
Rihihiu explorarà la mística, els mites i els relats populars en tres dies d’arts vives a Santa Bàrbara
DALT DEL SÉNIAQUÉ PASSARÀ ? 25 setembre, 2026 Vinaròs News

NOTA DE PREMSA
Què és veritat i què és ficció? Com construïm les nostres memòries i místiques col·lectives? Enguany, el RIHIHIU, festival d’arts vives a les masades de Santa Bàrbara (Montsià), vol trencar amb la idea racionalista de la historiografia oficial, amb la intenció de posar el focus en relats subjectius i místics que parteixen de percepcions, intuïcions o fabulacions. “La proposta parteix d’una mirada que vol qüestionar les fronteres entre veritat i ficció, història i memòria, racionalitat i intuïció, i reivindicar aquells relats que tradicionalment han quedat al marge”, explica Anna Zaera, codirectora del festival.

Maria Pons Calvet conduirà Encantar la Plana,
Per això, del 16 al 18 d’octubre el programa posarà el focus en les pràctiques capaces de canalitzar emocions i coneixements o de facilitar el trànsit entre realitats: des de les persones que acompanyen processos de mort i dol fins a les llevadores, les mediadores culturals o els creadors que recuperen sistemes simbòlics vinculats a la cultura popular ebrenca. Tot això combinat amb música, dansa, pensament, cultura popular i participació ciutadana.
De la memòria industrial a la música ancestral // La programació arrencarà divendres 16 d’octubre al Museu de la Vida a la Plana. A les 19.30 h, el festival proposarà una escolta col·lectiva del primer episodi del pòdcast Botons de Fantasia, dedicat a la fàbrica de TOAR de Santa Bàrbara.
“Aquest pòdcast és fruit d’una investigació sobre el terreny d’Annabel Roda, fet que dona continuïtat al diàleg iniciat fa dos anys pel mateix festival. Recupera la memòria de la fàbrica de botons que va articular durant dècades la vida del poble, amb especial atenció a la resistència femenina, les rutines laborals i la transformació social de les dones de les zones rurals durant el pas del franquisme a la democràcia”, explica Zoraida Roselló, codirectora del festival. A les 20 h, Pepino Pascual presentarà Souvenir Orquestra, un espectacle participatiu i hipnòtic construït amb instruments de procedències diverses. Xeremies, calimbes i panderos es barregen amb cançons, danses i referències de la cultura popular i la cultura de masses en un recorregut per la memòria, les emocions i els paisatges sonors.

Marcel·lí Antúnez, artista i divulgador de figures vinculades a la terra
Mediacions, geomitologies i memòria del territori // Dissabte 17 d’octubre, el Molí de Foguet serà un dels principals escenaris del festival. La jornada començarà a les 11 h amb Mèdiums i mediadores, un espai de diàleg sobre les mediacions entre estats, les energies i les geomitologies vinculades als llocs i a les persones. La trobada comptarà amb Montse Gutin, acompanyadora en processos de mort i dol; Carme Cucala, creadora del primer oracle ebrenc; Marcel·lí Antúnez, artista i divulgador de figures vinculades a la terra que han passat desapercebudes, i Estefania Moreno, metgessa que treballa amb estats modificats de consciència com a eina terapèutica. La conversa estarà moderada per Anna Zaera i Zoraida Roselló.
A les 12.30 h serà el torn de Marga Socias i el seu Passeig especulatiu, una proposta que revisita la història local, les cronologies, els personatges i les efemèrides vinculades a la identitat agrícola des d’una perspectiva que barreja ficció i realitat. La música prendrà el relleu a les 13.15 h amb L’Arannà, duet format per Lara Magrinyà i Anna Sala, que parteix de la tradició musical d’Eivissa i Formentera i, especialment, del cant redoblat, una forma vocal característica de les illes Pitiüses.

L’Arannà, duet format per Lara Magrinyà i Anna Sala,
Tradició, identitats i noves formes de festa // La tarda de dissabte continuarà amb una programació que combina humor, dansa, música i reflexió sobre les identitats. A les 14.30 h, les Sal i pebre Drag Queens, Divax i Steinburg, proposaran una paella tel·lúrica en forma de performance gastronòmica, on els ingredients es converteixen en arquetips vinculats a la terra i el gènere entra també en joc. A les 16 h, Xavier Gumà presentarà Pastor, un solo de moviment inspirat en la figura tradicional del pastor, però travessat també per l’imaginari dels videojocs, el manga i les identitats dissidents.
A continuació, la Cia. Dos homes i un destí oferirà una peça de circ i dansa inclusiva que posa el focus en els mandats de gènere, les expectatives socials, el desig i la diversitat funcional, reivindicant relacions més lliures i autèntiques. A les 17.30 h, el grup Fades, format per Ferran Pi, Vicenç Calafell i Àngel Exojo, portarà al festival una proposta musical contemporània que combina catalanitat i cultura LGBTQ+, en un concert concebut per a tots els públics.
La jornada culminarà a la nit. A les 20.30 h, des de la plaça Cid i Cid, Maria Pons Calvet conduirà Encantar la Plana, una creació col·lectiva d’arts en viu concebuda com una celebració del lloc i del territori, amb un seguici protagonitzat per adolescents i joves de Santa Bàrbara i elements de la cultura festiva tradicional com les albades, el Cap de ball, les castanyoles i el pregó cantat. La nit acabarà al Laboratori d’art i música (Antic Pub la Sal) amb les sessions de PD Pubilles, a les 23.30 h, i Hello Kinky DJ, a mitjanit, en una proposta festiva que juga amb els imaginaris populars, l’humor, l’electrònica i el latincore.

Carlos Gallardo presentarà Cera: 500 hores de vol,
Cera, memòria domèstica i noves sonoritats // Diumenge 18 d’octubre, el festival es traslladarà a l’Escola de Música Germans Arasa els Flarets. A les 12 h, Carlos Gallardo presentarà Cera: 500 hores de vol, un espectacle poètic i corporal que utilitza la cera d’abella per explorar les segones oportunitats i les empremtes que les experiències deixen en el cos. La programació es tancarà a les 13 h amb el concert de Llúcia Pla, artista d’Amposta que combina pop, cançó parlada, sintetitzadors i electrònica en una proposta construïda a partir de la memòria domèstica. El seu debut parteix d’una antiga cinta familiar, ‘Llúcia parlant i cantant 1996’, per convertir un enregistrament de la infància en material per a una nova creació musical.





