PODEM VINAROS. ROGER S9LSONA
Els temps més foscos d’aquest país ens acompanyen en el present i a poc a poc s’estan fent més visibles. No sols em referisc al règim del 39, les ideologies i les maneres del qual anacròniques i que fomenten la falta de respecte, la supèrbia i l’odi, les quals les podem veure entre els polítics més radicals del Partit Popular i en la immensa majoria dels perfils de VOX. Em referisc a aquests temps tan pròxims i tan oblidats, em referisc a la gestió exercida en aquest país entre finals dels anys noranta i principi dels dos mil, les estructures dels quals de poder persisteixen intactes avui dia. A Vinaròs hem estat i continuem sent sofridors d’aquesta mena de gestions, exercides tant pel PP com pel PSPV, les quals ens van generar un deute municipal de 14.669.649 euros. I la qual va ser reduïda en un 58% en 2021 gràcies als esforços exercits per TSTV-*Podem, Compromís i PSPV-PSOE, suposant un deute per habitant que va passar dels 320 euros als 140 euros. Una política d’austeritat necessària que ha anat conduint al nostre ajuntament a la sobirania econòmica. Una sobirania econòmica que sembla que no arribarà mai amb l’aparició del nou tripartit municipal, que, sense cap complex, especula de nou amb el creixement del deute de Vinaròs. Juan Amat, l’alcalde en l’ombra, va construir uns pressupostos que no poden ser catalogats d’una altra manera que amb la paraula “fal·làcia”. Uns pressupostos que a so de bombo i platerets van anunciar majors que els proposats pel PSPV i Compromís, però que tenen les seues bases perdudes en el fum generat per uns futuribles romanents. La meua pregunta seria la següent: Si els romanents no són tan elevats com els especulats pel govern municipal, què faran? La resposta és clara, endeutar l’ajuntament amb la condició de dur a terme els projectes, siga com siga el cost. Perquè per a Juan Amat, més val ser alcalde d’un ajuntament endeutat que no ser alcalde. I no pot permetre’s, ara que ha destruït el PVI i ha demostrat que la gran visió de VOX per al municipi és un camp de tir, perdre aquesta oportunitat d’or que s’ha generat ell només. En fi, s’acosten anys negres coberts de purpurina que haurem de sofrir tots els ciutadans de Vinaròs, mentre la gent encara està a l’espera d’un projecte de ciutat emocionant i que, de veritat, crea en les enormes possibilitats que té el nostre municipi. Una salutació.