La precarització laboral i la manca de recursos comprometen l’atenció a la dependència a les Terres de l’Ebre, segons un estudi de Saó
DALT DEL SÉNIA 24 setembre, 2025 Vinaròs News
NOTA DE PREMSA
La cooperativa Saó, una iniciativa social sense ànim de lucre i amb seu a les Terres de l’Ebre que presta serveis per a persones amb diversitat funcional així com d’atenció a la dependència, ha presentat els resultats de l’estudi Diagnosi. L’estat de les cures a les Terres de l’Ebre, un treball qualitatiu i quantitatiu que analitza el funcionament del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), el perfil de les persones usuàries i la realitat de les treballadores familiars i cuidadores al territori. L’informe evidencia que, malgrat l’esforç dels equips professionals i la implicació de l’administració pública, el sistema de cures a les quatre comarques del sud de Catalunya continua reproduint desigualtats i mancances estructurals que comprometen tant la qualitat del servei com la dignitat de les persones que el presten i el reben.
L’informe posa èmfasi en l’envelliment i les desigualtats territorials. A les Terres de l’Ebre, el 22,9% de la població té més de 65 anys, una xifra sis punts per sobre de la mitjana catalana. A la Terra Alta aquest percentatge s’enfila fins al 28,8% i a la Ribera d’Ebre fins al 25,8%. Tot i aquesta realitat, la diagnosi assenyala desequilibris territorials en l’accés al SAD i a altres recursos com centres de dia i residències. A les comarques més despoblades, les famílies sovint tenen menys opcions i han de recórrer a solucions informals o privades que no sempre garanteixen qualitat ni drets.
A més, hi ha un aspecte clau per comprendre les actuals necessitats al territori. El procés migratori de les zones rurals a les ciutats que implica que els fills i filles de l’actual generació de persones entre els 65 i 80 anys, en bona part, estan fora del poble i mantenen una relació temporal, principalment períodes vacacionals i festius, amb la comunitat. I en aquest context, els familiars deleguen tota la responsabilitat als equips de treball d’ajuda domiciliària, sigui pública o privada. Els diferents estudis relacionats amb l’envelliment alerten que aquesta situació pot representar un augment en els casos de solitud no volguda.
Cures invisibles i economia submergida / L’estudi també apunta que el treball de cures continua sent un sector fortament feminitzat. La gran majoria de treballadores familiars són dones, moltes d’elles migrades, que desenvolupen tasques d’atenció íntima, acompanyament i suport emocional en condicions laborals marcades per la temporalitat, la falta de reconeixement social i sous baixos. A més, els canvis constants de personal, motivats per aquesta inestabilitat, afecten negativament la confiança i el benestar de les persones usuàries. Una part molt significativa de les cures es realitza fora del sistema institucional. Són familiars, veïnat o treballadores sense contracte formal qui, de manera sovint invisible, sostenen la vida quotidiana de moltes persones grans o dependents. Aquest model reprodueix desigualtats de gènere i deixa sense protecció legal i social tant les persones que cuiden com les que reben atenció. L’estudi alerta que aquest fenomen és especialment present a l’interior rural del territori, on la manca de serveis estructurats obliga a recórrer a l’economia submergida.
Professionalització i espais de suport / Per tot plegat, les treballadores familiars i cuidadores reclamen espais de suport emocional i professionalització. L’informe recull demandes vinculades a la necessitat de comptar amb grups de supervisió, espais per compartir experiències i mecanismes per afrontar situacions complexes com el dol per la pèrdua de persones ateses, el racisme o el masclisme. El sector reclama també un major reconeixement social i laboral, amb condicions dignes que garanteixin estabilitat i qualitat en el servei. Pel que fa a les persones usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i altres serveis, l’informe ha detectat que expressen sentiments recurrents de soledat i aïllament. La diagnosi assenyala que la manca de xarxes comunitàries i el trencament dels models tradicionals de cures familiars han incrementat el risc de solitud no volguda, sobretot entre dones majors de 75 anys. A més, la pèrdua d’intimitat derivada de l’entrada de persones desconegudes a la llar és una de les problemàtiques més repetides, juntament amb la dificultat d’acceptar la pèrdua d’autonomia personal.
L’estudi conclou que el repte de les cures a les Terres de l’Ebre passa per reforçar les polítiques públiques que garanteixin una cobertura territorial equilibrada, apostar per la dignificació laboral del sector i recuperar les xarxes comunitàries com a espais de suport. Segons la cooperativa Saó, cal un compromís col·lectiu per revertir la mercantilització de les cures i assegurar que aquest àmbit essencial per a la sostenibilitat de la vida no depengui només de lògiques de mercat, sinó que es basi en la proximitat, la confiança i el dret universal a ser cuidat i a cuidar.
L’informe s’ha redactat a partir del recull de dades quantitatives que ofereix la mateixa administració (Departament de Drets socials i inclusió, Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques o l’Observatori de treball i model productiu de la Generalitat de Catalunya), d’informació generada a nivell comarcal i amb l’obtinguda en primera persona pels tècnics de Saó. També s’han programat entrevistes semiestructurades i sessions grupals.
Aquesta diagnosi s’ha elaborat en el marc del projecte Saó: cures i lleure pel desenvolupament econòmic des de l’economia social i el cooperativisme, de la convocatòria Singulars 2024, de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i del Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Amb el finançament del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social.