Susanna Sebastià recita poemes de La llavor en la fosca, de Josep Conill

CENTRE D’ESTUDIS DELS PORTS

Susanna Sebastià recita poemes de La llavor en la fosca, de Josep Conill, i els dos comenten el llibre, durant l’acte de la seua presentació, celebrat a Morella.

4 COMENTARIS AL LLIBRE

Les quatre crítiques tracten La llavor en la fosca de manera molt favorable. Coincideixen que és un llibre ambiciós, exigent i d’una gran solidesa formal, però cadascuna en ressalta aspectes diferents.

Manel Rodríguez-Castelló és qui en fa una lectura més global i literària. El considera una «obra monumental, destinada a perdurar». Hi veu una poesia racional, irònica i moralment compromesa, capaç d’abordar l’amor, la mort, la religió, la guerra, Gaza, l’ecologia o la deserció lingüística. La conclusió és rotundament celebrativa: presenta el llibre com una autèntica «festa poètica».

Ricard Garcia també en destaca l’exigència, però parteix sobretot de l’impacte que li va causar la lectura. Adverteix que no és una obra amable: obliga el lector a encarar-se amb la decadència, el dolor, la mort i les diverses manifestacions del mal. Valora especialment l’equilibri entre la cruesa dels temes i la contenció formal, que evita qualsevol dramatisme sensibler. Per a ell, és una obra important, «rigorosa tant a nivell formal com ètic», «bella en la seua cruesa», coratjosa i necessària.

Teresa Costa-Gramunt en fa una lectura més emocional i espiritual. Se centra especialment en els poemes dedicats a l’agonia i la mort del pare, que considera sublims, desoladors i radicalment honestos. Encara que Conill mostra una visió materialista i sense Déu, ella interpreta la «llavor en la fosca» des de la seua pròpia sensibilitat espiritual: com una possibilitat de vida, memòria i transcendència més enllà de la mort. És, per tant, la crítica que dialoga més obertament amb la cosmovisió del poeta i hi introdueix una perspectiva diferent.

Carme Pinyana posa l’accent en l’erudició i en la dificultat tècnica de l’obra. Destaca les nombroses referències literàries, la varietat de veus, la capacitat de parlar des de personatges molt diferents i l’ús exigent de sonets, rimes i formes com el pantum. Considera extraordinari que un poeta contemporani assumisca aquest treball formal sense perdre sensibilitat ni coherència. La seua conclusió és molt entusiasta: el llibre «remou i commou» i fa desitjar que no s’acabe.

En conjunt, les crítiques projecten aquesta imatge del llibre:

• Una obra extensa i ambiciosa, allunyada de la poesia lleugera o merament autobiogràfica.
• Una poesia formalment molt treballada, amb domini de la mètrica, la sintaxi, la rima i les formes clàssiques.
• Un llibre dur i poc complaent, centrat en la decadència, la mort, el mal, la crueltat i la fragilitat humana.
• Una obra que evita el sentimentalisme gràcies a la ironia, la intel·ligència i la contenció expressiva.
• Un poemari amb dimensió ètica i política, que passa de l’experiència personal al dolor col·lectiu i a la barbàrie contemporània.
• Una obra important que, segons els crítics, mereix més atenció de la que ha rebut.

La diferència principal és de perspectiva: Rodríguez-Castelló en destaca la magnitud i la posició dins la poesia contemporània; Garcia, la força ètica i l’impacte de la cruesa; Costa-Gramunt, el dolor i la possible transcendència, i Pinyana, el virtuosisme formal i la capacitat de commoure.

Diria, això sí, que totes quatre són ressenyes clarament elogioses: gairebé no formulen objeccions ni assenyalen debilitats. Més que sotmetre el llibre a discussió, contribueixen a reivindicar-lo com una obra singular, valuosa i injustament poc atesa.

Presentació a Morella del llibre «La llavor en la fosca» de Josep Conill