El poble és la casa de tots

MARIANO CASTEJÓN

Tots volem passejar per un Vinaròs polit, agradable i cuidat; per a aconseguir-ho, cal mantindre un compromís actiu. Publicar fotos a les xarxes socials de contenidors plens o de fem deixat per terra no resol el problema. La vertadera millora comença quan cadascun de nosaltres pren consciència i ajuda a conscienciar els qui té al voltant. Cal recordar una màxima senzilla: el poble més net no és el que més es neteja, sinó el que menys s’embruta.

Per a tindre el poble que volem, és fonamental respectar les normes de convivència i fer un ús responsable dels servicis municipals. Les instal·lacions de l’Ecoparc estan al nostre abast per als residus especials; utilitzem-les i evitem el tirat indiscriminat de runes o mobles en un racó, baix del pont d’aiguaoliva, o qualsevol descampat. Així mateix, és natural que els gossos facen les seues necessitats al carrer, però és responsabilitat dels amos recollir-les immediatament i no mirar cap a un altre costat: un gest tan simple evita problemes d’higiene i mala imatge. Als qui tenen la temptació de deixar caure un paper, una llauna o un embolcall al mig del carrer per desídia o desinterès, cal recordar-los que costa exactament el mateix esforç llençar-ho a la paperera. Cuidar Vinaròs és una tasca col·lectiva i, amb la implicació de cada veí i veïna, aconseguirem el poble net i acollidor que tots mereixem gaudir.

Obres de manteniment i urbanització: millores necessàries per al futur

De la mateixa manera que la neteja requereix la cooperació de tots, el desenvolupament del municipi exigeix assumir certes incomoditats temporals. Les obres de remodelació i urbanització solen generar frustració pel soroll, la pols i els talls de trànsit, però són imprescindibles per a la salut pública, la seguretat i el futur de Vinaròs. Quan l’obra s’acaba i les millores són manifestes, els patiments es recorden d’una altra manera.

Les obres de manteniment, tot i ser igualment engorroses, són indispensables: les canonades velles es trenquen sense avís i una renovació planificada evita fuites greus, talls d’aigua inesperats a mitjan nit o inundacions als baixos i garatges per embussos al clavegueram.

L’aigua és un bé preuat i escàs, raó per la qual cal buscar-ne sempre l’estalvi i l’eficiència econòmica. Les xarxes antigues perden milers de litres d’aigua potable per filtracions subterrànies; quan es renoven, s’aprofita molt millor aquest recurs i s’evita malgastar diners públics en reparacions d’urgència, que sempre són més cares.

Garantir que l’aigua potable arribe amb la millor pressió i qualitat als domicilis requereix un manteniment continu i la substitució de conductes d’origen obsolet per materials moderns i higiènics. És una inversió que sovint no es té en compte o no s’aprecia a simple vista. És com quan es fan obres a casa per a canviar les canonades o la instal·lació elèctrica: es gasten diners i es pica la paret, i en acabar el treball no es veu el canvi, però es fa perquè la llar siga segura i no s’inunde el pis. El poble, al cap i a la fi, és la casa de tots.

A més, quan un carrer s’obri de dalt a baix per a canviar el subsòl, és el moment oportú d’arreglar la superfície. Fer-ho en dos moments diferents suposaria patir el doble d’obres i gastar el doble de diners. Aquesta remodelació conjunta permet voreres més amples, l’eliminació de barreres arquitectòniques per a gent gran o carrets de xiquets, la millora de l’enllumenat públic i la creació d’espais més segurs. Paral·lelament, un poble amb servicis moderns i carrers renovats atreu més comerç, dinamitza l’activitat local i augmenta el valor dels habitatges i locals de la zona.

Des de l’Ajuntament s’està molt atent a les oportunitats de finançament que no tornen, ja que moltes d’aquestes obres executades o projectades es financen amb fons europeus, subvencions provincials o pressupostos anuals. Si una licitació queda deserta o el projecte es paralitza, aquests diners es perden o es destinen a un altre municipi. Un exemple d’això va ser quan va quedar deserta la licitació de la plaça de 1er de Maig: va sobrevindre un gran problema que ja es preveia com a possible, motiu pel qual es va recalcular l’obra per a tornar a licitar-la en les condicions reals del moment. Quan les empreses es presenten i les licitacions tiren avant, significa que l’obra està ben projectada i financerament garantida. Deixar passar l’oportunitat implicaria que la pròxima vegada l’obra costaria molt més cara a causa de la inflació.

Des de la moció de censura, el nou govern ja va anunciar que entrava per a treballar i fer coses que milloraren Vinaròs, una responsabilitat assumida pensant en el present i en el futur. No executar les obres ara per a evitar molèsties electorals o de convivència només suposaria traslladar el problema als veïns d’ací a uns anys.

En les actuacions de l’Avinguda Llibertat, Sant Pasqual, Arxipreste Bono o Sant Josep, entre d’altres, es van reconèixer les molèsties des del primer moment, sabent que generaven incomoditats en el dia a dia. Per això, s’ha procurat explicar objectius clars i vetlar perquè les empreses complisquen amb les dates de termini. No són molèsties en va: són unes setmanes d’incomoditat per a tindre 30 anys de tranquil·litat sota terra.