Les pel·lícules que ens hem perdut!!! per tindre el Cinema JJ tancat: FALLEN LEAVES ( Fulles caigudes)

Amb aquest text, la Plataforma per la reobertura del Cinema JJ, recupera les ressenyes cinematogràfiques per continuar mostrant algunes de les pel·lícules de les que hauríem pogut gaudir, aprendre, compartir, emocionar-nos ….i que ben bé, també ens possibilitarien més moments de relacions socials , més raons per gaudir de l’oferta cultural del nostre poble.-

FALLEN LEAVES ( Fulles caigudes)

Director : Aki Kaurismäki

«Fallen Leaves» va arribar als cinemes el 30 de Novembre de 2024. És l’últim metratge de Aki Kaurismäki. El film va ésser guardonat amb el premi del jurat del festival de Cannes 2023.
Aki Kaurismäki és un director de cinema que realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials. Es caracteritza per elaborar guions propis i s’ha guanyat un lloc dins del grup de directors que fan cinema d’autor.
En aquest film Kaurismäki vol retre homenatge als seus directors i pel·lícules predilectes. Així doncs trobem uns cartells penjats a la porta d’un cinema on es pot veure el títol de la pel·lícula «Rocco i els seus germans» de Luchino Visconti. Els protagonistes al sortir del cinema també, fan comentaris sobre Jean-Luc Godard i Pierre Bressol. Al final de la pel·lícula, la protagonista adopta un gosset abandonat i li posen de nom Chaplin.
« Fallen Leaves o Fulles caigudes» ens presenta la història d’un treballador de la metal·lúrgia i una caixera de supermercat, ambientada en els suburbis finlandesos. Kaurismäki crea una atmosfera gris, sòrdida, asfixiant, en la que els personatges apareixen con herois i heroïnes socials, esforçant-se per superar la depressió, l’alcoholisme i la falta d’horitzons, l’atur, el treball dur i les dificultats, la pobresa i la precarietat laboral, però tot i així, no els falten somnis, ni noblesa, ni solidaritat, ni bons sentiments.
Al final hi trobem un missatge esperançador, la càmera enfoca a la parella d’esquena que es van allunyant lentament amb el gosset al costat .
En el llenguatge de Kaurismäki, ens trobem frases lacòniques còmiques, acompanyades d’una gran dosi de fina ironia, tampoc hi falten els silencis les mirades melancòliques i el ritme lent, tot això acompanyat d’un gran de realisme.
Pel que fa a la música els personatges freqüenten un karaoke i alguns clients canten melodies molt conegudes en finlandès. Mentre, passant els títols de crèdit sona la versió en finlandès de la cèlebre cançó de Joseph Kosma i Jackes Prevert «Les Feuilles Mortes» que dóna títol al film.
Una d’eixes pel·lícules que tant ens fan estimar el cine.

P.D. No ens cansarem de dir-ho : El JJ obert suma , tancat resta.

María Antonia Olivé (Plataforma per la reobertura del Cinema JJ )