Francesc Cid Sancho (Alcanar, 1886 – Bram 1940), un canareu mort a l’exili francés

Col·laboració especial de Joan Bta. Beltran

La matinada del 28 de gener de 1939 el govern francès accedia, prèvia petició del ministre republicà Julio Álvarez del Vayo, a l’apertura de la frontera francesa per als milers de refugiats civils espanyols que des de feia dies havien fugit de l’Estat espanyol en l’anomenada “Retirada”. Un èxode provocat per l’avenç de les tropes franquistes, i accelerat encara més, després de la desfeta republicana a la batalla de l’Ebre i la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939.

Els membres del govern de la República i de la Generalitat varen passar el 5 de febrer i tot seguit ho feu la resta de l’exèrcit republicà. El 13 de febrer, la frontera hispano-francesa seria tancada definitivament al pas de refugiats. Els refugiats -entre 450.000 a 470.000, segons diferents fonts- foren ubicats en camps de concentració creats pel govern francès (Argelers, Saint-Cyprien, Barcarès, Gurs, Agde, Septfons, Vernet d’Ariège, Bram…). Entre aquests millers de refugiats hi figuraven canareus i canareves -civils i soldats- que havien marxat del poble fugint de la repressió franquista o formant part de l’exèrcit republicà. Al llarg de 1939 i maig de 1940 hi hagueren canareus que tornaren al poble, algun va poder marxar a l’exili americà, altres s’allistaren a la Legió Estrangera o bé formaren part de les anomenades i militaritzades Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) o s’integraren al moviment de la Resistència.

Cinc feren cap als camps de concentració i extermini nazi on dos d’ells s’hi deixaren la vida. També hi hagué canareus que, no podent tornar a Alcanar, decidiren quedar-se a viure a França en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Però també hi hagué canareus que moriren, un d’ells Francesc d’Assis Cid Sancho “Francisquet de Cid”. El camp de refugiats de Pigné, també dit de Bram per estar situat en aquesta petita població del departament de l’Aude, a prop de la ciutat francesa de Carcassona, fou creat al febrer de 1939 per descongestionar els camps d’Argelers, Saint-Cyprien i Barcarès. Amb una extensió de 12 hectàrees, estava conformat per 165 barracons on hi cabien fins 15.000 persones, si bé en el temps que estigué obert hi passaren més de 35.000 refugiats. Fou desmantellat al març de 1941.Bram també es conegut perquè el fotoperiodista Agustí Centelles va estar-hi presoner fotografiant el dia a dia del refugiats.

Francesc Cid va nàixer a Alcanar el 24 de juliol de 1886. Home inquiet, de tendència i ideologia esquerrana i humanista, va marxar a l’exili francès fent cap al camp de concentració d’Argelers, i pels seus problemes de salut, el 3 de març de 1939, va ser traslladat al camp de Bram, on fou ubicat a la barraca 127 de la zona G. Precisament, Francesc Cid va arribar a Bram des d’Argelers acompanyat d’un altre canareu, Pedro Fibla Fabregat, amb qui va compartir barraca i que va romandre al seu costat fins als últims dies de vida. Altres canareus i canareves també varen estar presoners en aquest camp. A banda del seu nom i cognom, en la fitxa individual de presoner hi consta la data i lloc de naixement ( 25-6-1886, que no és del tot correcta), els pares (Francisco i Vicenta), la professió (comerciant), casat i amb tres fills.

A la seua arribada al camp li fou assignada la professió de mecànic. Hi hagué republicans que demanaren de tornar a Espanya, Francesc Cid també ho va sol·licitar, la seua salut empitjorava i que millor que retornar a casa amb la família i tindré una atenció mèdica apropiada. Va escriure al seu germà Claudi Cid, en aquells dies cap de la Falange local; també ho va fer al mossèn de la parròquia; però no va aconseguir el avals necessaris per a poder tornar al seu poble de naixement. Malgrat el seu estat de salut, no el varen deixar tornar.

Segons el llibre de difunts del camp de refugiats de Bram (acta de defunció núm. 4), Francesc Cid Sancho va morir a les 13 hores de l’11 de gener de 1940, a la barraca 124 de la zona G. Tenia 53 anys. Oficialment, la causa de la mort fou deguda a un “edema pulmonar agut”, una malaltia que venia arrossegant d’abans de l’entrada a França. L’endemà, el cos sense vida de Francesc Cid fou enterrat a Bajouli, una parcel·la de terreny situada a 2 quilòmetres del camp de Bram. L’any 1952 els cossos dels republicans espanyols i catalans (224, entre ells 40 xiquets) enterrats en aquest indret foren exhumades i inhumades de nou en un lloc destacat del cementeri de la comuna de Montréal, localitat veïna a Bram.

L’onze de setembre de 1952 el diari El Socialista (òrgan del Partit Socialista Obrer Espanyol i portantveu de la U.G.T.), de Tolouse (Tolosa de Llenguadoc) publicava una primera relació de 206 refugiats espanyols morts en el camp de concentració de Pigné (Bram) i inhumats a Bajouli. En aquesta relació ja hi figura Francesc Cid, a més d’altres refugiats de les Terres de l’Ebre i Maestrat. Al març de 2009, amb el suport del Consell General i de la regió Llenguadoc-Rosselló, va ser erigit un memorial en record dels refugiats espanyols que hi moriren. Un monument què ens recorda la memòria de les dones, dels hòmens, dels xiquets i dels 224 refugiats espanyols que varen trobar la mort al camp de Bram, en condicions inhumanes.

Francesc Cid Sancho, un canareu que va morir lluny de casa. No el varen deixar tornar, però la seua memòria perdurarà en el temps. França li va retre homenatge l’any 2009 i un memorial ens ho recorda.