Eufònica explora els sabers de la cuina, la pesca i l’energia a les Terres de l’Ebre

NOTA DE PREMSA

L’Associació Cultural Eufònica, la branca d’Eufònic dedicada a la recerca i la creació en residència, presenta la segona edició d’ERRESÉ ESSECÉ, el projecte d’investigació i creació en entorns rurals iniciat l’any passat en cinc poblacions ebrenques. Sota el lema “Sabers que sostenen. Memòria, alimentació i pràctiques quotidianes”, la iniciativa aprofundeix enguany en els sabers i les pràctiques quotidianes que han sostingut històricament la vida al territori ebrenc i, per extensió, a tot el país.

Els tres projectes d’aquesta edició posen en contacte la creació contemporània amb coneixements, experiències i formes de vida que sovint queden fora dels relats habituals sobre el territori. Sabers que parlen d’adaptació, de resistència i de maneres d’entendre i habitar els llocs.

Recórrer el territori, escoltar les persones

Les tres recerques, que ja estan en marxa, parteixen del treball de camp i de les converses amb persones del territori, des de professionals vinculats a la pesca o l’energia nuclear fins a dones grans que comparteixen records i experiències de vida.

L’artista visual Marina Monsonís, que dirigeix La Cuina del MACBA des dels seus inicis, treballa entre la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Deltebre al voltant de la memòria alimentària, la cuina tradicional i els oficis de la mar. La seua recerca aborda l’activitat pesquera no només des de la dimensió econòmica i productiva, sinó també des dels coneixements, les relacions i les formes de vida que s’articulen al seu voltant.

Per la seua part, Roc Domingo i Marta R. Chust despleguen a la Ribera d’Ebre una recerca sobre l’energia, la gestió dels recursos i la seua relació amb les formes de vida en un territori marcat per les infraestructures energètiques. Després de passar per Ca Escoda, a Darmós, i per Riba-roja d’Ebre, aquesta setmana continuen el treball de camp a Móra d’Ebre. Una comarca on la producció energètica ha condicionat el paisatge i l’economia i on nous projectes industrials, com el projecte de la gigafactoria, tornen a posar sobre la taula la relació entre energia, territori i comunitat.

Finalment, la rapitenca Anna Vizcarro desenvolupa una recerca sobre la memòria alimentària i les estratègies de subsistència durant la postguerra, a partir de converses amb dones d’entre 80 i 99 anys d’Amposta, la Ràpita, Masdenverge i altres poblacions ebrenques. Els seus testimonis recuperen receptes, pràctiques quotidianes i històries que es creuen, dibuixant una xarxa de complicitats i sabers que sovint no havien sortit de l’àmbit familiar. El projecte desembocarà en una acció de brodat col·lectiu a principis de 2027, donant continuïtat a la línia de treball iniciada amb Lo fil de la vida, projecte exposat al Centre d’Art Lo Pati a principis d’aquest any.

De la recerca a la conversa, a la Sénia

El matí del dissabte 28 de novembre, el Molí la Vella de la Sénia acollirà una nova jornada de reflexió que reunirà les artistes participants, historiadores, cuineres, investigadores i agents culturals en diverses taules rodones i converses. Després de la bona acollida de la trobada de l’any passat a Freginals, la jornada d’enguany compartirà les recerques desenvolupades durant aquestes setmanes i obrirà preguntes sobre allò que sosté la vida quotidiana: qui conserva i transmet els coneixements, com ens relacionem amb els recursos i quines pràctiques han quedat fora dels relats oficials. La jornada serà gratuïta i les inscripcions s’obriran properament.