Ferran Grau i la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló guanyen els Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2024

MAESTRAT VIU

Una publicació que s’aproxima a la història de tots els temps de la diòcesi de Tortosa, de la qual forma part el Maestrat, i una iniciativa que ha generat consciència social sobre el colonialisme energètic i l’extractivisme en zones despoblades rebran els Premis Maestrat Viu, a la vila de Càlig el dia 25 de maig

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu anuncia a través d’un comunicat que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2024 són Ferran Grau Verge en la categoria individual, per l’obra divulgativa Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa, i la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) Comarques de Castelló en la categoria de col·lectiu, per la mobilització i la conscienciació social sobre l’impacte que representa a les zones rurals el canvi d’ús de 35.000 hectàrees de terrenys agrícoles i ramaders valencians que passaran a ser ocupats per centrals eòliques i fotovoltaiques, i subestacions i línies d’alta tensió. En reconèixer la iniciativa de l’investigador i professor Ferran Grau Verge amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2024, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte una obra de caràcter didàctic que narra la història del territori de la Diòcesi de Tortosa, en el qual s’inscriu el Maestrat, perquè contribueix a la presa de consciència de la història compartida i la continuïtat de la comunitat cultural de les Terres de l’Ebre, el Maestrat, els Ports i el Matarranya. En premiar la iniciativa de la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló amb el Premi Seidia 2024, s’han tingut en compte les nombroses accions de conscienciació, mobilització i denúncia sobre el colonialisme energètic i extractivista i sobre el gran impacte que tindrà en les formes de vida de les àrees rurals, com ara l’encara habitat Pla de Meanes, a Atzeneta del Maestrat.

En aquesta onzena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Andreu Ginés, com a representant de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Pep Castellano Puchol, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2023; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.

El llibre Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa és una síntesi de les investigacions que al llarg de les darreres dècades han analitzat de manera global o específica aspectes del territori d’estudi, en el qual s’inclou el Maestrat
L’obra Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa. Un passeig per terres de cruïlla, ha estat editada el 2023 per l’editorial Onada Edicions i és el número setze de la col·lecció «Biblioteca La Barcella Minor». Es tracta d’un compendi de més de tres-centes pàgines que s’organitzen en vint-i-tres capítols que abasten des de l’època prehistòrica fins l’actualitat, tot destacant els fets més rellevants des de la perspectiva del conjunt del territori de la diòcesi de Tortosa, per bé que en algunes ocasions se centra en els que destaquen a les Terres de l’Ebre i en algunes altres, al Maestrat, els Ports o el Matarranya.

Ferran Grau al seu despatx amb un exemplar de ‘Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa’

Els vint-i-tres capítols comencen amb la narració del que ocorre en l’època de les pintures rupestres, dels fets coneguts de la Ilercavònia, territori que esdevé el mite d’aquesta divisió política, o de l’arribada dels romans, amb totes les pervivències culturals, quan la ciutat de Dertosa és part de la Tarraconense. De l’època visigòtica en destaca el desplegament de la divisió de l’Església catòlica en bisbats, de manera que aquesta divisió eclesiàstica de la diòcesi de Tortosa, basada en l’extensió del territori ilercavó i aprofitada per la taifa de la Turtuxa musulmana dels segles X-XI i, de nou, per l’Església fins al 1955, és la pervivència de la divisió política més antiga. La narració continua amb la conquesta cristiana del territori o la Guerra Civil Catalana durant l’edat mitjana, i el moviment de les Germanies en el tombant cap a l’edat moderna, la qual es completa amb la història dels mudèjars que esdevenen moriscos i, finalment, són expulsats, amb les bandositats i els bandolers, els pirates i els corsaris, la Guerra dels Segadors o la guerra de Successió i la supressió dels furs de la Corona catalanoaragonesa. En arribar al segle XIX, el relat es fixa en la guerra del Francés o guerra napoleònica, els enfrontaments entre l’exèrcit i les guerrilles, els enfrontaments entre els absolutistes i els liberals, la guerra dels Malcontents, i les tres guerres carlistes. El pas cap al segle XX es dibuixa a través del republicanisme del darrer terç del segle XIX fins a la Segona República. I, per últim, es destaca la guerra civil, el pas del front, les col·lectivitzacions, la immediata postguerra, el maquis i el franquisme, amb una breu anàlisi de l’actualitat més rellevant. El treball de Ferran Grau contribueix a la descoberta d’una història compartida del territori transfronterer sostingut sobre una demarcació eclesiàstica, la diòcesi de Tortosa, i, al mateix temps, potencia l’autoestima identitària dels ciutadans des del vessant històric, que ve a afegir-se al de caràcter cultural i lingüístic.

