Històries del blanc i negre- Capítol 24. La Mera als anys 20 del segle passat

MARIANO CASTEJÓN
Esta magnífica fotografia restaurada i acolorida de la plaça de Sant Antoni, coneguda popularment per tots els vinarossencs com «La Mera», és un testimoni excepcional del Vinaròs de principis del segle XX, probablement cap als anys 20.

La imatge original, de la col·lecció de Joaquín Simó, conté diverses anotacions i marques a bolígraf que hem esborrat per a permetre apreciar els diversos elements històrics clau de l’emblemàtic espai. Originalment, l’espai que avui ocupa la plaça no formava part del traçat noble de la vila, sinó que era conegut com la «plaça dels femers». Durant molt de temps, este indret va servir com a abocador de residus, situat estratègicament en una zona de transició del nucli antic. La seua transformació arquitectònica i urbanística no va arribar fins al segle XIX, sota l’alcaldia de Wenceslao Ayguals d’Izco, l’any 1834, quan es va decidir urbanitzar la zona i transformar-la en una plaça d’esbarjo, deixant enrere la seua funció inicial d’espai insalubre.

Es pot vore al centre de la plaça, protegida per una reixa circular de ferro, la primitiva font. L’espai interior de la reixa també servia com a petit jardí amb vegetació baixa i algunes palmeres joves. A l’esquerra, part de la façana de la casa de Ramos del Mas de 1784. La plaça era un punt neuràlgic de la vida social de l’època.

Les façanes que envolten la plaça mostren l’arquitectura típica de l’època, amb balcons de forja i grans portals. Alguns d’estos edificis encara conserven la seua estructura original, tot i que molts han estat reformats o substituïts i uns altres més cap a la dreta del que ixen a la foto, en l’actualitat, amenacen ruïna pel deteriorament del pas del temps.

Els arbres ens tapen el retaule ceràmic de Sant Antoni de Pàdua que històricament, el retaule primitiu representava a Sant Antoni Abat, però amb el pas del temps va ser substituït per la imatge actual de Sant Antoni de Pàdua. Es tracta d’una peça de gran valor, sent el retaule ceràmic més gran de Vinaròs. Està compost per un desglossament de 48 rajoles (8×6) i va ser realitzat per l’artesà ceramista d’Onda, Salvador Vives.

L’estat del terra, encara sense pavimentar, de terra batuda i grava i els arbres frondosos ens transporten a un Vinaròs molt més tranquil i recollit.

L’home assegut al banc amb el vestit fosc i la gorra, sabem que cronològicament no pot ser el de la foto, però ens recorda que en esta plaça, tal dia com ahir, de fa 27 anys, el 10 de novembre de 1755 va nàixer D. Baltasar Esteller i Ferran, que el 1810 fou elegit diputat a les Corts de Cadis i que figura com un dels signants de la Constitució espanyola de1812. En la seua casa hi ha constància que va estat allotjat l’infant Carles, Duc de Parma, més tard rei Carles III. Va exercir càrrecs de responsabilitat municipal. Va formar part de l’Ajuntament de 1815, com a Síndic personer, i en 1818, com a regidor. Era ric hisendat i així apareix com a propietari del Molí de Noguera el 3 de juny de 1797. En una de les seues heretats, tocant a l’ermita de Sant Gregori, i en 1816, es va construir l’actual cementeri, al ser traslladat el cementeri de l’extrem del carrer de sant Miquel
Esta fotografia va ser recopilada y forma part de la col·lecció de Joaquín Simó Federico, un dels cronistes i investigadors que més va treballar per preservar la memòria gràfica de Vinaròs i que ens va llegar a tots els vinarossencs. És una joia visual que ens recorda com ha evolucionat este espai, que avui en dia torna a ser el cor del centre comercial i social de la ciutat.

Històries del blanc i negre- Capitol 23 L’antiga Casa Capitular