Pastor (Podem): “La lluita contra la violència masclista: una emergència que no es pot permetre”
VINARÒS 17 febrer, 2026 Vinaròs News
PODEM VINARÒS, Cecilia Pastor
La violència masclista no és una qüestió menor ni un problema privat; és una xacra que destrueix vides, destrossa famílies i atempta contra la dignitat de les dones en tota la nostra societat. Cada dia, en tots els àmbits, les dones afrontem agressions físiques i psicològiques que ens deixen ferides profundes i que, en molts casos, acaben en tragèdies irreparables, com el brutal assassinat d’Anna, una infermera de seixanta-cinc anys a Benicàssim, a mans de la seua exparella. No es pot continuar mirant cap a un altre costat, justificant o minimitzant aquesta terrorífica realitat que ens afecta a totes i cadascuna de nosaltres.
Estem cansades de viure amb por, de què les nostres veus siguen silenciades o desoïdes, i de què les polítiques d’igualtat siguen només paraules buides que no es tradueixen en accions concretes. La violència de gènere no només es manifesta en cops o amenaces, sinó també en l’exercici de control, en la violència vicària que utilitzen alguns per ferir les nostres filles i fills, i en la indiferència que, en moltes ocasions, es mostra des de les institucions i els responsables polítics. És intolerable que en els nostres ajuntaments, cada vegada que una dona és assassinada o violada, alguns dirigents es limiten a eixir als mitjans, fer el tifa i després retirar punts violeta o disminuir recursos destinats a la prevenció i protecció de les víctimes en una clara actitud de profunda hipocresia.
Les polítiques d’igualtat no són suficients si no van acompanyades d’una voluntat ferma i de recursos adequats. La retirada de punts violeta, el retall de programes d’ajuda i la hipocresia i complicitat miserable amb discursos negacionistes, especialment des de certs sectors polítics, de dreta, que perpetuen un cicle d’impunitat i silenci que només alimenta la brutalitat i la indiferència. L’extrema dreta, amb la complicitat de la dreta, es dedica a negar sistemàticament l’existència de la violència de gènere, ha demostrat que el seu interés no és protegir les dones, sinó perpetuar un sistema masclista que les victimitza i desprotegeix.
Ens enfrontem també a l’ús dels nostres fills i filles en un joc de violència vicària, on el sofriment de les menors i menors esdevé una eina per a danyar i controlar. La realitat és que els avenços en igualtat no són una conquesta definitiva, queda tant per conquerir, cal continuar combatent totes les formes de violència i discriminació que ens afecten, i lluitar per polítiques públiques que són constantment amenaçades o retallades, per qui nega la gravetat del problema.
És hora d’obrir els ulls. La lluita contra la violència masclista requereix un compromís real, sense mitges tintes. Necessitem polítiques fermes, recursos suficients i una voluntat política que deixe de fer el paperot per a la galeria. No podem acceptar que, en aquest país, les dones continuen sent víctimes de l’odi, del control i de la brutalitat, mentre alguns sectors polítics i certs responsables institucionals juguen a l’ambigüitat o fins i tot a la complicitat amb qui perpetuen aquest estat de violència.
Les dones estem fartes dels silencis còmplices, de les paraules buides i de les polítiques que ens deixen desprotegides. Exigim que es deixe de jugar amb les nostres vides, que es potencien de veritat la igualtat i que es protegeix a les víctimes amb accions concretes i recursos reals. La història ens jutjarà per la nostra capacitat d’actuar, de protegir i d’enfrontar aquesta xacra amb determinació. Nosaltres, les dones, no estem disposades a continuar sent víctimes passives davant d’un sistema que la major part de les vegades sembla més preocupat pels seus interessos polítics que per la nostra vida i dignitat.
És moment, ara i sempre, d’adonar-se, d’exigir un canvi profund i de denunciar les polítiques miserables i discriminatoris que volen silenciar les nostres veus i perpetuar totes les violències que patim. La lluita contra la violència masclista no és una opció, sinó una obligació moral de tota la societat. La vida i la integritat de les dones no són negociables. Basta ja de silenci, basta ja de dones assassinades





