Deconstrucció social: Reflexions nadalenques

RAMON PUIG

Tots els estudis del passat estan manipulats per la mentalitat economicista dels historiadors i economistes acadèmics (del sistema). El pensament capitalista analitza el passat com si abans de la revolució industrial tot fos foscor, ignorància i misèria. Les societats rurals del treball col·lectiu, participació popular en les decisions, predisposició a no acumular coses inútils i consumir només allò necessari, segons ells, són la mostra d’una societat endarrerida i miseriosa.

Així hem arribat on som, on acumular inutilitats es sinònim de felicitat i on viure per treballar ha esdevingut una necessitat per tal que els recursos queden a les butxaques dels que viuen dels que treballen. L’evolució social no avança impulsada per teories “transformadores”, sinó per un procés on els protagonistes ignoren cap on van, quines conseqüències tindrà la seua marxa, ni poden entendre allò que els empenta a seguir endavant. Només a posteriori, desprès de generacions, podran entendre com s’han donat els canvis cap a la nova societat, però mai ningú podrà esbrinar que i quan es va iniciar el procés i la seua evolució.

Els romans van inventar una mini caldera de vapor per accionar joguines infantils, descobriment que mai van aplicar a la producció. El vapor va substituir l’energia hidràulica dels rius i alliberar la producció artesanal de les conques fluvials, però no va promoure la revolució industrial. Va ser la màquina en si, la que produïa, qui va obrir el camí a la industrialització. La màquina era un artefacte composat de moltes ferramentes que substituïen la mà d’obra, tot i que, en última instància, també estaven accionades per un obrer i alimentades per una caldera de vapor.

El cervell humà pot dissenyar enginys extraordinaris, però necessita construir-los en el moment històric adequat per modificar la societat. Les conjuntures socioeconòmiques exigeixen una evolució tecnològica d’enginys que si no existeixen caldrà inventar-los. Des de sempre, tothom ha modificat estris i tècnica per treballar menys i produir més. Quan la realitat o requereix, els individus dotats per la observació son capaços de combinar tècniques diferents per resoldre problemes de productivitat local. La innovació tecnològica apareix quan hi ha necessitat objectiva i condicions pertinents. Tot i això, no hi ha un sol camí per arribar a l’objectiu; moltes innovacions no han reeixit i altres han hagut d’esperar que es donèssen les condicions per trobar-les útils.

Països Baixos era un país més productiu que Anglaterra però no va impulsar cap revolució industrial. Modernització i industrialització poden ser compatibles però no complementaries, la qual cosa ens imposa la pregunta, ¿perquè la revolució industrial anglesa no va encadenar la industrialització arreu d’Europa?

En realitat la composició d’una societat es tan complexa com l’aparició dels humans. No és possible una vida com la nostra en cap altre planeta perquè es impossible que es repeteixen les infinites causalitats i fenòmens naturals —exteriors i interiors— esdevinguts durant els milers de milions d’anys que ens han precedit. La nostra espècie, en separar-se de l’estat salvatge no ha tingut més objectiu que adaptar-se al medi natural, no per respectar-lo, sinó per sobreviure amb les millors condicions materials encara que destruïm la mare dels ous.

Ho sabem ara, però des del segle divuit els portaveu dels poderosos no han parat de repetir-nos les meravelles causades pel “progrés i la modernitat”, que ens han dut a la perversió social, política i econòmica que posa en risc la vida de mitja humanitat i les condicions mediambientals que han fet possible, fins ara, la nostra existència. Una minoria també repeteix que un món millor que aquest no només es possible, sinó necessari. Però això només és una frase feta, el que serà un nou món no ho poden predir les teories, ni les ideologies, caldrà, primer, que el vell món siga del tot inoperant i, aleshores, des de les zones més precàries del planeta, començaran a posar-se les primeres pedres d’una nova manera de viure, què les generacions següents començaran a donar forma a nous models capacitats per viure comunitàriament entre els pobles propers i la natura que els envolta.

Mentrestant, acabeu de pair les festes i prepareu-vos per l’agitat 2024 que ens espera.