Històries en blanc i negre. Records a tot color: 12- Plaça Jovellar

MARIANO CASTEJÓN

La primera fotografia original en blanc i negre, pertanyent a la col·lecció de Joaquín Simó, es va editar com una targeta postal al 1916, per vendre’s com a record d’aquell any festiu. La versió acolorida ens dona més detall d’este cèntric enclavament que ha canviat de nom en diverses ocasions segons el context polític, fins a arribar a l’actual denominació de Plaça de Jovellar, en honor al general Joaquim Jovellar i Soler (Palma de Mallorca, 1819 – Madrid, 1892). El general va dirigir les operacions militars liberals per combatre les tropes carlines del general Cabrera (1872-1876), període en què va ordenar la reconstrucció de les muralles i la fortificació de l’església. El 20 de juny de 1875, l’Ajuntament li va dedicar la plaça, coincidint amb el fet que el general ocupava breument la presidència del Consell de Ministres aquell mateix any.
Anteriorment, l’espai havia rebut altres noms: Plaça del Fossar (perquè s’hi trobava el cementeri, tocant a l’església primitiva), Plaça del Sol, Plaça de l’Hospital (des del 1753), Plaza de la Beneficiència (el 1842) i, finalment, Plaça del Salvador (a partir del 2 de desembre de 1844).
Al fons, darrere dels edificis, s’aprecia la majestuosa portalada barroca de l’església i l’imponent campanar fortificat. En la imatge de 1916 es veu clarament l’hora en què es va realitzar la fotografia. Com que es tracta d’una església-fortalesa, la base de la torre és completament massissa i els murs presenten un gruix considerable.
El terra de la plaça encara no estava asfaltat: s’observa un ferm de terra batuda i pedra en un lateral, adaptat al trànsit de carros de l’època. Els edificis de la dreta mostren la típica arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principis del XX, amb balcons de ferro forjat. A la versió acolorida, es fan evidents les persianes de fusta enrotllables, anomenades “alicantines”, procedents del poble de Sax. A finals del segle XIX, els agricultors d’aquella localitat van començar a utilitzar restes dels sarments dels ceps i fustes per fabricar unes estores que penjaven a les portes per protegir-se del sol i de les mosques. A la dreta, a més, s’aprecia un cartell vertical que sembla indicar una posada de l’època.

Finalment, la restauració i el treball d’acolorit permeten apreciar de manera magnífica la llum i el contrast entre els tons daurats de la pedra de la torre i els colors vius dels teixits de les cases vinarossenques de fa més d’un segle.
La segona fotografia constitueix un retrat fidel del Vinaròs de preguerra, una autèntica postal per a la història local. Es pot datar entre els anys 1932 i 1934, durant la Segona República, amb el nom del president Pi i Margall al carrer que avui és Sant Cristòfol.
Al campanar, les campanes es veuen perfectament col·locades als seus vans, la qual cosa certifica que la imatge és anterior a l’esclat de la Guerra Civil. En primer pla, un carro amb rodes de fusta tradicionals, tirat per dues cavalleries, domina l’escena. Al fons, un altre carro i diverses persones passegen amb tranquil·litat pel carrer sense asfaltar. L’absència absoluta de vehicles i d’un cablejat elèctric rudimentari a les façanes reafirma que ens trobem a la primera meitat dels anys 30. Les persones que es troben a recer dels plàtans d’ombra vesteixen roba fosca; són habituals les bluses negres i les gorres, la indumentària quotidiana dels treballadors, llauradors i mariners vinarossencs de l’època. L’home situat al centre, que a primer colp sembla el fotògraf, llueix una jaqueta llarga o gavardina de tall clàssic, pròpia dels anys 30.
A la dreta de la imatge, s’aprecien els finestrals alts d’estil vuitcentista que van desaparèixer amb la construcció de les façanes modernes. Este sector, que delimita la banda de la plaça Jovellar, acull l’edifici que posteriorment va ocupar el Banc de València i, fins fa poc, l’OIAC i el PROP.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 11- Moli Noguera