Les pel·lícules que ens hem perdut!!!  per tindre el Cinema JJ tancat: “Sempre ens quedarà demà”

 Amb aquest text, la Plataforma per la reobertura del Cinema JJ continua amb les ressenyes cinematogràfiques per mostrar algunes de les pel·lícules de les que hauríem pogut gaudir, aprendre,  compartir, emocionar-nos ….i que, ben bé, també ens possibilitarien més moments de relacions socials , més raons per gaudir de l’oferta cultural del nostre poble.-

        María Antonia Olivé  (Plataforma per la reobertura del Cinema JJ )

C’È ANCORA DOMANI ( SEMPRE ENS QUEDARÀ DEMÀ )

Directora: Paola Cortellesi

Any 2023 Itàlia.

Actors principals : Paola Cortellesi,Valerio Mastandrea, Vinicio Marchioni

Música: Lele Marchitelli

La pel·lícula «SEMPRE ENS QUEDARÀ DEMÀ» es va estrenar l’octubre de 2023. Està ambientada a Roma, en un barri devastat per la guerra, l’any 1946.

Delia (la protagonista) té tres fills, aguanta com pot al seu violent marit, Ivano, i al seu odiós sogre. Només la il·lusiona l’esperat casament de la seva filla gran, Marcella.

Delia i  Ivano lluiten per treure la seva família endavant amb diversos treballs mal pagats. Un dia arriba la feliç notícia de que Marcella,, la filla gran, s’acaba de comprometré amb Giulio, un noi molt simpàtic de bona família. Delia està molt il·lusionada amb la notícia que portarà un futur millor per a tots. Més tard, Delia sent una conversa entre Giulio i Marcella i se n’ adona que Marcella  acabarà portant el mateix destí desgraciat que la seva mare, això la fa reaccionar.

El primer treball com a directora de l’actriu Paola Cortellesi, constitueix un homenatge clar al cinema neorealista de postguerra, al mateix temps que és una reivindicació de la lluita de les dones italianes pels seus drets.

La decisió de recorre al blanc i negre, en aquest cas, no és, un exercici estètic o formal , una història com la de Delia només es podia explicar en blanc i negre.  Pel que fa a les escenes de violència domèstica, Cortellesi, sorprèn en la forma i el to escollits per al desenvolupament de la història, i no amargantejar, allò que de per si és amargant, encara que això resulti inversemblant.

El film vol retre homenatge a la generació dels avis de la directora, els soferts italians perdedors de la segona guerra mundial, i a les dones doblement perdedores davant la intolerància i la violència d’un masclisme instaurat a la societat. El guió posa l’accent en els tòpics del masclisme italià i per extensió al masclisme universal: Violència domèstica, superioritat masculina , humiliació i menyspreu de la dona….

Tot i que el tema que tracta és dur, el final és esperançador.

Delia per fi se sent amb forces per fer el pas de marxar i d’alliberar-se de la mala vida, li dona a Marcella els diners que ha estalviat pel vestit de núvia  per a que pugui estudiar i tingui l’ oportunitat de canviar el seu de destí.

El comiat entre mare i filla es produeix quan la mare deposita el seu vot a la urna per decidir entre Monarquia i República i es dirigeixen un somriure que ho diu tot:

SEMPRE ENS QUEDARÀ DEMÀ! 

P.D.  No ens cansarem de dir-ho : El JJ obert suma , tancat resta.