El “parte” del temps: avui sermó sobre el nom de les borrasques

SEBASTIÀ BAS, FOTOS DOMINGO SAFONT

Bon dia amics i amigues, diumenge i fa un bon solet per lo que avui la droperia no és tant seria, apa, a disfrutar del sol que ja feia dies que no en podiem gaudir.
Ahir la màxima va ser de 15.8 a les 14.40. En tot lo dia vam mesurar 5.9 litres.
Aquesta matinada mínima de 10.3 a les 8.19am. Pluja acumulada avui de 0.2 litres.
Ara, 10.02am, tenim 14.0 graus, humitat alteta del 84%, baròmetre baixet però diràs que vol recuperar-se, 1000.4 hPa. Lo vent no és massa significatiu, bufant prou fluix en general del S sense arribar als 5 km/h. A la mar tenim onades de l’est de 1.3 metres amb l’aigua a 14 graus.
Lo pornòstic ve marcat pel pas de la borrasca Jana, que sembla que ja ha passat però els models donen possibilitat de pluja per a quasi tots els dies, ruixats febles i aïllats si és que s’arriben a produïr, temps primaveral. Les temperatures si fa o no fa sense massa canvis. El vent no serà massa important, fluix i variable, pot ser que de cara a dimecres o dijous s’anime una mica de la banda de migjorn o llebeig sense passar dels 25 km/h. L’estat de la mar tampoc canviaria massa amb onades una mica per dalt del metre, mar de fons de migjorn o xaloc. Dimarts l’onatge no seria tant alt però dimecres tornaria a carregar i dijous podriem tindre onades de 1.7 o 1.8 metres de migjorn.
Ja que hem tingut la borrasca Jana comentarem una mica d’on ve això de posar nom a totes aquestes pertorbacions. Abans, temps era temps, quan és produïa algun fenòmen prou fort, se li solia posar el nom del sant del dia, per exemple l’huracà Santa Ana de 1825 a Puerto Rico. A finals del segle XIX, un metroròleg australià, en Clement Wragge va començar a posar-li nom a huracans, ciclons i tifons. Primer la cosa va començar prou suau i aquest home nomenava aquestos fenòmens amb noms de lletres dels alfabets grec i llatí. Després la cosa s’en va anar de mare i el sujeto ja posava noms mitològics i fins i tot noms de polítics que no li caien bé. Al final de tota aquesta diarrea mental, el sr. Clement va decidir posar noms femenins. Al final aquesta descabellada idea va trunfar com l’avecrem, fins 1978.

L’any 79, l’organització metorològica mundial i el servei meteorològic dels Estats Units (estos sempre han de fotre la cullerada), van decidir anar alternant noms masculins i femenins, cosa que encara continua vigent. I com que tants caps, tants de barrets, i que hi ha gent que te ben poca feina, al 2014 un estudi de l’universitat de Illinois (als USA com no podia ser d’un altra manera), va concluir que els huracans amb noms de dona fotien més desastres i víctimes que els que portaven noms masculins, en fin, que “hay gente pa tó”. Darrerament i per aquesta part de món la penya no volia ser menys i va començar a nomenar les borrasques dites de gran impacte. D’això se n’encarrega el nomenat Grup del Sudoest Europeu que engloba els serveis de la metéo de Portugal, França, Bélgica , Luxemburg i la nostra Aemet. Per cert, la propera es dirà Konrad.
Pos ja m’he guanyat les garrofes avui, així que podéis irt en pas. Una abraçada 😘😘😘

AHIR:

El «parte» del temps: ve La Jana, no la fira si no la borrasca