Deconstrucció social: Rebobina la història

RAMON PUIG

Quan un historiador de la dimensió de Fontana arriba al final del seu periple vital i deixa dit que l’últim llibre no s’ha de publicar fins al seu traspàs, segur que no ho fa per incorporar-se al llistat de pensadors amb obra pòstuma. I ha alguna explicació?

Malgrat l’extraordinària dimensió de la seua obra i la pluralitat de temes tractats, no n’he estat un lector assidu. Tanmateix, un del seus llibres, “Historia”, publicat el 1982, em va capgirar el concepte de formulació analítica fins al punt que em vaig reprogramar interiorment. Educat en l’antifranquisme pensava més a partir de la teoria que del coneixement històric. Influenciat pel marxisme només tenia en compte el present i el futur i, com tants, aplicava la matemàtica dialèctica a la lluita de classes convençut que si s’aplicava la tàctica i estratègia correcta, el futur proletari estava assegurat.

Vaig llegir el llibre de Fontana en plena crisi ideològica i, esmaperdut en el caos de les teories, descobrí una mica de llum. L’autor venia a dir que no és possible acostar-se a la realitat present sense conèixer el passat, i sense una anàlisi correcta del present no serà possible caminar cap al futur. En altres paraules: conèixer el passat per apamar el present i veure la llum del futur. Em va venir al cap la vella dita de l’home que entropessa sempre amb la mateixa pedra. Aleshores vaig submergir-me en lectures i reflexions sobre el passat medieval i tot es va simplificar. El futur no es pot inventar ni dissenyar partint de cap teoria, ja que la transició del present a un futur en què regne el sentit comú serà tan natural com la transició de l’imperi romà al regim comunitari de l’alta edat mitjana.

La decisió de Fontana de publicar una obra pòstuma només s’explica si té caràcter de testament. És a dir, desvincular-se de la pàtina acadèmica d’anys d’autocensura i “vomitar” unes pàgines que facen la quadratura del cercle a la seua obra completa. Una part del títol així ho suggereix: “Com va començar l’engany”. Es refereix a l’engany del capitalisme amb l’esquer de la il·lustració, el progrés i la modernitat.

L’engany va començar manipulant la història anterior a la “involució liberal” i presentar la cultura del món rural com una època d’obscuritat, misèria, ignorància i barbàrie. Fontana no esmenta l’obra política i econòmica de Jovellanos però coincideix amb la conclusió de “Expediente sobre la Ley Agrària” on ve a dir que amb una població rural del 90 % mai no avançaria el comerç, la industria i la dimensió de les ciutats, espai territorial de l’estructura d’Estat. L’autor posa el camp en la diana de la política liberal quan diu que l’objectiu de la “revolució burgesa” era furtar la terra i els recursos naturals als qui la treballaven comunitàriament i destruir l’estructura comunal dels treballadors d’ofici per expropiar-los-en el fruit.

L’insigne historiador va molt més enllà del que ho havia fet abans en argumentar que el regim estatal i capitalista es fonamentà en la destrucció del règim comunal rural i que la finalitat de la revolució liberal no era alliberar el mon rural de la ignorància sinó forçar-lo a un nou règim d’esclavitud “en què l’única llibertat consistia a poder morir de fam”.

I acaba el seu llibre amb l’esperança que un mon millor es possible i augura un “gran despertar col·lectiu” fora dels partits polítics, una autèntica “revolució socialista” que emergirà de baix cap amunt i des de la societat civil.

És molt senzill. Només cal rebobinar la història, fer una mirada al món comunitari i descobrirem que la cultura comunal dels avantpassats, la del sentit comú, perviu en el nostre subconscient i, de tant en tant, es materialitza en moments històrics com l’1-O.