El “parte” del temps:pot ser esta tarde caigue alguna gota

SEBASTIÀ BAS

Molt bon dia, salut la companyia, diumenge, droperia total, i amb lo dia que fot, pos al llit s’està de conya.

Ahir la màxima va ser de 22.1 a les 15.25.

Esta matinada ha estat ben frescota, ja tocava, mínima de 11.8 a les 5.13am, cosa ben normal per a un 22 d’octubre.

Ara, 9.55am tenim 14.6 graus, humitat prou normal del 72%, baròmetre baixet pero estable als 1012.0 hPa. Fa una miqueta d’aire pero no per despentinar-se(els que tingeu pèl), sobre els 4.7 km/h, prou variable. A la mar onades de 0.4 metres del E, aigua a 23 graus, li costa de baixar.

Avui serà un dia fresquet i pot ser esta tarde caigue alguna gota, demà lo mateix , alguna gota es pot escapar pero no faria tanta frescor. Dimarts una mica menys de temperatura, dijous tornaria a pujar i pel proper capde tornaria a baixar, variadeta la cosa. De vent no en farà massa en tota la setmana, pot ser dijous a la tarde algo de Mestralillo. La mar si que s’embolicaria algo està nit i demà, amb onades de 1 metre entre llevant (E) i xaloc (SE), amb tendència a afluixar a mesura que avance la setmana.

Es veu que avui i demà ens afectarà una borrasca a qui han batejat amb el nom de Bernard, pero no patiu que no es notaria massa per aqui.

Aixo de posar nom a les borrasques, ventades, temporals, terratremols, etc , ve de molt antic. Abans, li posaven lo nom del sant o santa del dia, que sigue dit de passada no tenía la culpa de rés, pero era una manera de recordar-s’en ( putos pronoms febles). A finals del segle XIX, un meteoròleg australià, Clement Wragge, va començar a posar noms als huracans per ordre alfabètic i seguint l’alfabet grec.

Pero el sujeto en qüestió no es va quedar content i va decidir canviar la nomenclatura i posar noms de déus grecs i coses paregudes. No satisfet del tot, aquest bon home, va tornar a canviar de sistema posant noms de politics que no li agradaven (catxondo el tio).

Es suposa que aquesta decissió li va portar algun problema i pot ser que fins i tot li toquessen la cara, així que l’amic Clement Wragge (que deuria tindre ben poca feina) es va decantar finalment per posar noms de dona. Pos aquesta

sol.lució va ser la bona i el sistema es va anar adoptant per tot arreu del món.

Al 1953 los americans es van afegir a la costum de posar nom de noia, i això va durar fins el 1979 en que l’organització metorològica mundial i el servei metorològic dels estats units ( estos últims han de ficar la cullerada si o si) , van decidir alternar noms de tio i noms de tia, cosa que perdura fins avui en dia.

Com a anècdota i per acabar lo sermó, direm que en 2014, uns científics de l’universitat d’illinois (usa) van publicar un estudi on concloien que els huracans amb nom de dona mataven a més personal que els huracans amb nom d’home Fixeu-vos en com està lo pati, i lo avorrida que està la gent per aquells campus yankees. En fin, sense comentaris, se veu que no sóc l’unic que diu poques-soltades , ja em va bé.

Apa, podeis irt en pas.

Disfruteu del diumenge😘😘😘😘😘