Ferran Grau Verge, nascut a Rossell l’any 1960, va viure la infància i l’adolescència a l’Espluga de Francolí. Estudià el batxillerat al Col·legi de la Mercè (Montblanc) i magisteri a l’Escola Normal de Tarragona. Va exercir de mestre a la Pineda de Salou, Falset i les Cases d’Alcanar. L’any 1992 es llicencia en Geografia i Història a la Universitat Rovira i Virgili, passa a l’ensenyament secundari i treballa a la Ràpita i a l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. El 2014 esdevé doctor en Didàctica de les Ciències Socials per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi doctoral Els relats històrics a les aules de secundària. Un cas d’investigació-acció. Entre 2016 i 2020 va ocupar el càrrec de director territorial del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre. En l’àmbit de l’activisme cultural ha estat vinculat als centres d’estudis de Rossell i d’Ulldecona i a l’entitat transfronterera Terres de Cruïlla. A més, ha col·laborat amb la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona, de la qual va ser cofundador i durant molt de temps coordinador.

La Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, juntament amb altres grups i plataformes, ha incrementat la consciència social, l’experiència i el nombre d’actuacions durant l’any 2023 fins a assolir l’alentiment dels terminis d’execució i l’aturada definitiva de macroprojectes extractivistes
La Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) Comarques de Castelló, constituïda el 2011, aglutina l’oposició a la MAT que transcorrerà dels Ports a la Plana, impulsada per Red Eléctrica de España (REDEYA), i la MAT que va de Gúdar-Javalambre i el Maestrazgo fins als Ports, promoguda per Forestalia.

Capçalera de la manifestació del 20 de maig de 2023 a Castelló de la Plana. Per un món rural viu. Foto: No a la MAT Comarques de Castelló

Les facilitats administratives perquè aquestes infraestructures de colonialisme energètic es duguen a terme rauen en el decrets 14/2020 del Govern valencià i el reial decret 20/2022 del Govern espanyol, que es justifiquen per la urgència climàtica i la necessitat de transitar cap a un nou model energètic i econòmic que no depenga del petroli, el gas o les nuclears. Tot i que les administracions europea, estatal i autonòmica n’ofereixen el finançament i la seguretat jurídica europea a través de l’agenda 2030 i els fons Next Generation i FEDER, la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) a les comarques de Castelló proposa el sosteniment de la vida tradicional i l’activitat agrícola i ramadera, que són una font de riquesa socioeconòmica i ajuda per mantindre la biodiversitat i el patrimoni paisatgístic i natural. Pel que fa a generar energia, planteja un impuls de les Comunitat Energètiques Locals i de Renovables perquè aquestes macroinfraestructures ubicades en zones rurals, segons un informe publicat pel Banc d’Espanya que analitza la situació de tres mil dos-cent municipis de l’estat espanyol, no eviten l’atur ni modifiquen les dinàmiques negatives de despoblament.

La Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) a les comarques de Castelló ha contribuït, juntament amb altres plataformes i associacions, a la conscienciació de la societat i a la defensa d’un plantejament de lleialtat al territori interposant queixes per la via administrativa i judicial. Aquesta estratègia legal, que ha exigit la recollida de diners per dur avant la defensa del territori per la via penal, ha permés aturar els projectes extractivistes que afectaven les Useres i Cabanes. Actualment, es treballa per recollir diners per afrontar el contenciós mitjançant concerts programats a Morella per al dia 3 d’agost d’enguany.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2024
Ferran Grau Verge, amb una obra que preserva i projecta alhora la memòria col·lectiva i la història global de la diòcesi de Tortosa, de la qual forma part el Maestrat, i la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) a les comarques de Castelló, amb una acció continuada de divulgació de les possibilitats d’una veritable transició energètica que permeta la preservació de la vida rural, l’agricultura, la ramaderia i conreus d’ametlers, oliveres, vinyes, fruiters o cereals, rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa personal i col·lectiva respectivament en l’acte de lliurament que tindrà lloc en l’ermita dels Socors de Càlig el dissabte 25 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari publicat a www.maestratviu.org. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva prèviament.