Històries del blanc i negre. 17- La estació del ferrocarril a principi del segle XX

MARIANO CASTEJÓN

Esta targeta postal (identificada amb el número 9 i el títol “VINAROZ. Estación”) de la col·lecció de Joaquín Simó, es pot datar l’any 1916. L’escena ens mostra l’antiga disposició de l’estació de Vinaròs, inaugurada originalment el 12 de març de 1865 amb l’obertura del tram Benicàssim-Tortosa, però aquesta postal reflecteix el seu estat consolidat quan tota la línia ferroviària funcionava amb tracció a vapor. S’observen les vies clàssiques de l’eix Almansa-València-Tarragona (AVT) sense cap mena de catenària ni elements de modernització posteriors als anys 20 o 30.

A la part dreta de l’andana s’observa un fanal d’enllumenat clàssic, propi del canvi de segle, que funcionava probablement amb gas o petroli abans de la implantació generalitzada de l’electricitat potent.

És una construcció típicament ferroviària de la companyia Norte. Presenta dues plantes i unes golfes, combinant el maó vist, que l’acoloriment realitzat amb IA destaca correctament amb el color rogenc/argila, amb carreus de pedra clara als cantons, cornises i emmarcats de finestres i portes. Té una marquesina metàl·lica amb columnes de fosa a l’andana per a protegir els passatgers de les inclemències del temps.

El pavelló més menut, amb teulada a dues aigües, feia les funcions de servicis públics (lavabos/retretes) i emmagatzematge de llums o xicotetes mercaderies. En la versió acolorida es llegeixen rètols sobre les seues portes (“Señores”, “Señoras”, “Caballeros”), un detall higienista molt propi de les estacions de l’època.

L’edifici original de l’estació de Vinaròs que veiem en la imatge ha patit reformes i va ser completament modernitzada en la segona meitat del segle XX, especialment amb la duplicació de la via i l’electrificació de l’eix del Mediterrani,. El paisatge del fons, totalment rural i lliure d’edificacions, amb horts i camps .

La imatge és un retrat social excepcional que posa de manifest la barreja de classes i oficis que convergien en un punt clau com l’estació:

A l’esquerra, davant de l’edifici de servicis, veiem un grup d’homes vestits amb bruses fosques i mocadors al cap (xalecos o gorres). L’acoloriment els ha pintat amb roba blava tipus mono de treball, que si bé és plausible per a ferroviaris, en l’època el més habitual per als llauradors de la comarca era la blusa negra o fosca sobre pantalons de pana o cotó. S’hi distingeixen també mossos d’estació o ferroviaris amb gorra de plat reglamentària. Els vestits llargs de les dones, els capells i els jupetins dels homes apunten clarament als finals de la Restauració borbònica a Espanya, abans de la dècada de 1920, on la moda femenina es va acurtar dràsticament.

Al centre de la imatge s’observa una parella, un home amb capell i americana i una dona amb vestit llarg, brusa blanca i barret amb ala,. representen la burgesia comercial o terratinents locals que utilitzaven el tren per a viatjar a València o Barcelona per negocis o oci.

No sembla un dia de gran festa, ja que veiem molts treballadors amb roba de faena diària, sinó més be l’espera quotidiana d’un dels trens de línia o correu. La presència del fotògraf va fer que tots els presents: viatgers, ferroviaris i xiquets que voltaven per allí, es posaren estàticament, un fet molt habitual en l’època quan la fotografia al carrer encara era un esdeveniment.

El ferrocarril de la companyia Norte era vital. No sols connectava la producció agrícola local amb els mercats de Barcelona i València, sinó que servia per a mantindre la importància de Vinaròs com a pol comercial de la comarca . Tot i la pèrdua de pes del sector vinícola, Vinaròs mantenia activitat en indústries de fusta, gèneres de punt, foneria i la pesca, sectors que es beneficiaven directament de la línia ferroviària per al transport de primeres matèries i mercaderies.

Històries en blanc i negre. 16- El Retaule de l’Arxiprestal abans de 1936