L’escultura del Sagrat Cor de la Torre Ballester

MARIANO CASTEJÓN

L’escultura fotografiada representa el Sagrat Cor de Jesús entronitzat, ubicat al jardí lateral de la Torre Ballester. Després de més d’un segle d’exposició continuada a la intempèrie, l’acusat deteriorament i l’erosió atmosfèrica han provocat una pèrdua notable de definició en els volums del rostre i les mans, acompanyada d’una intensa colonització biològica de líquens taronges i foscos.

Així mateix, s’observa la mutilació dels dits de la mà dreta, la qual habitualment es representava en gest de benedicció. Al lateral del braç superior dret del tron, es distingeix un detall decoratiu que podria interpretar-se com una màscara esculpida de l’«home vell» o del pecat, símbol de la humanitat marcada per l’egoisme, la mort moral i l’esclavitud dels vicis, tot i que manca criteri cert per a poder-ho asseverar. Per la seua banda, l’espatller del tron, reforçat amb ferro, culmina en un arc de mig punt decorat amb quadrifolis i rosetes esculpides, així com els rajos d’una aurèola que emana del cap, actualment bastant deteriorats.

La col·locació d’imatgeria religiosa privada als jardins interiors i patis de les cases importants constituïa tant un símbol de mecenatge i devoció íntima com de prestigi social. La tradició oral i patrimonial de la família Ballester-Arizmendi vincula la factura d’esta obra als artesans de la pedra que treballaven per a la burgesia local de Vinaròs en l’època de creixement del port i d’expansió de les grans propietats agràries i urbanes. Atenent al seu estil iconogràfic, la peça es pot datar entre 1910 i 1920, en el context de la gran devoció al Sagrat Cor despertada a Espanya durant el regnat d’Alfons XIII, la qual va culminar amb la consagració de la nació el 30 de maig de 1919 com a màxima expressió del catolicisme social. Al cementeri podem trobar diverses escultures del Sagrat Cor, en els panteons de les famílies Carreras o Redó, totes elles dempeus.

Quant al material, la seua factura suggereix l’ús de pedra calcària procedent de pedreres comarcals com les d’Ulldecona o Canet lo Roig, si bé no es pot descartar que es tractés d’un encàrrec realitzat per catàleg a tallers de Barcelona o València, molt actius en aquell moment.

Respecte a l’autoria, hi ha fonts que l’atribueixen a José Antonio Zaera; una hipòtesi que podria ser possible, tot i que encara no ha estat demostrada al cent per cent i requereix una anàlisi rigorosa des de la historiografia i l’arxivística local. La mateixa font sosté que l’estàtua presenta la signatura de l’autor gravada al lateral de la base o pedestal. Amb tot, en una inspecció in situ realitzada en presència de l’encarregat de les obres, entre la vegetació que envolta la peça, no ha estat possible localitzar dita firma. Tampoc s’ha pogut verificar l’activitat de José Antonio Zaera com a mestre picapedrer o amb taller obert a Vinaròs en els padrons d’habitants ni en les llicències d’obres de les dècades de 1910 a 1930. D’altra banda, desconec en mans de qui es troba actualment el fons documental de la família Ballester-Arizmendi, així com si els seus arxius conserven la comptabilitat de les intervencions al jardí o a la casa, o els rebuts de compra i pagament a l’escultor. Seria demanar molt.

Cal recordar que, durant el segle XIX, la finca i la torre eren conegudes popularment com la «Torre dels Julián», en referència als seus antics propietaris. A finals d’aquella mateixa centúria, la propietat va ser adquirida pels Ballester, una rellevant família de la burgesia agrària i comercial vinarossenca. A partir d’esta adquisició, la vella torre agrícola es va transformar en un xalet d’esbarjo d’estil eclèctic, historicista i neomedieval, passant a denominar-se definitivament Torre Ballester.

Fou durant estes reformes quan es va completar la torre, dissenyada originàriament per a la vigilància i l’observació panoràmica del recinte que l’envoltava, avui ocupat per edificacions, i quan s’hi van afegir els detalls ornamentals, com les finestres motllurades neogòtiques, les reixes de forja i la configuració del jardí romanticista. És en este darrer espai on posteriorment es va ubicar l’estàtua del Sagrat Cor de Jesús, de la qual hi ha constància des de l’època en què l’edifici s’utilitzava com a residència d’esbarjo i exponent del prestigi social familiar. La integració d’elements escultòrics religiosos en els jardins era una pràctica habitual que unia el gust per l’artifici paisatgístic amb la religiositat privada.

Arran del derrocament de la portalada del carrer Sant Josep, l’associació Amics de Vinaròs va sol·licitar públicament la documentació i preservació d’esta escultura. A l’espera de conèixer els fruits de les seues investigacions, és previsible que aporten nova llum sobre una obra patrimonial desconeguda per a la majoria de vinarossencs.