Fa molta calor i no està per a riure

MARIANO CASTEJÓN
Com avançava este matí Sebastià Bas a “El parte del temps”, avui calor, avui calor. I des de l’ajuntament ens avisen que estem en situació de pre-emergència 3 per risc d’incendis. Poca broma, desprès de viure fa molt poc, els incendis de Catí, Tírig i Peníscola, així com en molts altres pobles de la nostra província.

Quan hi ha un incendi, el que es crema no són només hectàrees de massa forestal o de cultius; de vegades el que es crema es l’esperança en el futur, és el sentiment d’impotència que s’apodera i ens acostumem a parlar dels incendis com si foren inevitables, com si foren inherents a l’estiu. Però no és cert. Hem escoltat mil vegades que els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern. I seguim igual o pitjor. Sabem que el clima canvia, sempre està canviant, les pluges de l’hivern van afavorir la vegetació que desprès quan pugen les temperatures i arriba la sequera, el risc es dispara.

I mentre España crema de nord a sud i els veïns viuen amb l’ai al cor, la imatge que ens arriba des de la Moncloa és la de sempre quan arriba l’agost: el president Pedro Sánchez gaudint de les seues vacances a la Mareta. Sembla que l’emergència migratòria, la territorial i el patiment dels pobles interiors no sigue una prioritat quan el calendari marca el descans estival.

Afortunadament tenim professionals extraordinaris que es deixen la pell i fins la vida apagant el foc, però no n’hi ha prou amb actuar quan les flames estan fora de control. No descobreixo res en dir que la clau està abans: en tindre les muntanyes cuidades, en invertir de veritat en prevenció, en donar estabilitat i recursos dignes a les brigades forestals i en adaptar els nostres pobles a la realitat.

La forma més senzilla de no fer res és escudar-se en la burocràcia. Sembla que la gran solució del govern central contra els incendis sigue anunciar en grans titulars un “Pacte d’Estat davant l’emergència climàtica”. Esbossar grans paraules des d’un despatx mentre el territori es fa cendra.

Em sorprèn encara més que algun ministre culpe les comunitats autònomes i es promogue l’enfrontament per a que cada estiu sigue un infern de por. Després de tants anys amb el PSOE al poder i quan tots veiem que anem a pitjor, els socialistes es despengen ara dient que hem de començar a fer les coses d’una altra manera. Amb això reconeixen tàcitament que les polítiques portades a terme en matèria forestal han resultat nefastes per no haver volgut escoltar els qui pateixen els incendis en primera persona: els agricultors, els ramaders i la gent que viu al medi rural i que abans mantenia viva la muntanya.

A la gent que dona suport al govern socialista cal dir-li clar: ja feu tard, actueu ja! El foc ni es previndrà ni s’apagarà amb propaganda ni titulars buits. Ara se vos ompli la boca dient que cal protegir el que és nostre, quan durant anys heu regulat tantes prohibicions absurdes que heu afavorit l’abandó dels cultius, la paralització de la ramaderia extensiva i la impossibilitat de netejar els boscos de manera tradicional.

I avui resulta que la solució passa per signar un manifest o adherir-se a una plataforma i ja estàs salvat? Ja no eres culpable de res? Ja pots dormir tranquil a la platja mentre la província crema? Sembla que si es produeixen més incendis siga perquè els altres no han signat el seu paperet. Això és fer riure, i realment la situació del nostre territori no està per a riure.

El «parte» del temps: demà a vore si volen baixar les temperatures d’una punyetera vegada