment. Per això, el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona (GRAP-UB), encarregat de les excavacions a Sant Jaume des de fa 28 anys, contactarà amb el professor Samuel Sardà, responsable de les investigacions a L’Antic d’Amposta, jaciment on també s’han trobat pesos de pesca, però d’etapes posteriors.

David Garcia recorda que «fa anys ja ens va sortir un ham de bronze. Tot i el que ens pugui aclarir Sardà en un primer moment, encara serà difícil determinar com pescaven a Sant Jaume. Esperem trobar molts més pesos en les pròximes campanyes, no n’acostuma a aparèixer un de sol, solen haver-ne uns quants». Si es confirma això, el jaciment canareu seria el quart de la Península Ibèrica on s’han trobat peces de plom fenícies per a pescar de la primera edat de ferro. Els altres indrets són el Cerro del Villar (Màlaga), la ciutat fenícia de la Fonteta (Alacant) i el petit assentament de Sa Caleta (Eivissa).

Aquesta descoberta referma encara més la hipòtesi que el jaciment de Sant Jaume podria ser una colònia fenícia, la més septentrional de la Mediterrània. Els fenicis comerciaven amb els pobles indígenes per a obtindre plom de la zona de l’interior de l’Ebre, el Priorat i el Maestrat, fa 2.800 anys durant la primera edat de ferro. A canvi, els fenicis portarien productes ‘exòtics’ en aquella època, com el vi.

Aquesta relació comercial va més enllà i la gran quantitat de pondus (peces de ceràmica per a tensar els telers) emmagatzamades a Sant Jaume fa pensar que els indígenes podrien elaborar roba amb tecnologia fenícia que després es comercialitzaria al Pròxim Orient. La producció es faria a la Moleta del Remei i els mitjans de producció es guardarien a Sant Jaume.

El GRAP encara no descarta la hipòtesi inicial segons la qual podria ser una gran residència fortificada d’un cabdill. Sembla evident que només hi viurien una desena de persones i seria habitat durant uns 150 anys. A les pròximes campanyes, es vol acabar l’excavació del santuari i determinar la zona de descans dels pobladors.

NOUS ESPAIS EXCAVATS

Entre les prioritats marcades enguany destaca poder delimitar el santuari que ocupa el centre del jaciment. Per això, es vol acabar d’excavar l’àmbit 25, corresponent al temple, i avançar en el 20, al qual ja s’ha arribat al nivell de paviment, i que podria tindre també un caràcter religiós. «Dins de Sant Jaume hi ha un santuari», afirma l’arqueòleg director de les excavacions David Garcia. «És un nucli comercial que, a l’interior, disposa d’un temple i uns espais religiosos que constitueixen el santuari».

Un dels espais nous que el GRAP obria aquest estiu és una plaça que actuaria com a distribuidor dels espais religiosos que l’envolten.

Garcia apunta que «el comerç per al món fenici, sempre va lligat a la religió. Creiem que podria tractar-se d’un petit assentament comercial col·locat a la perifèria del seu món. Estaríem parlant de la zona a l’entorn de l’estret de Gibraltar (Andalusia), Portugal, Múrcia i, per l’altra banda, Algèria i el Marroc. En aquestes zones fan les seues colònies i ciutats i, des d’allí, estableixen petites ambaixades comercials. Fins ara en coneixem una a la costa central de Portugal i una altra a la costa africana davant de les Canàries. Pensem que Sant Jaume podria ser la tercera perifèria».

A més de la plaça, l’equip d’investigació també ha obert dos espais nous més que s’aniran excavant durant les pròximes campanyes: es tracta de l’àmbit 18 , que és l’últim edifici gran del jaciment encara per excavar i l’àmbit 22, situat a la zona sud, la part més desconeguda encara.

On dormien?

Els arqueòlegs confien que l’excavació d’aquesta àrea meridional, encarada cap a la mar, pose llum a un dels misteris que tenim fins ara sobre Sant Jaume: quins eren els espais de descans de la desena de persones que hi habitaven?.

S’hi ha trobat molts llocs de magatzem, quadres, forns, clavegueram, torres imponents, muralla, però encara no s’ha descobert els llocs on hi dormien. El GRAP espera que al sud de jaciment estiga la clau. Un altre misteri per resoldre ha aparegut a l’àmbit 18, on hi ha una porta tapiada després de l’incendi final que va destruir l’assentament.

L’incendi de Sant Jaume es va fer a consciència, com ho constata la gran quantitat de cendra que els responsables de l’excavació han tret aquests dies.

L’equip de treball estava format per una quinzena de persones en cadascun dels dos torns. Carme Saorin i Marta Mateu comparteixen la direcció amb David Garcia i comptaven amb un investigador júnior, Pol Sancho. Completaven el grup estudiants voluntaris de la Universitat de Barcelona, de Tenerife, Albacete i Madrid.