El “parte” del temps: avui sermó i gros, la setmana dels barbuts

SEBASTIÀ BAS

Molt bon dia, ahir vam fer tard, avui fem una mica més prompte i tot arreglat. Diumenge, la droperia es seria.
Ahir màxima de 13.9 a les 16.05.
Esta matinada no ha estat tant freda, mínima de 5.7 a les 3.42am, amb una sensació mínima de 4.3 a les 3.20am.
Ara, 9.28am, a l’av.Leopoldo Querol de Vinaròs tenim 7.5 graus, humitat algo alta del 83%, lo baròmetre ha baixat força, 1012.8 hPa . Una mica d’airet de dalt que amb prou força arriba als 4 km/h, ben poca cosa per no dir calma. A la mar ben poca cosa també, una miqueta de tràngol del S que aixeca onades de 0.4 metres. L’aigua als 14 graus.
Tindrem una setmana prou tranquil.lota amb temperatures prou estables, dijous i divendres baixarien algo i dissabte algo més. Com comentavem ahir, els models donen una ínfima possibilitat de pluja més o menys tots los dies, pero no confieu, si cau algo, una casualitat. Per a divendres la possibilitat de pluja seria més alta, a vore que diuen demà estos dels models. D’aire podria fer-ne una mica demà a la tarde-nit, de mestral, no massa fort. Per a dimecres la cosa giraria a migjorn o llebeig, que no està massa ben definida la situació, demà ja vorem cap on van els trets . A la mar salada no massa moviment de moment, dimecres s’animaria la cosa diuen que se migjorn (S) amb onades per dalt del metre dijous i divendres.
Estem en plena setmana dels barbuts, normalment la més freda de l’any generalment, així que fotrem un sermó una mica religiós per una vegada.
En diuen la setmana dels barbuts perque los sants d’aquesta setmana eren representats amb llarges barbes, cosa que s’associava amb el fred i la neu. I eren més o menys els següents…

Lo dia 12 es celebra Sant Elred abat (no el red poppy on per cert en Tom també portava bones barbes). D’este bon home és la primera noticia que en tinc de la seva existència, així que passarem al dia 13 en que es celebra Sant Hilari, tristament famós a garitos i tavernes per la coneguda expressió “Sant Hilari Sant Hilari, fill de p… qui no se l’acabe”. Este senyor era de Poitiers, o sigue gabatxo, i va viure entre el 300 i el 368, i va tindre una vida molt activa lluitant contra l’arrianisme, una heretgia de l’época que no cal entrar amb més detalls.
El dia 15 és San Pau l’ermità, mes o menys de la mateixa època, de Tebes, que vivia a una cova a les muntanyes on hi havia una font i una palmera, amb les palmes es vestia i dels seus fruits menjava, així 43 anys, fins que un corb va començar a portar-li cada dia un tros de pa, rotllo glovo, vamos. Amb aquesta dieta va arribar als 113 any i tots diuen que era molt alt. Sant Antoni Abat va anar a visitar-lo i la segona vegada el va trobar mort i el va colgar amb l’ajut de dos lleons que van cavar la fossa (toma castanya).
Lo mateix dia tenim a Sant Maur, un altre abat, Italià del segle VI, deixeble de Sant Benet, no se’n sap massa d’aquest Sant tret que va salvar a plàcid (deixeble també de Sant Benet) que s’estava ofegant a un llac, i Sant Maur, caminant sobre les aigües lo va salvar.
Lo dia 17 Sant Antoni Abat, Sant Antoni del porquet que va fer un miracle a Morella, va caure una dona al riu i si no la treuen s’ofega. Este Sant varó va néixer el 250 a Memfis (no Memfis Tennesse, no, un altre Memfis). Era de família rica i ell ho va donar tot als pobres i va iniciar una vida retirada al desert, on son famoses les seves baralles amb els dimonis, patró, com ja sabeu dels animals, dels pagesos i dels traginers.
Sant Fructuós és lo dia 21, este era del Nàstic, per lo menys va viure i morir a Tarragona cap al segle III, per lo tant és lo que ens toca de més a prop. Un tal Emilià, governador de la tarraconense, el va fer pres i el va condemnar a la foguera, junt amb els seus col·legues Eulogi i Auguri (no molt bon auguri, certament). Diuen que estos tres, un cop executats, es van aparèixer als seus botxins per a indicar-los com els tenien que enterrar, quines coses.
I acabarem , que això s’està fent massa llarg, amb Sant Vicent Màrtir lo dia 22, sobre el segle III, que també era de per aquí, d’Osca concretament. Va fer la vida per Saragossa, i juntament amb Valeri, bisbe de la ciutat, ven ser empresonats per ordre de Dacià i traslladats a València. A Sant Vicent lo van pelar després de moltes tortures. A Sant Valeri, com que era bisbe, es van limitar a desterrar-lo. Com podeu comprovar, sempre hi ha hagut i haurà classes, o sigue que us en queixeu.
Algun Sant Barbut més hi ha aquesta setmana però passarem de tot i ho deixarem per l’any que ve si tenim salut.

Apa, podeis irt en pas.
Una abraçada 😘😘😘

Foto, d’este matí, costa nord, E.Fonollosa

AHIR:

El «parte» del temps: dies prou encalmats i avorrits