Les pel·lícules que ens hem perdut!!! (per tindre el Cinema JJ tancat): “Cinco lobitos”

– Amb aquest text, la Plataforma per la reobertura del Cinema JJ, continuem mostrant algunes de les pel·lícules de les que hauríem pogut gaudir, aprendre,  compartir, emocionar-nos ….i que ben bé, també ens possibilitarien més moments de relacions socials , més raons per gaudir de l’oferta cultural del nostre poble.-

“CINCO LOBITOS”

Directora : Alauda Ruíz de Azúa 

      Òpera prima de la directora Alauda Ruiz de Azúa. Biznaga d’Or a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga 2022, al Millor Guió i Premi del Públic.
Goya 2023 a la  millor  direcció  novell.  a la millor actriu protagonista, Laia Costa i millor actiu secundària , Susi Sánchez.

      La cineasta fins ara era reconeguda pels seus intel·ligents curtmetratges.

      En  “Cinco Lobitos”  la    directora    reflexiona     sobre    la   maternitat  i les  relacions   familiars.  Múltiples  maneres   de  veure  i  viure la maternitat , entre  precarietat i lluita, la  de ser mare  i tenir la responsabilitat que això implica i a la vegada   haver de   fer  de  filla,  quan  a  la  mare  Begonya ( Susi Sánchez )  li   diagnostiquen   una   malaltia que requerirà d’atenció continua.
La pel·lícula   està   carregada  de   moltes capes  discursives . També  està la relació entre Amaia  (Laia Costa) i  la  seva  parella…  la impotència  que  sent a   l’haver de renunciar temporalment al seu treball pel que tant ha lluitat.

La pel·lícula  arranca  en  una  seqüència   molt  poderosa on Amaia i el seu bebè acabat de néixer es troba al mig del carrer, literal  i  figuradament perduda davant del no res . Amaia , “urbanita   trentanyera”   decideix   anar a viure una temporada  a  casa  dels  seus  pares…un  poble bonic a la costa del País Basc com a refugi del malestar en què vivia. El que no podia pensar Amaia és que les circumstàncies de la vida la  portaran  a ser mare cuidadora i a la vegada fer de filla, també cuidadora, degut a la malaltia que li detecten a la mare .
Sembla  que la  directora  busca  retratar  l’equivalència entre la criança, i el tenir cura de les persones  majors,  i també el significat de ser cuidat com adult. Begonya, que ha segut sempre una dona forta acostumada a tenir el control de la casa i de la seua vida en general, de sobte ha de rendir-se davant la malaltia.

     Finalment, Laia  arriba  a un moment    de  maduresa on es necessari deixar aparcats  els  projectes , les fantasies i la lluita  que sempre  ha portat, per voler
compaginar  la  maternitat en  la seva   vida  de treball i il·lusió de xica jove…Les circumstàncies manen.
La directora, a nivell d’estructura de la  pel·lícula,  ens  fa   viure i   reflexionar la  importància   de  la  casa  com  a  pertinença   d’identitat   familiar.  Laia   arriba  al principi a la casa dels pares dient-li a la filla” ja estem a casa” .
Al final de la  pel·lícula  esta frase  s’ha  transformat en . ” Ja tornem  a  casa” com un tancament del recorregut vital i emocional del personatge.

P.D.  No ens cansarem de dir-ho : El JJ obert suma , tancat resta.

Rosa Roca ( plataforma per la reobertura del Cinema JJ )