El “parte” del temps: avui sermó dominical, lo vent d’aquestes comarques

SEBASTIÀ BAS, FOTOS DOMINGO SAFONT

Molt bon dia seguidors i seguidores, diumenge, droperia total, farem lo parte.

Ahir la màxima va ser de 30.6 a les 17.35, amb una sensació màxima de 36.9 més o menys a la mateixa hora.

Aquesta matinada mínima de 23.0 a les 4.16am.

Ara, 9.53am, tenim 27.7 graus, humitat alteta del 81%, lo baròmetre ha pujat, 1018.8 hPa, lo vent agregalat, 8.7 km/h ara mateix, ràfega màxima de 18.3 km/h a les 8.20am. A la mar tràngol de l’E que aixeca onades de 0.7 metres i l’aigua a 27 graus.

Els models indiquen que “siertos son los toros”, a partir de demà la calor s’intensificarà, tocant sostre entre dimecres i dijous, una bona seguida de dies amb calorota(a partir de 3 dies seguits de temperatures anormals, sigue per dalt o per baix, ja es considera onada de calor o de fred). La pluja llueix per la seva absència, ens farem fotre, a n’aquest pas no farem rovellons. Llevat del gregalutxo d’avui la setmana es presenta amb règim de brises i la mar prou calmada a partir de demà, una mica de tràngol del SE que no donaria més que onades que no passarien del mig metre si és que arriben.

Avui diumenge farem una mica de sermó que us tinc una mica abandonats i abandonades amb aquest aspecte, i es que sincerament, amics i amigues, no se què contar-vos i tampoc és plan de fer-se pesat.

Lo vent d’aquestes comarques.

Lo vent és un desplaçament de les masses d’aire que solen anar de les zones amb més presió a les de menys , com quan tenim la desgràcia de punxar la roda del carro i l’aire de dins que està a més presió s’escapa ràpidament. També hi tenen a vore aspectes com l’escalfament diferencial entre l’equador i els pols i la rotació de la terra, això últim conegut com a efecte de Coriolis.

Lo de l’interés pel vent va per barris, a la gent de la via cap amunt no més els interessa per si ve un ventorro sec que els arruina la collita o ve un vent que porta pluja o els tomba les taronges i coses similars, els importa un cap de fava d’on ve i on va, primen els efectes. Per a la gent de la mar la cosa canvia com un calceti. Fins fa relativament quatre dies es navegava a vela i per això era molt important el saber d’on bufava l’aire, que no era lo mateix fer cap a Mallorca que embarrancar al delta o ves a saber. Així els vents es clasifiquen o s’anomenen per la seva procedència prenent com a base una circumferència que com suposo que sabeu te 360 graus ahi tenim el Nord el Sud i tota la gran varietat de vents i rumbs marins.

La cosa es simplifica en 8 parts, Nord, Est, Sud i Oest i tot lo que hi ha pel mig, és a dir, 4 més.

Conençant pet dalt tenim la Tramuntana que ve del Nord, aquest vent és prou escàs ja que els senyors Pirineus li barren lo pas. Sol ser fresc i sec i provoca cels sense cap núvol. Per la banda de l’Empordà provoca força mals de cap (segons diuen)

Avançant 45 graus trobem lo gregal, del NE, vent sec per aquesta part de món degut a l’orientació de la nostra costa. Més al sud del país, per la Safor i la Marina Alta, la costa gira i allí porta molta pluja.

Després ve lo Llevant que ve de l’E i és lo vent que fa ploure pel seu recorregut marítim i dona grans temporals de mar ja que les onades s’originen entre l’illa de Còrsega i el golf de Lleó i les onades tenen prou recorregut per a agarrar “carrereta”. Cada cop en fa menys.

45 graus més i trobem lo Xaloc del SE , un vent també prou escadusser, sol portar pluja al estar prop del llevant i vindre de la mar, a l’estiu porta bona calor, de vegades massa, lo “vent de fora” que deiem fa uns dies.

Ja arribem a la mitat de la rosa dels vents i ens trobem amb el migjorn, qué com el seu nom indica ve del S. És un vent prou mal parit que provoca temporals força xungos degut a l’orientació dels molls dels ports, més orientats a protegir del Llevant. També porta pluja.

Al SO trobem lo Llebeig ( no confundir amb l’amic Garbí que tot i que bufa del mateix lloc és una brisa) Tambe pot portar pluja, aquest hivern passat ha bufat prou dies.

De l’Oest ve el ponent, que per sort no en fa massa, un vent sec i reescalfat pel seu recorregut messetari (efecte Fohen o Fogony), més cap al sud del pais porta moltes calorades i fa moltes maleses a l’agricultors.

I per fi arribem al puto amo dels nostres vents, des de el NO…. lo senyor Mestral , vent sec i algo fresc que s’acanala per la vall de l’Ebre (allò que deim dels Pirineus qué li barren lo pas a la Tramuntana i per algun lloc ha de passar) i que tots coneixem de sobra, massa.

Bé, ja em fa mal lo braç, així que podéis irt en pas (o bon vent i barca nova).

Una abraçada😘😘😘

AHIR:

El «parte» del temps: els pornòstics no donen cap alegria per als pobres