Els passos subterranis de l’antiga N-340

MARIANO CASTEJÓN

Les imatges a color que il·lustren este text mostren l’estat actual dels tres passos subterranis de l’actual bulevard, l’antiga N-340 o «el desvio», com el coneixem a Vinaròs. Després de l’obertura de la variant exterior el 2015, esta antiga travessia ha passat a denominar-se N-340a i s’ha anat integrant progressivament en la trama urbana de la ciutat.

La imatge en blanc i negre del carrer de Sant Francesc ens recorda que, fins a principis dels anys 60, la carretera general, l’antiga via de València a Barcelona, posteriorment batejada com a N-340, discorria literalment pel rovell de l’ou de la població. Entrava pel carrer de Sant Francesc i continuava per Jovellar, Sant Cristòfol, Tres Reis i el carrer del Pont fins a eixir cap al nord. El pas constant de camions de gran tonatge per estos carrers provocava un col·lapse continuat i representava un perill greu per als veïns i el patrimoni.

Per tal de treure els vehicles del centre històric, el 1961 es va dissenyar una artèria perifèrica que vorejava el nucli urbà per l’oest. El «desvio» es va posar en funcionament l’abril de 1964 i es va inaugurar oficialment al trànsit el 12 de maig d’aquell mateix any.

No obstant això, la nova carretera va tallar el pas natural cap a les zones d’expansió escolar i agrícola, i va crear una nova frontera urbana, ja que la ciutat va continuar creixent a l’altre costat de la via amb la construcció d’equipaments com l’Institut de Batxillerat, posteriorment l’Hospital, zones esportives i nous barris.

Durant els anys 70, l’increment del trànsit rodat per la N-340 va accentuar encara més la fractura del municipi. Milers de vehicles i camions de gran tonatge travessaven diàriament Vinaròs, generant retencions cròniques, contaminació i un elevat risc d’atropellaments. Creuar a peu o en bicicleta la carretera Nacional era un perill diari que havien d’afrontar molts dels alumnes del nou institut. Els passos subterranis es van concebre com a solucions d’emergència i pedaços de seguretat necessaris mentre no arribava una resposta estructural global. Esta no es va materialitzar fins a 30 anys després, amb la construcció de la variant de la N-340 per treure el trànsit de llarg recorregut de la trama urbana, des del terme de Peníscola fins passat Vinaròs. La variant va ser inaugurada oficialment el 15 d’octubre de 2015 per la ministra de Foment d’aquell moment, Ana Pastor Julián.

Amb la reurbanització de l’antiga N-340 mitjançant la seua conversió en avinguda i bulevard, així com amb la cessió de la via a l’Ajuntament, es pretén millorar la mobilitat local i aconseguir una integració paisatgística que elimine la seua funció de barrera física hostil. Així mateix, s’adquireix una major cohesió amb els itineraris ciclopeatonals de la ciutat, els quals mantenen l’ús dels tres passos subterranis.

La construcció del primer pas soterrat al carrer del Pilar, concebut originalment per a vianants, bicicletes i motos, es va quedar ràpidament insuficient per al volum real de trànsit de la zona escolar i veïnal. Inaugurat el 3 d’abril de 1974 sota el mandat del governador civil Sr. Aizpurúa Azqueta, pretenia alleugerir un punt negre d’accés i connexió cap a la carretera de Vinaròs a Vitòria per la N-232. Es va executar principalment per als alumnes que havien de creuar la carretera diàriament per acudir a l’Institut de Batxillerat, tot i que resultava clarament deficient. Este pas del carrer del Pilar va ser remodelat l’any 1999 quan es va transformar la travessia en una zona amb rotondes partides i semàfors per ordenar el flux cap a la N-232; com que la mesura no va tindre massa èxit, es va acabar retornant a la rotonda clàssica eliminant la semaforització.

El pas de l’avinguda de Pius XII, inaugurat l’1 d’octubre de 1991 per connectar amb la zona de l’Hospital i l’avinguda de Joan XXIII, va suposar una inversió notable per a l’època de 80 milions de pessetes, a banda de les gestions realitzades per l’Ajuntament per a les expropiacions dels terrenys. Durant molts anys el pas desembocava directament en un carxofar sense conduir a cap lloc, més enllà de servir per creuar la perillosa carretera, fins que l’any 2001 es va connectar amb l’avinguda de Joan XXIII tal com la coneixem avui en dia. Té una amplada de nou metres.

Per la seua banda, l’encreuament del cementeri o de Maria Auxiliadora va ser inaugurat el 19 de gener de 2000, just abans de la festivitat de Sant Sebastià. Esta actuació va permetre absorbir definitivament el trànsit de vianants d’aquell sector nord-oest de la ciutat. Cal recordar com el Partit Popular, en la primera legislatura en què va ostentar el govern de l’Ajuntament (1995-1998) amb Jacinto Moliner a l’alcaldia, va urbanitzar la ampla avinguda, la qual va quedar posteriorment ben il·luminada al febrer de 1998, per a executar en la següent legislatura la construcció del pas subterrani, una obra de gran necessitat i urgència.

Una característica important de passos subterranis com els de Maria Auxiliadora o Pius XII és que, a causa de l’orografia i la proximitat de barrancs i zones d’escorriment, s’han convertit històricament en punts crítics durant episodis de pluges intenses. Per este motiu, fa anys que l’Ajuntament de Vinaròs va canalitzar les aigües pluvials de la part alta del desvio directament al riu Cérvol, i amb el temps ha anat reforçant els sistemes de senyalització automàtica i barreres de seguretat per tancar estos passos de manera preventiva i evitar que els vehicles hi queden atrapats.

La fotografia del carrer de Sant Francesc pertany a la col·lecció de Joaquín Simó.

Els textos amb referència històrica van ser publicats per Ramón Redó Vidal.