EMILI FONOLLOSA
El 2025 s’ha vist caracteritzat a Vinaròs per la confluència d’obres, algunes ja acabades, que suposaran unes notables millores en la modernització de la ciutat i els seus serveis, encara que durant aquests 365 dies han generat les molèsties i les protestes pròpies del que suposa el tall de carrers i avingudes generalment molt transitades i també amb crítiques polítiques per la gestió que se n’ha fet.
Les màquines i els estris d’obra s’han convertit en part del paisatge quotidià, tant al cor de la ciutat com a les seues zones perifèriques, donant compliment a una ambiciosa agenda de projectes, alguns d’ells llargament esperats i que van arribar bastant més tard del previst. Tant l’administració estatal, com l’autonòmica, provincial i l’Ajuntament, sense oblidar especialment els fons europeus, han anat contribuint al fet que els projectes s’hagen anat materialitzant.
Per la seua elevada inversió, sobresurten tres obres d’envergadura. En primer lloc, la que s’emporta la més gran part econòmica, com és la millora i ampliació per part del Consell de l’institut José Vilaplana, per a la qual es destinen 14,1 milions d’euros. Cal destacar després també la humanització a càrrec del Ministeri d’Obres Públiques de l’antic traçat de la N-340 al seu pas per Vinaròs, per a la qual s’estan gastant 6,7 milions d’euros. En aquest any frenètic en obres, és obligat citar l’inici de la construcció del segon centre de salut de la ciutat, entre l’avinguda Leopoldo Querol i el passeig Joan Ribera, per al qual la Conselleria de Sanitat destina 8,1 milions.
Per diversos carrers de Vinaròs s’ha fet difícil la circulació per coincidir diverses obres de remodelació d’aquests. La més rellevant és la de l’avinguda de la Llibertat, que ha costat 1,2 milions d’euros (encara que es tramita un modificat que suposarà entre 150.000 a 250.000 euros més), però és necessari citar també les del segon tram d’Arxipreste Bono, Sant Pasqual i Remei (entre ambdós carrers, 1,8 milions d’inversió), Sant Josep i la plaça Sant Andreu.
Aquest 2026 també veurà iniciar-se diverses destacades obres, i és que s’han adjudicat les de la nova Escola d’Art al carrer d’Antonio Machado/Sant Blai i la remodelació de la plaça de L’Amera, on es farà un escenari permanent. Respecte a la reforma de la plaça Primer de Maig, l’Ajuntament va aprovar recentment el projecte de remodelació i ha obtingut l’autorització de Ports per fer l’obra.
D’altra banda, s’ha significat en aquest any la consecució per part de l’Ajuntament d’una ajuda de 6,4 milions d’euros EDIL (fons europeus) amb els quals es podran afrontar projectes com el de la citada plaça, el futur nou auditori municipal i convertir el passeig Jaume I i Joan Ribera en un corredor verd. Quant a infraestructures esportives, el més destacat d’aquest finiquitat 2025 ha estat l’aprovació del projecte del segon pavelló poliesportiu. Cal destacar també en gestió municipal que ja té llum verda el projecte i la reparcel·lació del PAI de la Torre Ballester, havent-se ja adjudicat les obres.
En l’àmbit festiu, d’aquest ja acabat any cal assenyalar el gran èxit popular del Carnaval, que continua creixent en interès i participació, batent rècords en desfilants a les grans cavalcades, i la consolidació de la renovació d’oferta de nous espais lúdics, com el Vermut de Festes i l’Espai de Nadal, sense oblidar la recuperació de la Fira d’Abril.
D’altra banda, l’Ajuntament ha aprovat importants nous contractes com el de jardineria, que estava caducat, i el de recollida de poda. La insuficiència de l’enllumenat públic en diferents vials de la ciutat ha estat una tònica també, com en anys anteriors. La paralització de l’Agenda 2030 per falta d’acord entre els tres partits que governen l’Ajuntament, que posa en dubte el futur sostenible de Vinaròs, ha estat una de les últimes novetats del 2025, fet que ha provocat l’esperada reacció crítica de l’oposició.
El pavorós incendi que va devorar aquest estiu les instal·lacions al polígon de la zona del Portal del Mediterrani d’una prestigiosa empresa conservera, afectant naus adjacents, va ser tal vegada la notícia més tràgica del passat any.
ADÉU AL DIARIET I A «ELS DIARIS»
D’altra banda, a finals d’agost es va editar l’últim número del setmanari municipal més veterà del Maestrat, el “diariet” de Vinaròs. La baixada de les vendes i l’increment de costos en la impressió feien inviable la seua continuïtat en paper, segons es va argumentar des del consistori, anunciant que es treballa en un model de comunicació amb els vinarossencs més dinàmic i adaptat als nous temps.
Els vinarossencs també han lamentat en aquest 2025 el tancament el 15 de març de la llegendària llibreria “Els Diaris”, després de gairebé un centenar d’anys d’història, amb l’incombustible Paco Castell a qui precisament la Fundació Caixa Vinaròs li va atorgar durant les festes majors l’“Alé Vinarossenc” 2025.
Un altre nom que ha sobresortit en aquest any és el del xef vinarossenc Rubén Miralles per haver aconseguit la seua primera Estrella Michelin. La distinció es va anunciar a la gala de la Guia Michelin d’Espanya i Portugal celebrada a Màlaga a finals de novembre.
Finalment, tot i que segur que ens deixem altres fets importants, cal destacar que es van iniciar durant la primavera els treballs per al segellat i abandonament definitiu dels 13 pous del projecte Castor. Aquests treballs s’estimava que durarien entre sis i vuit mesos, amb la previsió de concloure a finals d’any.
