Històries en blanc i negre. 16- El Retaule de l’Arxiprestal abans de 1936

MARIANO CASTEJÓN

Durant la Guerra Civil l’església va ser saquejada i incendiada. Tot el mobiliari, retaules, pintures principals, imatges i decoració interior es van destruir, incloent este retaule major La imatge ens mostra un conjunt de grans dimensions que ocupava completament el mur absidal i que mantenia una notable riquesa decorativa malgrat les transformacions litúrgiques experimentades al llarg dels segles. Era un conjunt important, probablement de finals del segle XVII o principis del XVIII. Estava organitzat mitjançant una arquitectura de columnes clàssiques, entaulaments i nombrosos compartiments que acollien pintures i escultures dedicades principalment a la Mare de Déu de l’Assumpció.

La composició seguia l’esquema habitual dels grans retaules valencians del segle XVI: bancal inferior, diversos cossos superposats i un àtic culminat per una representació del Calvari.

La documentació conservada no permet atribuir amb absoluta certesa l’autoria del conjunt. Fonts locals l’associen a escultors com José Cuevas (actiu a la zona, amb obres documentades cap a 1699-1730 en altres temples propers) o tallers similars.

L’historiador Borràs Jarque suposava que l’antic retaule procedia de l’anterior església i que era obra del mestre Pere Dorpa de Sant Mateu Les imatges del retaule les explica exhaustivament en la Historia de Vinaròs, en la pàgina 88: En el centre tenim: El sagrari i la Mare de Déu de Cap d’altar, l’Assumpta, Jesús en la Creu i el Pare Etern amb l’Espirit Sant …/… llenços de la Resurrecció i la mort de Crist…

Alfred Gómez, opina que l’obra podria haver estat realitzada pel cercle de Pere d’Orpa, escultor format en l’entorn de Damià Forment, màxim exponent de l’escultura renaixentista de la Corona d’Aragó.

Els estudis fets per Juan Bover contradiuen esta hipòtesis quan va escriure al Setmanari. “Vinaròs” nº 1213 de 10-X-1981 els eximits de pagar l’impost de la “sisa” que es va imposar a principis d’eixe segle XVII per pagar precisament les obres de l’església. La transcripció del document: “y Gabriel Eiximenes y los de sa cassa y familia mentres farà lo retaule que se a consertat ab aquell de tota cossa de son vestir, calçar, menjar y també sien franchs de sisa Sebastià Martines canterer.

Al segle XVIII l’interior de l’església i s’hi van afegir estucs, pintures murals, un orgue i sòcols ceràmics (taulells) de fàbriques valencianes. Esta decoració barroca és el que defineix principalment l’aspecte interior fins a la Guerra Civil moment en que estava ricament daurat, amb escultures, pintures i arquitectura profusa típica de l’època.. L’interior que es veu a la foto: bancs de fusta, orgue visible, altar, retaule ple, reflecteix l’esplendor després de les modificacions com cobrir pilastres amb estucs imitant marbre i canviar finestres. Cap a 1916 es van daurar i estucar parts del temple i la capella de la Comunió.

Entre les nombroses pèrdues patrimonials que la Guerra Civil Espanyola ocasionà al patrimoni històric, una de les més significatives per a la ciutat de Vinaròs fou la desaparició del gran retaule de l’altar major de l’Església Arxiprestal. Esta obra, considerada pels especialistes com una de les peces més rellevants del Renaixement valencià, va constituir durant prop de quatre segles l’element artístic més emblemàtic del temple.

L’aspecte que tenia abans de la Guerra Civil només es pot reconstruir parcialment a través de documents i imatges històriques. La versió acolorida es una restauració digital moderna de la mateixa imatge original en B/N. Durant els segles XVIII, XIX i primeres dècades del XX, el retaule apareix fotografiat en nombroses postals i imatges antigues de l’interior de l’Arxiprestal. L’aplicació de tècniques digitals de modelatge tridimensional, juntament amb l’anàlisi comparativa d’altres retaules valencians, podria oferir en el futur una reconstrucció aproximada del seu aspecte original, sempre diferenciant els elements documentats dels hipotètics.