Vora l’Ebre: aixecament de barreres a l’autopista AP-7, feliç aniversari!

 JOAN FERRÉ

El passat 1 de setembre va fer cinc anys des de l’aixecament de barreres a l’autopista AP-7 entre Tarragona i França, el que havia estat ACESA. De Tarragona a Alacant (AUMAR) la gratuïtat havia estat una mica abans, a partir de l’1 de gener de 2020.  

El digital del Periódico de Catalunya ens recordava l’efemèride d’aquesta manera, ‘Cinc anys sense peatges tensionen l’AP-7: un 33% més de morts i un 40% més d’avaries’.

Recordo que, en l’època de la plataforma veïnal Prou! AP-7, gratuïta, ja!!, tallava l’N-340 cada setmana, el primer que es feia era guardar un minut de silenci pels morts per accidents de trànsit que hi havia hagut a aquella via durant la darrera setmana i quasi sempre s’havia de fer. Ara, amb el descens considerable del trànsit per l’N-340, sobretot a l’altura de les Terres de l’Ebre, per les comarques del Baix Ebre i Montsià, el nombre d’accidents i, per tant, de morts, ha baixat considerablement. No he trobat estadístiques oficials, però és evident que els accidents de l’AP-7 i l’N-340 són ‘vasos comunicants’, és a dir, si en una via augmenten a l’altra disminueixen. 

Pel que fa a les avaries, ¿no podria ser degut a l’envelliment del parc automobilístic? No hi veig una relació directa entre les avaries i l’augment de la circulació per l’autopista si no és perquè hi passen molts cotxes vells que potser abans circulaven per carreteres secundàries.   

L’increment progressiu de vehicles a l’AP-7 a partir de l’1 de gener de 2020, va ser una realitat que tothom veia venir. Si una autopista que, en principi és molt més ràpida i segura que una carretera nacional la fas gratuïta, és normal que molts vehicles que abans no hi passaven, acabaran fent-ho. 

I ara és quan faig la gran pregunta, si aquest fet ja se sabia, ¿per què no es van prendre les mesures correctores necessàries per a absorbir l’augment desorbitat de trànsit? I encara una altra, ¿què s’ha fet en aquests cinc anys per a millorar la situació? La resposta, per desgràcia, és la mateixa en tots dos casos, absolutament res!

Des de la construcció de l’AP-7 a la dècada dels anys setanta, a l’altura de les Terres de l’Ebre, sempre hi ha hagut dos carrils en cada sentit de circulació que es mantenien fins a arribar al peatge de Tarragona. A partir d’allí i fins a Barcelona n’hi havia tres. Però quan es va construir Port Aventura a principis dels anys noranta, prou que es va fer un tercer carril des de Tarragona fins a arribar al parc d’atraccions…

Amb el temps transcorregut des de la construcció de l’autopista als nostres dies, l’increment ‘natural’ de vehicles ha estat molt gran. No sabria dir quan ha estat percentualment l’augment, però, molt possiblement, s’hauria de multiplicar els vehicles que passaven en un primer moment per tres o per quatre. I potser faig curt.

Temps han tingut els governs de l’Estat per a prendre les mesures adients per a corregir les mancances existents, però no ho han fet. Prohibir el pas de vehicles pesants durant els caps de setmana o limitar la circulació a 100 km/h per a cotxes, autocars i furgonetes i 80 km/h per als camions que també tenen prohibit avançar a altres camions, són situacions totalment insuficients i més si es té en compte que són molts els camioners que es passen pel folre aquestes prohibicions.

El que també s’ha pogut observar per part dels usuaris és que en aquests cinc anys de gratuïtat, el manteniment del ferm, ha estat pràcticament nul i cada dia que passa hi ha més clots fruit del pas de vehicles pesants.

La manca de mesures per a esmenar els inconvenients té una motivació clara, demostrar que des de la gratuïtat han estat molt més els inconvenients que l’únic avantatge, no ser de pagament i poder justificar així la creació d’una taxa que gravi l’ús de les vies ràpides. Seria l’anomenada ‘vinyeta’.  

La creació d’aquesta taxa es justificaria dient que és per augmentar la seguretat i el manteniment de les infraestructures, com si l’Estat no recaptés prou en impostos per a mantenir i millorar les vies de la seva xarxa.